Un estudi sobre la transmissibilitat del microbioma humà reforça la hipòtesi que algunes malalties que actualment es consideren no transmissibles podrien ser-ho.
El microbioma és un gran aliat de la nostra salut. Exerceix un paper fonamental en el funcionament del sistema immunitari i digestiu, entre molts d’altres. Tot i això, encara hi ha un coneixement molt limitat sobre com els bacteris i altres microbis que componen el microbioma s’adquireixen i transmeten entre els individus.
Ara un equip d’investigadors coordinats per Nicola Segata, del Departament de Biologia Cel·lular, Computacional i Integrativa-Cibio de la Universitat de Trento i de l’Institut Europeu d’Oncologia (Itàlia), ha determinat dos aspectes fonamentals com l’ésser humà adquireix el microbioma: primer, confirma que la primera transmissió del microbioma intestinal ocorre en néixer i és molt duradora, de fet, els bacteris del microbioma matern es poden detectar en persones grans. Però a més revela que els nadons no tenen moltes de les espècies bacterianes que són comunes en els adults, que es van adquirir al llarg de la vida.
Però sobretot el treball que es publica a Nature, i en què han participat 18 centres de recerca de tot el món planteja una pregunta: I si algunes malalties considerades no transmissibles, en realitat, ho fossin?
En les conclusions, els investigadors escriuen que «els resultats reforcen la hipòtesi que algunes malalties i condicions que actualment es consideren no transmissibles s’han de reavaluar, i que tenir en compte la transmissibilitat i l’estructura de la xarxa social millorarà el disseny de futures investigacions de microbiomes».
Durant l’edat adulta, explica Nicola Segata, les fonts dels nostres microbiomes són principalment les persones amb qui estem en contacte proper. «La durada de les interaccions (penseu, per exemple, en estudiants o parelles que comparteixen un apartament) és aproximadament proporcional a la quantitat de bacteris intercanviats».
En molts casos, però, els bacteris es poden propagar fins i tot entre individus que tenen interaccions superficials i ocasionals.
“La transmissió del microbioma té implicacions importants per a la nostra salut”, apunta Segata, “ja que algunes malalties no transmissibles (com les cardiovasculars, la diabetis o càncer) estan parcialment vinculades a una composició alterada del microbioma”.
Així, afegeix, la demostració que el microbioma humà és transmissible podria suggerir que algunes d’aquestes malalties, actualment considerades no transmissibles, podrien, si més no fins a cert punt, ser comunicables. Per tant, més estudis sobre la transmissió del microbioma poden avançar en la comprensió dels factors de risc d’aquestes malalties i, en el futur, explorar la possibilitat de reduir aquest risc, si n’hi hagués, amb teràpies que actuïn sobre el microbioma o els seus components transmissibles».
Per a Carmen Muñoz Almagro, directora del Laboratori de Microbiologia a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, la rellevància del projecte és que hi ha molts estudis que suggereixen que malalties no transmissibles com la diabetis, el càncer o l’Alzheimer estarien relacionades amb la composició del microbioma de les persones. “La possibilitat que aquests microorganismes es puguin transmetre podria canviar en un futur la classificació d’aquestes malalties a malalties transmissibles susceptibles de teràpia dirigida contra els microorganismes responsables de la malaltia”, assenyala Science Media Centre.
«Per confirmar aquestes hipòtesis són necessaris més estudis i que les autoritats sanitàries i de recerca apostin decididament per explorar i descobrir la relació del microbioma humà amb la salut i la malaltia», afegeix.
L’estudi planteja moltes qüestions, reconeix la primera autora, la investigadora espanyola Mireia Valles-Colomer. «Som a l’inici; sabem molt de la transmissió del Covid però del microbioma no sabem gairebé res de com arriben aquests microorganismes al nostre cos i sense els quals no podríem viure».
Fins ara, explica a ABC Salud, s’havia estudiat sobretot la transmissió durant el part perquè en metagenòmica calen mètodes d’alta resolució per fer aquesta anàlisi.
Naixem gairebé estèrils. Durant el primer any es produeix un 50% de transmissió mare-beu. Posteriorment, explica Valles-Colomer, la capacitat d’adquirir nous bacteris disminueix.
Aquest és el treball més gran i divers fins ara sobre la transmissió del microbioma humà.
Els investigadors van analitzar com es transmeten els bacteris entre generacions (transmissió vertical) i entre persones que viuen en contacte estret entre si, com parelles, fills o amics (transmissió horitzontal).
En total, van analitzar més de 9.000 mostres de femta i saliva de participants a 20 països i tots els continents del món.
La transmissió per part de la mare en néixer és mínima, però com més temps passen juntes les persones, més bacteris comparteixen
L’estudi primer va confirmar que la primera transmissió del microbioma intestinal passa al néixer i és molt duradora. De fet, «els bacteris del microbioma matern es poden detectar en persones grans», assegura Valles-Colomer.
No obstant això, els nadons no tenen moltes de les espècies bacterianes que són comunes en els adults. «Moltes no toleren l’oxigen, és a dir, no les trobem a l’ambient, per la qual cosa és molt probable que s’adquireixin a partir d’altres persones».
Els investigadors també van descobrir que el microbioma oral es transmet de manera diferent al microbioma intestinal. De fet, els bacteris presents a la saliva es transmeten amb més freqüència, però sobretot de forma horitzontal. La transmissió per part de la mare en néixer és mínima, però com més temps passen juntes les persones, més bacteris comparteixen.
Valles-Colomer, que va rastrejar la transmissió de més de 800 espècies de bacteris, afirma que l?estudi «ha trobat evidència d?un ampli intercanvi del microbioma intestinal i oral vinculat al tipus de relació i estil de vida».
Els resultats, assegura, suggereixen que les interaccions socials en realitat donen forma a la composició dels nostres microbiomes.
L’estudi primer va confirmar que la primera transmissió del microbioma intestinal passa al néixer i és molt duradora
«També hem trobat que certs bacteris, especialment aquells que sobreviuen millor fora del nostre cos, es transmeten amb molta més freqüència que altres. Alguns són microbis dels quals sabem molt poc, ni tan sols tenen nom».
L’informe també mostra que els bacteris es poden adquirir al llarg de tota una vida. Al nostre estudi, comenta Valles-Colomer, «teníem un grup de persones grans, d?entre 60 i 85 anys, amb les seves mares encara vives i vam veure que també persistia la transmissió de bacteris».
En analitzar 9.000 mostres de diferents països, no només a Europa i als Estats Units, el treball constata que les persones i comunitats de països no occidentalitzats tenen un microbioma diferent, en general més sa i més divers.
També ha vist que bacteris que es troben en mostres fòssils de femta, presents també en poblacions no occidentalitzades, han desaparegut al microbioma de les persones dels països occidentalitzats.
R.Ibarra
https://www.abc.es/salud/enfermedades/alzheimer-cancer-enfermedades-transmisibles-20230118131135-nt.html
