Atès el caràcter progressiu i irreversible de la malaltia d’Alzheimer des de la Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA) ens recorden una sèrie de figures legals que és important tenir en compte de cara a evitar certs problemes legals que sovint sorgeixen al llarg de la malaltia i amb l’objecte de protegir la persona amb la malaltia d’Alzheimer.
I és que, tot i que l’Alzheimer és una malaltia degenerativa cerebral que danya lentament i destrueix les cèl·lules del cervell, el símptoma més rellevant és la pèrdua progressiva de capacitat intel·lectual i funcional, a l’inici de la malaltia la persona pot estar en condicions de prendre decisions respecte als seus interessos personals i desitjos. En aquest sentit, les principals figures legals són la següents:
Voluntat anticipada o testament vital
És la manifestació escrita realitzada per una persona capaç que, conscient i lliurement, expressa les opcions i instruccions en relació a les cures i el tractament de la seva salut o, una vegada arribada la mort, sobre el destí del cos o dels òrgans, que s’han de respectar en el cas que concorrin circumstàncies clíniques en les quals no pugui expressar personalment la seva voluntat.
Preveu la designació d’un representant que serà l’interlocutor davant del metge o equip sanitari i vetllarà pel compliment de les instruccions prèvies. Aquest document pot ser revocat, modificat o substituït en qualsevol moment per la persona.
Pot realitzar davant notari, davant de tres testimonis majors d’edat i en plena capacitat d’obrar (almenys dos d’ells que no tinguin relació de parentiu fins al segon grau ni estiguin vinculats amb la persona per relació patrimonial), i davant el personal del Registre de la Comunitat Autònoma.
Un cop formalitzat és aconsellable registrar el document al Departament de Salut per facilitar la seva difusió. Si ha estat validat davant de notari, aquest serà l’encarregat de registrar-lo, i si la validació s’ha realitzat mitjançant els tres testimonis, la persona atorgant serà la responsable d’efectuar el registre.
Incapacitació
Suposa la privació a una persona totalment o parcialment de la seva capacitat d’obrar. La declaració d’incapacitat pot promoure-la el presumpte incapaç (aquesta possibilitat d’auto incapacitació implica el reconeixement d’un cert grau de capacitat que haurà de ser fixada en la corresponent sentència judicial), el cònjuge o qui es trobi en una situació de fet assimilable, els descendents , els ascendents o els germans del presumpte incapaç.
El Codi Civil assenyala en el seu article 199: “Ningú pot ser declarat incapaç sinó per sentència judicial en virtut de les causes establertes a la llei”. Per tant, la condició necessària per declarar a una persona incapaç és l’existència d’una sentència judicial en aquest sentit. Així mateix, el Codi Civil en el seu article 200: “Són causes d’incapacitat les malalties o deficiències persistents de caràcter físic o psíquic que impedeixin a la persona governar-se per si mateixa”.
El procediment judicial es realitza a instància de part o del ministeri fiscal. S’ha de presentar una sol·licitud o demanda i, després d’aquesta, se segueixen una sèrie de tràmits marcats per la llei i es realitza un examen exhaustiu de les proves. Una vegada conclòs el procés, un jutge pot declarar la incapacitat d’una persona, en el seu benefici. Si fos així, es priva a aquesta per complet (en rares ocasions de manera parcial) de la capacitat d’obrar. Es nomena, segons el cas, un tutor o curador que l’assisteixi.
Tutela
És un mecanisme de protecció de la persona que ha perdut la seva capacitat d’autogovern i està pensada per a aquells casos en què es determini una incapacitat total. El tutor és nomenat pel jutge sent escoltats prèviament els parents més pròxims i el propi incapaç si fos possible.
Per al càrrec de tutor es prefereix, en primer lloc, al designat pel mateix tutelat, al cònjuge que convisqui amb el tutelat, als pares, a la persona que els pares hagin designat en testament, i, finalment, al descendent, ascendent o germà que designi el jutge.
El nomenament de tutor requereix que la persona que va a ser-ho estigui en condicions de capacitat d’obrar plena i amb una conducta ètica irreprotxable i, pel que fa al nombre de tutors, la regla general és la tutela unipersonal, és a dir, per una sola persona física.
El desenvolupament de la tutela comporta la prestació ocasional d’una fiança pel tutor, quan el jutge ho estimi oportú, així com la necessitat de formalitzar un inventari dels béns del tutelat, i el control judicial i del ministeri fiscal mitjançant les autoritzacions per a determinats actes jurídics i les rendicions periòdiques de comptes de la seva gestió.
Curatela
L’única diferència amb la tutela rau en el fet que en la sentència judicial només s’ incapacita el malalt per a determinats actes i no totalment. Així, el curador haurà de gestionar només aquelles qüestions per a les quals el malalt s’ha declarat incapaç. Aquesta institució de guarda seria per a la primera fase de la malaltia, quan encara té certa capacitat per a realitzar per si mateix certs actes.
Defensor judicial
És la persona nomenada pel jutge per a exercir les funcions d’empara i representació de les persones incapacitades de manera transitòria en els següents supòsits: quan en algun assumpte hi hagi conflicte d’interessos entre la persona incapacitada i els que exerceixen sobre ells la tutela o curatela, quan el tutor o curador no exerceixin les seves funcions per qualsevol causa mentre aquesta causa no desaparegui o es nom a una altra persona a l’efecte i quan es tingui coneixement que una persona ha de ser sotmesa a tutela, mentre es dicta resolució judicial que posi fi al procediment, assumirà la seva representació el ministeri fiscal, si a més calgués tenir cura dels seus béns, el jutge pot designar un administrador dels mateixos, li ha de retre comptes de la seva gestió una vegada conclosa aquesta.
El defensor judicial té les atribucions que li concedeixi el jutge, al qual ha de retre comptes de la seva gestió una vegada conclosa.
Guarda de fet
És la persona que no té potestat legal sobre l’incapaç que assumeix el paper protector d’aquest i dels seus béns sense haver estat nomenat tutor o curador i al qual un jutge podria requerir informació i establir mitjans de vigilància i control oportuns. Una persona, anomenada guardador, exerceix de fet una sèrie de funcions tutelars a favor del presumpte incapaç. Quan l’autoritat judicial tingui coneixement d’una guarda de fet, podrà requerir al guardador perquè l’informi de la situació de la persona i béns del emparat i de la seva actuació en relació amb els mateixos.
La característica principal del guarda de fet és que té caràcter transitori, ja que ha de substituir-se per altres figures com: la tutela o la curatela.
Administrador patrimonial
La Llei estableix aquesta figura quan el patrimoni del tutelat sigui de tanta envergadura que calgui separar el contingut personal del patrimonial. L’administrador exerceix la tutela conjuntament amb el tutor. El jutge pot exigir fiança o aval al tutor oa l’administrador patrimonial abans de prendre possessió del seu càrrec, considerant les seves relacions amb el tutelat i també la naturalesa i la importància del patrimoni, i determinarà la modalitat i quantia.
Al seu torn l’administrador patrimonial ha de presentar al jutge, al tutor una proposta inicial d’administració que inclogui la inversió previsible del capital dinerari i el dipòsit de diners, valors mobiliaris, documents existents en el moment de constituir-se la tutela.
fFnt: ceafa.es
– Recordar-vos que l’ AFA Baix Llobregat disposa d’un servei d’assessoria jurídica per orientar els nostres socis, a més d’oferir xerrades i conferències sobre que versen sobre aquests aspectes legals que convé conèixer en cas que un familiar sigui diagnosticat amb Alzheimer –
