La directora de la residència i centre integral Llar La Ponderosa, María Edith Anselmi, va explicar que el primer que han de fer els cuidadors o familiars és informar-se sobre tot el que fa referència a la malaltia neurodegenerativa que pateix la persona i quins són els seus símptomes.
“A més, cal tenir molta paciència i expressar-los afecte i respecte. No poden ser tractats com a nens, perquè no ho són i ells en tenen consciència”.
No insistir en “dur-los a la realitat”
Ha assenyalat que “un dels errors més freqüents entre els familiars i cuidadors és que s’esforcen a treure del seu món la persona que pateix el trastorn neurocognitiu i tracten de corregir el que diu”.
“Però, al contrari, els qui en tenen cura han d’evitar contradir-los constantment i han de tractar de ser part de la realitat que ells manegen, perquè és una manera de mantenir-los contents”.
També va aconsellar proporcionar indicacions de manera clara i calmada a l’hora de dur a terme les rutines diàries o de fer una activitat específica, ja que és la millor manera d’aconseguir la cooperació i disposició per fer-les de bona manera.
Companyia i tracte afectuós
Anselmi va explicar que “les persones amb trastorns neurocognitius reaccionen molt favorablement i positivament davant del tracte afectuós, quan les abracen, els donen mostres d’afecte i els expressen verbalment que són estimades i estimades.
També se senten feliços quan són preses en compte, per exemple, per a les feines de la casa o quan se’ls demana la seva opinió en alguna cosa”.
En general, interactuar i parlar-hi durant el dia evitarà que sentin solitud i tristesa.
Va puntualitzar que “tot i que estiguin envoltades de gent a casa, poden sentir-se soles si no reben mostres d’afecte, si no els parlen, si les deixen tot el dia veient televisió i és possible que es deprimeixin”.
Romandre amb els adults grans a la nit ia l’hora de dormir també és una manera que se sentin segurs i acompanyats.
Va indicar que “veure algú dormint a prop oa la mateixa habitació els dóna seguretat, tranquil·litat i romanen al llit, imitant el company. En cas contrari, poden començar a deambular per la llar, buscant els seus familiars o altres persones”.
Accions a evitar
Entre les recomanacions per als cuidadors i familiars, Anselmi va recalcar que no s’ha de parlar malament de l’adult gran en la seva presència, referint-s’hi amb paraules menyspreatives o feridores, com si no entengués el que es diu.
Tampoc és aconsellable esmentar o comentar situacions angoixants o negatives, o problemes mentre hi sigui present, perquè poden afectar-ne l’estat d’ànim.
Va recalcar que és important no donar-li ordres o dirigir-s’hi constantment de forma autoritària o imperativa ja que provocaran el seu rebuig.
En canvi, la millor manera de comunicar-se amb l’adult gran és fer-li propostes de manera amable.
Gabriela Suniaga
Trato cariñoso y respetuoso es primordial al cuidar personas con Alzheimer (acn.com.ve)
