Un grup d’investigadors japonesos i australians diu haver trobat els marcadors en sang capaços de reflectir l’acumulació anormal de proteïnes que ocorre en el cervell dels malalts d’Alzheimer.
Els resultats de la investigació, publicats recentment a la revista Nature, tornen a crear expectatives sobre la possibilitat de diagnosticar l’Alzheimer mitjançant una analítica de sang, cosa que facilitaria enormement la realització d’assajos clínics.
El test creat aconsegueix coincidir 9 de cada 10 vegades amb els resultats de la prova que en l’actualitat es considera la més fiable per mesurar l’acumulació de proteïnes tòxiques en el cervell dels malalts.
QUÈ MESURA AQUESTA PROVA PER AL ALZHEIMER?
La prova analitza els nivells en sang de diferents formes de la proteïna beta amiloide, aquesta que s’acumula al cervell dels malalts i causa la pèrdua de connexions entre les neurones.
JA AIXÒ ES PODIA ANALITZAR, PERÒ DE FORMA MÉS INVASIVA I COSTOSA
En l’actualitat si es pot analitzar l’acumulació de beta amiloide en el cervell mitjançant tomografia per emissió de positrons (PET), un escàner cerebral. No obstant això, aquesta prova resulta cara i és molt poc accessible.
QUÈ HAN TOROBAT ELS INVESTIGADORS?
Els investigadors van analitzar els nivells d’aquesta proteïna, en un inici, a 121 japonesos, alguns d’ells amb un estat cognitiu normal, altres diagnosticats amb deteriorament cognitiu lleu i un tercer subgrup amb diagnòstic establert de Alzheimer.
Van trobar que els resultats llançats pel test coincidien en el 90% dels casos amb els resultats de la PET.
Posteriorment es va realitzar un procés semblant amb mostres de 252 persones provinents d’un biobanc australià i els resultats van quedar validats.
QUÈ REFLECTIX EXACTAMENT EL TEST I QUÈ NO REFLEXA
La prova dissenyada ajuda a saber la càrrega de proteïnes tòxiques que hi ha al cervell, però per si sola no pot diagnosticar l’Alzheimer.
Moltes persones sense la malaltia també presenten aquestes acumulacions tòxiques. Quan a aquest signe biològic se li uneixen símptomes com les alteracions de memòria, llavors és que els especialistes diagnostiquen l’Alzheimer.
No obstant això, una prova més senzilla i barata sense dubtes contribuiria a accelerar la investigació científica i al fet que es puguin realitzar els diagnòstics més aviat.
La prova dissenyada tècnicament és exigent i encara s’ha de validar a més persones, però indica, com ja ho han fet moltes investigacions prèvies, que la ciència no va mal encaminada quan busca en la sang les empremtes de l’Alzheimer.
Font:www.infotiti.com // Traducció al català: X. R.
