L’Anja, que té més de 80 anys, diu que ha viscut aquí durant una hora. De fet, ha estat gairebé un any. Com tots els seus veïns, l’Anja té demència severa. Però si se sent particularment alegre, pot comprar cervesa al supermercat local, pentinar a la perruqueria i jugar al bingo a lade nit. Pot submergir els seus peus a la font local, o fins i tot anar amb bicicleta. L’Anja viu a Hogeweyk, el que es creu que és la primera “ciutat de la demència” al món, prop d’Amsterdam.
Les “Dementia Villages” són comunitats tancades dissenyades per a persones que pateixen demència, un terme que s’usa per descriure un conjunt de símptomes (com la pèrdua de memòria i la confusió) que són causats per una varietat de malalties cerebrals. Els 150 residents de Hogeweyk viuen en cases de sis dormitoris, cadascuna dissenyada al voltant d’un dels quatre “estils de vida”. Aquests se seleccionen per als pacients després de les proves i entrevistes amb les seves famílies. L’Anja (no és el seu nom real) i els seus acompanyants viuen en una casa “tradicional”. Mengen estofats clàssics i tenen una màquina de cosir que diu que és “Fet a Alemanya Occidental”. “No trobaràs dissenys danesos [moderns o minimalistes] aquí”, diu n’Eloy van Hal, fundador de la ciutat el 2008. La casa veïna està decorada amb fons de pantalla floral rosat i canelobres de plàstic kitsch; tot és part de l’estil “urbà”.
La concessió de petites llibertats de Hogeweyk brinda tranquil·litat a les persones que han perdut part de la seva. Agrupar als residents per estils de vida té com a objectiu establir una continuïtat entre les seves vides anteriors i el centre d’infermeria. La idea es basa en la teràpia de reminiscència, que sosté que l’ansietat en pacients amb demència es pot reduir en crear un entorn familiar. S’està posant de moda. Un centre que atén persones amb demcencia a Rotterdam ha construït un “museu de la memòria” al seu soterrani en el que els residents poden menjar els aliments de la seva infància. A Dresden, una residència d’avis té una sala preparada per recordar l’antiga Alemanya de l’Es perquè els seus habitants van créixer en aquest entorn. Un cartell d’Erich Honecker, un ex líder del partit comunista d’Alemanya de l’Est, plana sobre la parafernàlia comunista i cintes de cassets voluminosos que tenien èxit en la dècada de 1960. De vegades, la impostura manté segurs els residents. Una casa a Düsseldorf té una parada d’autobús falsa. Els residents que decideixen, en la seva confusió, que volen anar a un altre costat tendeixen a alinear-se pacientment allà. Després d’esperar un autobús que mai arribarà, un cuidador els atrau de tornada a casa seva.
Hogeweyk va rebre més de 1,400 visitants el 2017, ansiosos per copiar el concepte als seus propis països. No és difícil de veure el per què: el 1993, quan encara era una llar d’avis regular, el 50% dels pacients rebia fàrmacs antipsicòtics. El 2015, només el 8% dels prenien. En una enquesta de satisfacció del client de 2010, la llar va obtenir un puntuació de 9.1 de 10, en comparació amb 7.5 a tot el país.
Ara bé, Hogeweyk existeix perquè els Països Baixos poden pagar-ho. Igual que totes les centres d’assistència del país, és principalment finançat per l’estat. Un sistema d’assegurança nacional cobreix el considerable cost mensual de 6,000 € per pacient, amb les persones més riques aportant t fins 2,400 € al pla cada mes. En total, els Països Baixos gasten el 4,3% del seu PIB en cures a llarg termini, el més alt en l’OCDE.
Pots adequar tot un poble per ajudar els pacients amb demència, però si tens un estat que ho pugui pagar, és clar.
font:www.economist.com // TRaducció al Català i castellà: X.R.