Als 74 anys, Margaret Daffodil Graham es va inscriure en un assaig clínic que feien a l’hospital per investigar la hipertensió. Com que la pateix des de fa quatre dècades, va pensar que podia beneficiar-se de noves formes d’evitar el risc cardiovascular. Però l’estudi, SPRINT-MIND, també li va ensenyar a cuidar la seva ment: va ser el primer a buscar -i establir- que reduir activament la pressió sanguínia protegeix les persones contra la deficiència cognitiva, inclosos símptomes de demència associats al mal d’Alzheimer.
SPRINT-MIND són les sigles de l’Assaig per Intervenir la Pressió Sistòlica, que va realitzar l’Institut Nacional de Salut (NIH) dels Estats Units, i el sub-assaig Memòria i Processos Cognitius en la Hipertensió Reduïda. La investigació principal va incloure a 9.361 adults de 50 anys o més amb una pressió sistòlica des de 130 mil·límetres de mercuri (mmHg) i algun altre factor de risc, com una malaltia renal.
En baixar la pressió de 140 a 120 mm Hg, SPRINT va comprovar que “es van reduir en un 25% els esdeveniments cardiovasculars i en un 27% el risc general de mort”. Ara el segment MIND va presentar “la primera confirmació sòlida que baixar la pressió sanguínia redueix el risc tant de deficiència cognitiva lleu, un grau de deteriorament del cervell que es considera la porta a la demència, com de la demència probable”, va qualificar la revista Time .
Cap a 2050 uns 150 milions de persones al món estaran afectades per alguna forma de demència senil. I si bé es coneixen maneres de reduir els riscos coronaris o de càncer per mitjà de canvis en els hàbits de vida (com no fumar, tenir cura una alimentació saludable i fer exercici), hi ha poques prevencions provades per als trastorns degeneratius del cervell, com l’alzhèimer. No es pot evitar complir anys, i l’edat és un factor determinant; no es poden canviar els gens, i l’herència n’és un altre.
A causa d’això, la investigació s’ha centrat en la recerca de medicaments que puguin tractar aquestes malalties; però, moltes farmacològiques grans abandonen els esforços per la falta de resultats. Només dues de les drogues estudiades recentment, BAN2401 i aducanumab, van produir una possible reducció en les plaques de proteïnes que causen la malaltia.
Ara, els resultats d’aquesta nova investigació podrien mostrar un camí addicional.
“¿120 és el nou 140?”, Va plantejar Alzforum, lloc de recopilació d’investigacions sobre aquestes malalties, en ressenyar l’estudi presentat a la Conferència Internacional de l’Associació d’Alzheimer 2018, realitzada a Chicago a finals de juliol. En poc més de tres anys, 147 persones a les que es va tractar perquè tinguessin una pressió més baixa van rebre un diagnòstic de demència, contra 175 en el grup de control. Però la diferència significativa va ser una altra.
“En el grup estàndard i en el grup intensiu, respectivament, 348 i 285 persones van rebre un diagnòstic de deficiència cognitiva lleu, una diferència del 19%”, ha indicat l’anàlisi. “La incidència de demència probable o deficiència cognitiva lleu va ser 15% menor en el grup de tractament intensiu, també alguna cosa important”. Es tracta de persones que en principi es va considerar que patien deficiència cognitiva lleu i en un control posterior es va diagnosticar amb demència.
“És una de les primeres demostracions reals que un canvi en els hàbits de vida afecta els processos cognitius en la vellesa”, va dir a Time Ronald Petersen, director del Centre d’Investigació sobre Mal d’Alzheimer de la Clínica Mayo, que no va participar en l’estudi.
La possibilitat que la pressió sanguínia tingués algun impacte era biològicament raonable, va explicar a la publicació Jeff Williamson, cap de Medicina Geriàtrica a la Facultat de Medicina Wake Forest de Carolina del Nord, també director del treball. “Amb el temps, la pressió alta pot danyar les parets de les artèries més fràgils que porten sang al cervell i altres òrgans”, va dir. “I això pot produir algunes de les coses que veiem associades a la demència: inflamació i petits vessaments”.
Encara que es necessita més investigació atès que es tracta de malalties que es desenvolupen al llarg del temps, es va comprovar que “controlar la pressió sanguínia no només és bo per al cor sinó també per al cervell”, segons Williamson. “És una cosa que es pot fer”.
Time va citar un altre estudi, publicat a Neurology, que també va provar de controlar la pressió alta pot ser un recurs contra la deficiència cognitiva. “El Centre Rush per al Mal d’Alzheimer va trobar que les persones amb pressió més alta al llarg del temps, tenien més lesions cerebrals en la vellesa, àrees de teixit mort”, va sintetitzar. “També tenien més nusos de proteïna tau, un altre segell distintiu de l’Alzheimer que tendeix a aparèixer més tard en la malaltia”.
Petersen creu que aquestes troballes podrien marcar un camí cap a tractaments mixtes, donada la creixent evidència que en una malaltia causada per factors múltiples caldrà més que medicació. “Gairebé amb seguretat hi haurà una teràpia combinada per al Azheimer en el futur”, va dir a Time. “I reduir la pressió sanguínia és part de l’assumpte”.
font:www.infobae.com
