Es diu que l’Alzheimer serà l’epidèmia del segle XXI i que pot “aixafar” materialment la civilització occidental. A causa del envelliment de la població, a Espanya, d’aquí a 15 anys, es calcula que hi haurà set milions d’afectats i una despesa anual de gairebé 50.000 milions d’euros. Prevenir la seva aparició hauria de ser una prioritat tant sanitària com econòmica i un estudi presentat el passat novembre ofereix resultats prometedors per aconseguir-ho.
A principis del segle passat, el neuròleg alemany Alois Alzheimer va descriure una estranya acumulació d’un producte patològic al cervell dels seus pacients. Eren les anomenades plaques de beta-amiloide, una proteïna que s’amuntega en l’encèfal i que és la possible causant de la malaltia. Però des dels temps d’Alzheimer ha estat molt difícil atacar aquest problema, ja que el cervell està protegit per una muralla d’excepcional eficiència coneguda com a barrera hematoencefàlica. Aquesta deixa passar només els nutrients que el cervell necessita per funcionar i contra els seus murs s’han estavellat centenars de fàrmacs prometedors sense aconseguir traspassar.
Aquest recent estudi descriu un nou tractament capaç de creuar aquesta barrera i reduir la concentració de la insidiosa proteïna de l’Alzheimer. El tractament està basat en anticossos, agents que en el nostre sistema immune reconeixen un patogen i l’eliminen. Degudament modificats, els anticossos descrits en aquest estudi enganyen al cervell perquè els deixi passar pensant que són un nutrient i després bloquegen la producció de proteïna beta-amiloide. El tractament s’ha provat en micos.
“Aquests resultats ens porten un pas més a prop de l’ús d’aquesta tecnologia en humans”, explica Joy Yu, neurobiòloga de l’empresa nord-americana Genentech (propietat de Roche) i coautora de l’estudi, publicat a Science Translational Medicine. El tractament aconsegueix reduir al voltant d’un 50% la concentració de la proteïna en el fluid cerebroespinal i un 20% en el cervell, explica Yu, encara que el més important és que com més anticossos arriben al cervell dels micos, més eliminació de proteïna es registra. L’equip ja va demostrar això mateix en ratolins, diu, i ara ja estan intentant millorar les seves anticossos per augmentar la quantitat de proteïna eliminada.
Cada vegada està més clar que la guerra contra l’Alzheimer només es podrà guanyar avançant-se a la malaltia. Per a això cal diagnosticar la malaltia de forma cada vegada més precoç i desenvolupar tractaments preventius que impedeixin la seva arribada. Aquest treball va en aquesta línia, tot i que encara queda molt abans que es converteixi en una realitat.
“És un estudi prometedor perquè obre la porta a una altra via de tractament contra la possible substància que causa la malaltia”, ressalta Félix Viñuela, vocal del Grup d’Estudi de Conducta i Demències de la Societat Espanyola de Neurologia. Actualment, l’acumulació de proteïna és un símptoma preclínic que no té tractament, recorda, ja que no hi ha cap fàrmac aprovat per a això.
Actualment ja s’estan provant diverses substàncies experimentals capace d’eliminar la placa acumulada en els cervells de pacients amb Alzheimer, ressalta el neuròleg. El problema és que la proteïna es comença a acumular anys i fins i tot dècades abans que apareguin els primers símptomes d’Alzheimer, com pèrdua de memòria o desorientació. Per quan es diagnostica a un malalt i es comenci a netejar la proteïna, és possible que els beneficis fossin limitats ja que les plaques haurien causat danys irreversibles. La diferència d’aquest nou tractament experimental, diu Viñuela, és que no ataca la placa en si, sinó que va “a un pas anterior” i impedeix la producció de proteïna beta-amiloide abans que es pugui acumular.
Les proves en micos són fonamentals
“Si finalment es comprova que la beta-amiloide és la culpable de la toxicitat i la inflamació que caracteritza l’Alzheimer, si es pot netejar la ja acumulada i a més se’n pot evitar la producció, llavors hauríem guanyat la batalla”, opina Viñuela. Es tracta d’un objectiu encara llunyà, adverteix, doncs aquest nou tractament de Genentech haurà primer de demostrar que també funciona en humans.
Els autors del treball són els primers a reconèixer-ho. En el seu estudi, assenyalen que encara que els ratolins han resultat útils fins ara per demostrar que els anticossos aconsegueixen colar-se al cervell, ara caldrà fer “extensives investigacions en primats” abans de poder passar a humans. “El nostre objectiu és ser molt meticulosos, no ens volem apressar a provar en humans”, assenyala Yu.
Un altre punt important de l’estudi, més general, és que planteja una “estratègia per transportar al cervell nous agents terapèutics”, ressalta Ernest Giralt, que coordina el programa de química i farmacologia molecular a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. En teoria, aquest mateix mecanisme usat pels anticossos per creuar la barrera hematoencefàlica podria usar-se per portar-hi compostos contra altres malalties del cervell, des de la esquizofrènia al càncer. El País.- Nuño Domínguez.
