Els pacients amb diabetis sense tractar són 1,6 vegades més propensos a desenvolupar la malaltia d’Alzheimer que les persones que no tenen diabetis, segons les troballes d’un estudi de la Universitat del Sud de Califòrnia (USC) dels EUA donat a conèixer aquest dilluns .
La investigació, que va analitzar la informació d’unes 1.300 persones majors de 55 anys, posa en relleu la importància de la medicació per als pacients amb diabetis tipus 2 per tal de mantenir allunyat el risc d’Alzheimer o demència, segons el centre Dornsife de la USC .
“Entre les persones amb diabetis, la diferència en els seus indicadors de desenvolupament dels signes de demència i Alzheimer està clarament relacionada d’alguna manera amb si estan prenent o no medicaments per a la malaltia”, va assenyalar el psicòleg Daniel Nation, un dels autors de l’ estudi.
El treball de recerca va comparar les condicions de persones amb diabetis, tant tractats com no tractats, a més de persones amb prediabetis i amb nivell normal de sucre en la sang.
“Els nostres resultats emfatitzen la importància de combatre la diabetis i altres malalties metabòliques en adults el més d’hora possible”, ha manifestat Nation, ja que si no es tracten hi haurà una repercussió directa en el risc de mostrar símptomes de demència o d’Alzheimer.
Nation, al costat de Elissa McIntosh, ambdós del Centre Dornsife d’USC, van estudiar per a aquest projecte dades de 1.289 persones majors de 55 anys obtingudes a través de la Iniciativa de Neuroimatge de la Malaltia d’Alzheimer.
La informació estudiada va abastar dades sobre diabetis i malalties vasculars, tomografies cerebrals i un rang d’indicadors generals de salut, incloent acompliment en proves de memòria.
D’un grup escollit de 901 pacients, 54 presentaven diabetis tipus 2 i no havien estat tractats, mentre 67 tenien aquest tipus de diabetis i rebien tractament. Així mateix, 530 pacients tenien un nivell normal de sucre en la sang i 250 estaven en etapa de prediabetis.
L’estudi va comparar, entre les diferents categories de pacients diabètics, les imatges cerebrals i el líquid cefaloraquidi per analitzar l’anomenada “patologia tau” i la progressió de protuberàncies en el teixit cerebral, dos trets clars de la malaltia d’Alzheimer.
Aquests símptomes de demència van aparèixer majorment en aquells pacients que tenint diabetis no havien estat tractats per la seva malaltia.
“És possible que les medicines per al tractament de la diabetis marquen una diferència en la progressió de degeneració del cervell”, va assenyalar Nation.
No obstant això, l’estudi no va poder establir “exactament com aquests medicaments disminueixen o prevenen l’aparició de la malaltia d’Alzheimer”, una cosa que els autors van considerar important continuar investigant.
font:www.eldiario.es
