El nombre de casos de demència a Espanya es mou en la forquilla dels 500.000 als 600.000; una xifra que per al 2050 podria arribar al milió, segons les previsions de l’INE. Espanya no és una excepció en el món desenvolupat (!) i, considerant que l’Alzheimer és la causa de demència més freqüent, no sorprèn que des de l’OMS (Organització Mundial de la Salut) s’hagi llançat la recomanació als països europeus de crear plans nacionals d’ Alzheimer.
Mesures com aquesta contribuirien a pal·liar, entre altres coses, el dèficit de finançament en la investigació d’una malaltia que, ara per ara, no té cura. Van apareixent de mica en mica medicaments amb els quals es frena la progressió de la malaltia, però això és tot. És, doncs una carrera contrarellotge en la qual qualsevol avantatge que tingui la medicina és vital.
Amb aquesta meta, un grup de científic els i les de la Universitat de Califòrnia San Francisco (UCSF) han desenvolupat un projecte d’Intel·ligència Artificial amb el qual intentar guanyar aquesta anticipació. Mitjançant la programació d’un algoritme d’aprenentatge automàtic -una de les tendències que estan guanyant terreny en els últims anys- han aconseguit diagnosticar la malaltia d’Alzheimer en un estadi molt d’hora, tant com uns sis anys abans que es realitzi el diagnòstic clínic.
D’aquesta manera, és possible avançar abans amb el tractament i obtenir millors resultats. Amb les tècniques emprades fins ara, quan es diagnosticava la malaltia ja era massa tard per a moltes neurones que havia mort pel camí de manera irreversible.
Simplificant el procés, el que van fer els i investigadors de la UCSF va ser alimentar el sistema informàtic amb dades de PETs (Tomografies per Emissió de Positrons) de pacients que o bé havia patit la malaltia, o deterioraments cognitius lleus o cap trastorn. L’objectiu era que, mitjançant l’algoritme programat i en base a una potent computació, l’ordinador fos capaç d’apreciar els patrons més mínims de canvis en els nivells de glucosa de les cèl·lules per fer saltar les alarmes. Al capdavall, aquest és un dels termòmetres que utilitza la medicina per detectar l’Alzheimer: com més actives estan les cèl·lules del cervell, més glucosa necessiten, cosa que pot detectar-se mitjançant un PET. El problema és que no sempre resulten tan senzill detectar i amb aquest algoritme va pretendre trencar aquesta limitació.
Les primeres proves de l’experiment són prometedores. Després d’haver-se entrenat amb prop de 2.000 exploracions, el sistema es va sotmetre a examen: en primer lloc de presentar 188 imatges de en què va identificar correctament al 92% dels pacients que havien desenvolupat la malaltia. En un segon grup de 40 pacients amb possible deteriorament cognitiu, la seva taxa d’encert va ser del 98% i, el que encara és més esperançador, les prediccions correctes, de mitjana, es van anticipar al diagnòstic clínic en una mica més de sis anys.
Encara queda molt camí per recórrer, però l’horitzó que s’albira és optimista. El següent pas és continuar calibrant l’algoritme a mesura que s’alimenta i aprèn amb la ingesta de majors volums de dades, no només de diferents hospitals dels EUA, sinó també d’altres països.
Font: publico.es
