ca

Un 67% dels malalts d’Alzheimer empitjoren el seu estat als quatre mesos de passar el Covid-19

 

El distanciament social, la reducció de les visites a les residències, la interrupció d’exercici físic i activitats estimulants, són efectes col·laterals derivats de virus que han provocat que “fins a un 67% dels malalts d’Alzheimer hagin empitjorat a nivell cognitiu i / o funcional als 4 mesos d’haver superat el Covid- 19 “avança la doctora Maria Pilar Peláez González, metge a la residència Ballesol Salvador Allende de Saragossa. Són algunes conclusions extretes d’un estudi realitzat entre residents de centre amb motiu del dia Mundial de l’Alzheimer que té lloc avui, 21 de setembre.

La desorientació, la confusió, l’exacerbació dels trastorns de conducta i els símptomes psiquiàtrics, apareixen com a resultat d’aquests canvis. En concret, “el distanciament social està augmentant la desorientació i confusió en les persones que pateixen Alzheimer”, comparteix la doctora Peláez. S’ha vist a través de diferents estudis que un 36% de les persones que han sobreviscut a l’virus desenvolupen problemes neurològics amb posterioritat. I afegeix a l’qüestió, que “les persones que superen la Covid-19 tenen més risc de desenvolupar malalties com l’Alzheimer”.

La demència s’està convertint en una epidèmia silenciosa a una població cada vegada més envellida, sent la malaltia d’Alzheimer, la que acapara entre un 60% i un 70% dels casos.

En l’àmbit residencial i en el moment actual, “aquest tipus de pacients, tenen menys possibilitats de beneficiar-se d’un ingrés hospitalari, ja que aquest ingrés ha riscos associats: confusió, desorientació … Els pot resultar difícil entendre per què es troben en un lloc desconegut; l’absència de visites dels seus familiars i la dificultat per comunicar-se o per seguir les instruccions i mesures de seguretat poden agreujar els símptomes de la demència “. Per això, aconsella Peláez González, “és molt important a l’hora de decidir un trasllat a l’hospital, valorar si el benefici va a compensar l’angoixa que pugui generar l’aïllament”.

L’alta prevalença de persones amb especial vulnerabilitat, com les que pateixen demències, sobretot si és en fases avançades en residències, condueixen a una sèrie de complicacions com la dificultat per respectar les mesures de prevenció de la infecció i d’aïllament.

Així com una major tendència a patir complicacions derivades de la Covid-19, sobretot trastorns de conducta, que és alhora factor de risc de conseqüències negatives per a la salut; d’altra banda, les mesures de prevenció i tractament més eficaços solen ser la reorientació, l’acompanyament i l’estimulació de l’activitat física, accions que es veuen alterades el confinament i aïllament durant la pandèmia.

Es fa latent una major necessitat d’ajuda en activitats de la vida diària, estímuls per a alimentació, hidratació, higiene. Finalment, hi ha un augment de el risc de caigudes i una difícil adaptació als canvis de l’entorn.

Per a totes aquestes persones són necessaris uns plans i recomanacions específiques. La personalització de l’atenció a aquestes persones ha d’anar dirigida a pal·liar la seva soledat i el seu aïllament en la mesura del possible.

Els sanitaris recomanen mantenir els residents en contacte amb els seus éssers estimats mitjançant videotrucades o altres mitjans (en espais oberts o amb mampares de separació i adoptant les necessàries mesures higièniques).

També informar amb freqüència als familiars i cuidadors sobre l’estat de salut i psicològic dels residents. Es recomana també estimular la mobilitat dels residents, mitjançant la realització de passejos o gimnàstica en grups controlats i a l’aire lliure.

Així com fomentar la seva orientació a la realitat amb tallers d’estimulació, sempre en grups petits i mantenint les mesures de distanciament, a més de procurar una alimentació equilibrada.

Finalment, plantejar flexibilitat en l’aïllament en situacions de malaltia avançada o final de la vida, sempre amb mesures de prevenció de la infecció per als visitants.

A la vista de tot l’anterior, es revela com a fonamental, conclou la doctora de Ballesol Salvador Allende, “realitzar revisions periòdiques de memòria amb la finalitat d’aconseguir una detecció precoç de la Malaltia d’Alzheimer”.

 

 

Un 67% de los enfermos de Alzheimer empeoran su estado a los cuatro meses de pasar el Covid-19