Vacunar-se contra l’herpes zòster podria reduir el risc de patir demència

Una decisió de política sanitària presa a Gal·les el 2013 va crear les bases per a un experiment natural de grans dimensions. I aquest ara pot haver demostrat que una vacuna pot reduir el risc de demència. L’estudi es publica aquest dimarts a la prestigiosa revista científica Nature , però va començar a prendre forma fa més d’una dècada, quan l’escassetat de vacunes contra l’ herpes zòster va fer que les autoritats gal·leses en limitessin l’ús als ancians que tinguessin menys de 80 anys. Això va crear una enorme base de dades de pacients, vacunats i no vacunats, que podria demostrar una teoria emergent. La que defensa que els virus que afecten el sistema nerviós poden augmentar el risc de demència.

El 2020, un equip d’investigadors de la Universitat de Stanford va començar a analitzar els historials mèdics de més de 280.000 ancians gal·lesos, i va comparar aquells que havien rebut la vacuna amb qui no ho havien fet. Van veure que un de cada vuit adults grans, que llavors tenien 86 i 87 anys, havia desenvolupat demència. Però la prevalença entre els que havien rebut la vacuna contra l’herpes zòster era un 20% menor. “Va ser una troballa realment sorprenent”, afirma Pascal Geldsetzer , metge i autor principal de l’estudi. “Aquest enorme senyal protector hi era, es miressin com es miressin les dades”.

Les dades es van mirar tenint en compte les taxes reals de vacunació –només la meitat de la població que complia els requisits va rebre la vacuna– i centrant-se en ancians amb pràcticament la mateixa edat, nascuts amb una setmana de diferència. L’estudi és rellevant pel robust de les seves conclusions, però no ha estat el primer a formular-les . Investigacions anteriors havien relacionat aquesta vacuna amb taxes més baixes de demència, però tenien un biaix important, explica Geldsetzer: Les persones que es vacunen també tendeixen a preocupar-se més per la seva salut de formes que poden afectar l’aparició de demència.

“El nostre estudi adopta un enfocament nou i, per tant, aporta un nivell d’evidència molt diferent”, assenyala l’expert. La política sanitària de Gal·les va oferir un escenari molt similar al que es donaria en un assaig aleatori, però amb un nombre de participants molt més gran. I pot ser més gran. Altres països van desplegar la vacuna contra l’herpes zòster de manera semblant. A Espanya, per exemple, es va començar a vacunar el 2022 tot aquell ciutadà que complís 80 anys, descartant els que aleshores tinguessin més edat. Geldsetzer confirma que el seu equip “ha vist el mateix efecte protector a altres poblacions”, però això no s’ha analitzat a fons aquest estudi.

L’expert assegura que els efectes protectors de la vacuna són “substancialment més grans que els de les eines farmacològiques existents per a la demència”. La més prometedora es diu lecanemab. Els resultats d’un assaig clínic mostren que aquest medicament redueix el deteriorament mental en un 27% en els pacients amb Alzheimer, però podria estar darrere de la mort de dues persones. En qualsevol cas, és un fàrmac per pal·liar-ne els efectes, no per evitar-ne l’aparició.

La demència afecta més de 55 milions de persones a tot el món i es calcula que cada any apareixen deu milions de nous casos. La manca d’avenços en la prevenció o el tractament ha fet que alguns investigadors explorin altres vies, com el paper de certes infeccions víriques. I és aquí on apareix l’herpes zòster.

Però, quin és el mecanisme que el connecta amb la demència? “Cada vegada hi ha més estudis que demostren que els virus que es dirigeixen preferentment al sistema nerviós i que hibernen durant gran part de la vida poden estar implicats en el desenvolupament de la demència”, assenyala Geldsetzer. Eradicar el varicel·la-zòster acabaria amb aquesta possibilitat. Però, a més, hi ha un segon mecanisme subjacent. “Les vacunes poden tenir efectes sobre el sistema immunitari més amplis que la mera provocació de la resposta d’anticossos per a la qual han estat dissenyades”, assenyala Geldsetzer, de manera que no és desgavellat pensar que puguin tenir beneficis per a altres malalties.

Alberto Ascherio , professor d’epidemiologia a la Universitat de Harvard i aliè a la investigació, es mostra especialment optimista. “Aquest és un estudi valuós, el més rigorós que ha estat publicat fins avui sobre aquest tema”, assegura en un intercanvi de missatges. Per això, explica Ascherio, “és important i urgent investigar-ne més, això podria tenir un impacte enorme sobre la salut pública”.

L’estudi assenyala diferències en l’efecte que aquesta vacuna pot tenir en homes i dones, oferint-los una major protecció davant de la demència. vacunades i això també es va veure clarament en les últimes fases de la pandèmia de covid .

“D’altra banda, també sabem que tant l’herpes zòster com la demència són més comunes en dones que no pas en homes”, afegeix l’expert. Segons la fundació Alzheimer Espanya, la prevalença de les demències al nostre país és del 11,1% per a les dones i del 7,5% per als homes. Aquestes dades podrien explicar per què la vacuna protegeix millor les dones, però els investigadors no han estat capaços de provar-ho de manera contundent.

Aquest estudi obre la possibilitat d’investigar una nova via per reduir la incidència de la demència, una malaltia molt estesa i la investigació de la qual no acaba de cristal·litzar en un tractament efectiu. Però això no deixa de ser, una possibilitat. L’equip de Geldsetzer ha observat a nivell poblacional patrons a totes les poblacions que han vacunat la gent gran de forma arbitrària. “Però el que realment necessitem per convèncer la comunitat mèdica és un assaig clínic”, explica l’expert. Això podria acabar de demostrar la seva hipòtesi prometedora. A més d’assenyalar interessants variables, com quina seria l’edat ideal per administrar aquesta vacuna, maximitzant-ne els efectes protectors. El mateix estudi, en les seves conclusions, assenyala que “si aquestes troballes són realment causals, la vacuna contra el zòster serà molt més eficaç i més rendible per prevenir o endarrerir la demència que les intervencions farmacèutiques existents”. Però per confirmar-ho cal continuar investigant.