Podria una alga que es troba en embassaments, llacs i estuaris del Regne Unit -i d’altres llocs- ser una pista per a la malaltia d’Alzheimer i proporcionar un nou enfocament per abordar la devastadora malaltia?
Aquest és el suggeriment fet pels científics que han estat estudiant una misteriosa malaltia semblant a l’Alzheimer entre el poble Chamorro a l’illa del Pacífic de Guam.
Durant dècades, el poble Chamorro ha estat colpejat per una malaltia cerebral progressiva i misteriosa que els natius anomene ‘lytico-bodig’. Els primers símptomes apareixen a mitjans dels 40 anys d’edat, principis dels 50. Els seus cossos es debiliten i comencen a ensopegar. En el moment en que arriben als 60 anys, comencen a patir el tipus d’agitació i falta de coordinació que es veu en el Parkinson. A continuació, apareixen els problemes de memòria i el comportament típic de la malaltia d’Alzheimer.
Des de la dècada de 1960, els experts han sospitat que una substància química anomenada BMAA podria ser el culpable.
Aquest compost tòxic és produït pels cianobacteris, comunament conegudes com algues blau-verd, creix a les arrels d’una planta cícada de Guam i es troba en les seves llavors, que les persones molen per fer-ne farina. La substància també s’acumula en la carn de les guineus voladores, que s’alimenten de les llavors, i que al seu torn són menjats pels habitants de Guam com una menja.
A la Gran Bretanya, la toxina de vegades es crea com un subproducte de les floracions d’algues blau-verdes que creixen cada vegada més en els seus llacs i embassaments.
El Dr. Paul Alan Cox, de l’Institut de Ethnomedicine a Wyoming, ha estat investigant si la BMAA podria explicar la incidència de molts més casos de malaltia semblant a l’Alzheimer a tot el món. En el marc d’una dieta experimental, els científics van administrar en 140 dies la mateixa dosi de BMAA que la que un habitant de l’illa de Guam pot ingerir durant tota la seva vida a micos nadius d’Àfrica. Com a resultat, i encara que els micos no van mostrar problemes cognitius, els animals van desenvolupar signes típics de la malaltia neurodegenerativa: plaques entre les neurones amb cabdells neurofibril·lars al seu interior.Anormalitats cerebrals anomenades cabdells de tau – fils retorçats de proteïnes dins les cèl·lules nervioses – i dipòsits de placa amiloide, que són perjudicials acumulacions de proteïnes en els espais entre les cèl·lules nervioses. Tant els cabdells com les plaques es consideren característiques de la malaltia d’Alzheimer, i la seva densitat i la ubicació és similar a l’observada en el poble Chamorro. “L’estructura de la patologia és gairebé idèntica” diu el Dr. Cox. “Ens vam quedar impressionats.”
Els defectes cerebrals observats en els micos també van ser similars als trobats en les persones amb les primeres etapes d’Alzheimer que encara no han mostrat cap símptoma. Per combatre aquests defectes, el Dr. Cox esperava que un suplement anomenat comunament L-serina – ques’ha demostrat que protegeix les cèl·lules cerebrals danyades per la toxina BMAA en una placa de laboratori- pogués bloquejar l’acció del compost tòxic, i, potencialment, altres toxines del medi ambient que poden causar malalties semblants a la demència. El Dr. Cox i el seu equip va donar a un altre grup de micos dosis iguals de tots dos compostos, BMAA i L-serina, i els cabdells de proteïnes en aquests micos van resultar molt menys densos i, per tant i en teoria, molt menys perjudicials.
Però aquesta investigació en etapa primerenca deixa lloc a moltes preguntes.
Una d’elles és si el BMAA trobat en les algues de llacs i embassaments del Regne Unit podria estar alimentant l’epidèmia de demència que afecta més de 800.000 britànics.
Segons la Fundació per a la Recerca de l’Aigua, amb seu al Regne Unit , les escumes superficials de tòxics algues blau-verdes s’han convertit en un problema creixent. Creixen ràpidament quan llacs i embassaments es contaminen -una altra vegada efectes perniciosos de la contaminació-pel nitrogen i el fòsfor de fertilitzants de les granges, i per les aigües residuals tractades.
Hauriem d’estar capficats per si estem ingerint toxines BMAA a través del consum d’aigua de l’aixeta dels embassaments amb algues, o fins i tot no menjar musclos cultivats en estuaris ‘infectats’?
Experts britànics són molt escèptics. Dr. Doug Brown, el director d’investigació de la Societat d’Alzheimer, diu: “Si bé aquest estudi revela que una toxina en la dieta dels illencs està causant aquesta malaltia rara, no proporciona cap evidència de que la toxina contribueix a la malaltia d’Alzheimer en altres poblacions. ‘
La Dra Clara Walton, gerent d’inestigació de la ong, afegeix: “Hem tingut ensurts ambientals abans. Quan es va dir alumini en cassoles per causar la malaltia d’Alzheimer en els anys 1970 i 1980, més investigació va mostrar que no tenia la culpa’.
De fet, les investigacions fins ara certament no indiquen que haguem de beure aigua embotellada o evitar els mariscs.
Temors de contaminació a part, la qüestió més urgent és si la L-serina podria ser una nova arma global contra l’Alzheimer i altres malalties cerebrals.
El Dr. Cox i els seus col·legues així ho esperen. Estan a punt d’iniciar un procés per 120 persones amb esclerosi lateral amiotròfica, que ataca les cèl·lules del cervell que controlen el moviment muscular. La malaltia progressa ràpidament i és invariablement fatal.
Però no és la primera vegada que el potencial de la L-serina per combatre la demència ha estat provat. El 2010, investigadors japonesos van informar que un suplement de L-serina va ajudar a millorar la funció de la memòria de la gent que s’havia estat queixant de la manca d’memòria, un clàssic signe d’alerta primerenca de la malaltia d’Alzheimer.
Un altre equip d’Estats Units està investigant els efectes de la L-serina en afectats amb les primeres etapes d’Alzheimer. Però encara no hi ha cap estudi concloent al respecte.
Font original: The Daily Mail.
