ca

Un estudi de l’IBV troba el mecanisme pel qual alguns medicaments utilitzats contra la malaltia d’Alzheimer causen efectes secundaris

 

Un treball de l’Institut de Biomedicina de València (IBV), centre de recerca de el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha identificat el mecanisme molecular pel qual medicaments de la família dels inhibidors de la gamma-secretasa, com el Semagacestat, utilitzats per combatre la malaltia d’Alzheimer, causen efectes secundaris. L’estudi, publicat a la revista Life Science Alliance, ha estat coordinat per Marçal Vilar, científic titular de l’CSIC a la Unitat de Bases Moleculars de la Neurodegeneració de l’IBV, en col·laboració amb el laboratori de Lucía Gutiérrez-Chávez de la Universitat Catòlica de Lovaina a Bèlgica.

Els inhibidors de l’complex de la gamma-secretasa es van desenvolupar a principis d’aquest segle amb l’esperança d’impedir la generació de el pèptid beta-amiloide a partir de la proteïna anomenada APP, un dels principals causants de la malaltia d’Alzheimer. Un d’aquests medicaments, anomenat Semagacestat, va arribar a assajos clínics, però en la fase III va ser rebutjat per l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) en 2010, a l’presentar els pacients amb Alzheimer tractats un empitjorament dels seus símptomes cognitius a més de problemes ulcerosos a la pell.

Encara que s’ha postulat que Semagacestat afectava la ruta de Notch, una important ruta de senyalització cel·lular, l’estudi de l’IBV demostra que el Semagacestat i altres inhibidors de la gamma-secretasa augmenten la concentració d’una forma tòxica de la proteïna receptora anomenada p75, i aquesta provoca la mort i la neurodegeneració de les neurones colinèrgiques, una població molt important de neurones implicades en la memòria i en l’atenció.

Així mateix, l’estudi també ressalta que aquest efecte negatiu està exacerbat en pacients d’edat avançada, a l’presentar aquests una disminució de les proteïnes implicades en supervivència neuronal com és TrkA. Segons el parer de Marçal Vilar, “el que el treball posa de manifest és que la mort de les neurones colinèrgiques intervinguda per l’acumulació de formes no processades de p75 podria explicar l’empitjorament cognitiu dels pacients tractats amb Semagacestat, i els problemes de pell ser desencadenats per la ruta de Notch “.

 

moduladors específics

“El problema principal és que el complex de la gamma-secretasa processa multitud de proteïnes i els inhibidors poden afectar diverses rutes cel·lulars per bé o per mal. En aquests moments s’estan desenvolupant moduladors específics més que inhibidors, amb l’objectiu de controlar quins substrats són processats i quins no “, comenta Vilar. Basant-se en aquest treball, en el desenvolupament futur de nous medicaments d’aquesta família de fàrmacs caldria testar no només l’estat de la ruta d’APP i Notch, com s’havia suggerit fins ara, sinó també la de l’receptor p75.

El treball, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació SAF2017 / 84.096-R, ha utilitzat cultius de neurones colinèrgiques de ratolí in vitro i ratolins de laboratori deficients en el receptor p75. A més de Marçal Vilar i Lucía Gutiérrez-Chávez, el treball ha estat realitzat pels estudiants de doctorat María Luisa Franco, Irmina García-Carpio, i Juan Julián Escribano-Saiz.

La Unitat de Bases Moleculars de la Neurodegeneració de l’IBV estudia el mecanisme molecular de l’activació de diversos receptors neuronals implicats en diverses malalties neurodegeneratives i en càncer. A més, en aquests moments de pandèmia, Vilar coordina un projecte finançat per l’Institut de Salut Carlos III per estudiar les proteïnes de membrana de l’coronavirus causant de la COVID-19.

 

 

https://www.elperiodic.com/valencia/estudio-encuentra-mecanismo-algunos-medicamentos-utilizados-contra-enfermedad-alzheimer-causan-efectos-secundarios_728710

traducció al català amb google translator