ca
Notícies

Un grup de treball europeu estableix noves directrius per prevenir la malaltia d’Alzheimer

Aquesta iniciativa, que busca prevenir la malaltia d’Alzheimer, defensa  implantar una nova estructura d’atenció mitjançant clíniques de memòria de segona generació, anomenades ‘Serveis de Salut Cerebral’, basada en quatre pilars: l’avaluació del risc, la comunicació de riscos, la prevenció personalitzada i la millora cognitiva.

En l’actualitat, s’estima que l’Alzheimer i les demències afecten 900.000 persones a Espanya, la qual cosa es tradueix en una de cada deu de més de 65 anys i un terç de les de més de 85. Aquestes patologies relacionades amb l’ edat són una de les causes principals de mortalitat, discapacitat i dependència.

En aquest context, un grup de treball internacional liderat per la Universitat de Ginebra (UNIGE) i els Hospitals Universitaris de Ginebra (HUG), en el qual participen 28 institucions europees, entre elles el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, ha establert una sèrie de directrius per a serveis innovadors amb l’objectiu de prevenir la malaltia d’Alzheimer.

La proposta, publicada a la revista científica The Lancet Regional Health – Europe, inclou la creació de clíniques de memòria de segona generació, anomenades ‘Serveis de Salut Cerebral’ (‘Brain Health Services’), que inclouria serveis per a un segment de la població sense deteriorament cognitiu que desitja preservar o millorar la seva memòria, i per les quals hi ha una falta de programes específics a les clíniques actuals.

Sobre aquest projecte, el professor Giovanni B. Frisoni, autor principal de l’article, professor titular de Neurociència Clínica de la Facultat de Medicina de la UNIGE i director del Centre de Memòria HUG, destaca que «vam basar aquest protocol en l’experiència de tots els membres del grup de treball. Algunes de les intervencions recomanades estan a punt per ser aplicades o ja estan aplicades. D’altres encara estan en desenvolupament».

10 milions de persones afectades per l’Alzheimer a Europa

A Europa hi ha 10 milions de persones afectades per l’Alzheimer, sent la malaltia neurodegenerativa més freqüent i que comporta una pèrdua dràstica d’autonomia per a les persones afectades i un gran impacte en els costos sanitaris. Per això, la prevenció de la demència s’ha convertit en un autèntic repte social.

En aquest context, Dr. Oriol Grau, responsable del Grup de Recerca Clínica i en Factors de Risc per Malalties Neurodegeneratives del BBRC i un dels autors del treball explica que «els protocols de prevenció a gran escala sobre les millores en estils de vida, com l’activitat física, l’atenció a la nutrició, o la prevenció cardiovascular, han reduït el risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer o formes relacionades».

Els «Serveis de Salut Cerebral»

Els col·laboradors del projecte per a la prevenció de la demència han desenvolupat un nou protocol preventiu que aposta per oferir serveis innovadors de salut cerebral (o ‘Brain Health Services’, en anglès). En les directrius recollides, el grup investigador ha identificat quatre pilars d’ aquest nou enfocament en l’ àmbit de la demència i l’ Alzheimer:

  1. l’ avaluació del risc
  2. la comunicació de riscos
  3. la prevenció personalitzada
  4. la millora cognitiva

En aquest sentit, el Dr. Oriol Grau explica que «la malaltia d’Alzheimer es comença a desenvolupar molts anys abans de l’inici dels símptomes; per tant, les estratègies destinades a la prevenció són crucials».

D’aquesta manera, els quatre pilars del protocol permetran que les clíniques de memòria de segona generació arribin al segment de la població de la qual la memòria encara funciona bé i que volen preservar-la o millorar-la. «Aquesta població no troba respostes a les clíniques actuals, i per això aquest nou model és tan rellevant»,, declara Oriol Grau.

Oferir suport i informació individualitzada a persones

Aquest protocol té l’ objectiu d’ oferir suport i informació individualitzada a persones amb queixes de memòria subjectiva, però sense alteracions objectives en test que avaluen el seu rendiment cognitiu, similarment a l’ actual protocol de gestió del risc de les malalties cardiovasculars.

En aquesta línia, el procediment establert pel grup investigador té en compte els factors de risc de la malaltia d’ Alzheimer o trastorns relacionats, tant genètics, com l‘ APOE4, o d‘ estil de vida o condicions com la hipertensió, la diabetis, el consum d’ alcohol, l’ aïllament social, l’ obesitat, la pèrdua auditiva, la depressió o el traumatisme cranial.

Finalment, s’estudien intervencions farmacològiques i no farmacològiques per reduir aquests riscos, i es brinden mètodes de reforç o estimulació de la memòria basats en exercicis, jocs i/o estimulació elèctrica o magnètica transcranial per a la prevenció de la demència.

Referència bibliogràfica:

Giovanni B. Frisoni, Daniele Altomare, Federica Ribaldi et al. ‘Dementia prevention in memory clinics: recommendations from the European task force for brain health services’, The Lancet Regional Health – Europe, 2023, 100576, ISSN 2666-7762 https://doi.org/10.1016/j.lanepe.2022.100576

 

Noves directrius per prevenir la malaltia d’Alzheimer (geriatricarea.com)