Un grup d’investigadors alemanys és a prop de desenvolupar una anàlisi de sang que pugui detectar la malaltia d’Alzheimer molt abans que comencin a aparèixer els símptomes. Aquesta nova prova serà extremadament útil per als científics que intenten comprendre i tractar la malaltia, ja que un dels principals problemes que dificulten la investigació de l’Alzheimer és que la malaltia sempre es detecta en una etapa relativament tardana.
La causa: que els símptomes es desenvolupen lentament en el lapse de diversos anys i es tornen òbvies molt després de que la malaltia ja hagi fet canvis al cervell.
No hi ha una manera simple de detectar si la malaltia d’Alzheimer s’està desenvolupant en un individu. Els únics mètodes fiables de diagnòstic són la tomografia per emissió de positrons, que consumeix molt de temps i és bastant costosa, i l’anàlisi del líquid cefaloraquidi que es realitza mitjançant punció lumbar i és molt dolorós i invasiu.
Una de les característiques de la malaltia d’Alzheimer és una acumulació anormal de plaques de beta amiloide en el cervell. La beta amiloide està present al cervell sa, però en persones amb alzhèimer, la proteïna es plega incorrectament i s’acumula. En aquesta forma, és tòxica per a les neurones. Aquestes plaques amiloides poden començar a desenvolupar-se de 15 a 20 anys abans que apareguin els símptomes de la malaltia.
Els investigadors, dirigits per Klaus Gerwert, volien saber si el mesurament dels nivells relatius de beta amiloide sans i patològics a la sang podria identificar l’alzhèimer en les seves etapes primerenques.
L’anàlisi de sang funciona amb tecnologia de sensor de immuno-infraroig; basat en un anticòs, el sensor extreu tot el beta amiloide de la mostra de sang. Les dues versions de beta-amiloide absorbeixen la llum infraroja a diferents freqüències, el que permet als investigadors mesurar els nivells relatius de proteïna saludable i no saludable.
Les tècniques actuals són doloroses i invasives o molt cares
A diferència d’altres mètodes, el sensor d’immuno-infraroig no proporciona una quantitat precisa de proteïna mal plegada; més aviat proporciona informació sobre la proporció entre les versions saludables i no saludables. Això és beneficiós ja que es veu menys afectat per les fluctuacions naturals dels nivells de proteïna en la sang.
Per investigar si la prova va funcionar, l’equip de científics de la Universitat Ruhr Bochum (Alemanya) va utilitzar dades de la cohort sueca BioFINDER, un estudi dut a terme per Oskar Hansson de la Universitat de Lund (Suècia).
Els resultats van ser encoratjadors: en individus que van mostrar símptomes primerencs i subtils d’Alzheimer, la prova va detectar canvis en els nivells de beta-amiloide que s’associaven amb dipòsits anormals visualitzats mitjançant escàners cerebrals. En altres paraules, la prova va detectar un augment en els nivells de plaques de beta-amiloide, confirmat posteriorment mitjançant un escàner cerebral.
El següent pas era veure si es podien detectar nivells anormals de beta-amiloide abans que es desenvoluparan els símptomes de l’Alzheimer. Per a això, van prendre dades de l’estudi de cohort ESTHER. Van avaluar mostres de sang de 65 persones que després van desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. Aquestes mostres de sang es van comparar amb 809 individus que no van desenvolupar la malaltia.
De mitjana, la prova de sang podia detectar la malaltia d’Alzheimer 8 anys abans que els símptomes clínics es fessin evidents.
El test va diagnosticar correctament l’Alzheimer en el 70% dels casos i va predir erròniament que el 9% desenvoluparia la malaltia. En general, la precisió diagnòstica va ser del 86%.
Comparat amb una punció lumbar o un PET, una simple anàlisi de sang seria molt més útil per als metges i investigadors per igual. Tot i que la prova no és perfecta encara, seria una forma útil d’identificar aquells que poden estar en risc de desenvolupar Alzheimer abans d’enviar-los a una investigació més exhaustiva.
Font:www.muyinteresante.es // Traducció al català: X. R.
