La majoria dels casos de persones amb malaltia d’Alzheimer es fan mal diagnosticar en fases avançades, quan el deteriorament és visible i les possibilitats de tractament limitades. Amb les tècniques actuals, la malaltia, la causa més freqüent de demència, només pot detectar-se una vegada que s’han format les plaques típiques en el cervell.
No obstant això, se sap que l’Alzheimer produeix canvis en el cervell fins a 20 anys abans que es percebin els seus efectes. Ara, investigadors de la Universitat Ruhr-Bochum (Alemanya) asseguren haver dissenyat un mètode que ajudarà a detectar la malaltia en una etapa molt més primerenca. Els investigadors van publicar el seu informe a la revista «Alzheimer and Dementia: Diagnosi, Assessment and Disease Monitor».
Les dades, afirma el professor Klaus Gerwert, «serviran per avançar en noves teràpies per a les etapes més primerenques, on els medicaments fins ara ineficients en els quals hem dipositat les nostres esperances poden resultar efectius».
En els pacients amb Alzheimer, la proteïna beta amiloide es plega incorrectament a causa de canvis patològics molt abans que apareguin els primers símptomes. Aquest equip d’investigadors va detectar amb èxit aquest plegament incorrecte mitjançant una simple anàlisi de sang; com a resultat, la malaltia pot detectar aproximadament vuit anys abans que es presentin els primers símptomes clínics.
No obstant això, la prova no pot usar-se en la clínica, encara, a causa del nombre elevat de falsos positius, és a dir, persones a les que es va detectar el plegament de la proteïna però que no van desenvolupar Alzheimer: va detectar el 71% dels casos de Alzheimer en estadis sense símptomes, però al mateix temps va proporcionar diagnòstics falsos positius per al 9% dels participants de l’estudi.
Per optimitzar la prova els investigadors han introduït el mètode de diagnòstic a dos nivells. Amb aquesta finalitat, utilitzen l’anàlisi de sang original per identificar les persones amb alt risc d’Alzheimer. Posteriorment, afegeixen un biomarcador específic per a la demència -la proteïna TAU-, per a realitzar anàlisis addicionals amb aquells participants el diagnòstic d’Alzheimer va ser positiu en el primer pas. Si ambdós biomarcadors mostren un resultat positiu, hi ha una alta probabilitat de malaltia d’Alzheimer.
«Mitjançant la combinació de tots dos anàlisi, 87 dels 100 pacients que tenien Alzheimer es van identificar correctament en el nostre estudi apunta Klaus Gerwert-. A més, hem reduït el nombre de diagnòstics falsos positius en subjectes sans a 3 de 100 ». La segona anàlisi es realitza en líquid cefaloraquidi que s’extreu de la medul·la espinal.
El pas següent, comenta Gerwert, és iniciar nous estudis clínics amb participants etapes primerenques de la malaltia “, assenyala Gerwer, on s’espera els anticossos terapèutics existents encara tinguin un efecte.« Recentment, dos importants estudis prometedors han fracassat, especialment Crenezumab i Aducanumab , perquè probablement la teràpia es va iniciar massa tard ».
L’anàlisi de sang s’ha actualitzat a un procés totalment automatitzat en el Departament de Biofísica de l’esmentada universitat. «El sensor és fàcil d’usar, robust quan es tracta de la fluctuació en la concentració de biomarcadors i està estandarditzat», explica Andreas Nabers. «Ara estem duent a terme una investigació en profunditat per detectar el segon biomarcador, és a dir, la proteïna tau, en sang, per tal de proporcionar una prova de sang en el futur», conclou Gerwert.
M. Gayo
@abc_salud
