Ja ho saben. Dimecres, una majoria parlamentària va tombar els pressupostos. Els motius d’uns per fer-los fora per enrere i dels altres per defensar-los ja es van explicar a la tribuna on conceptes com Espanya, Catalunya, Estat, Democràcia (totes amb majúscules, tal va ser l’ímpetu amb què van ser pronunciades) van envair l’hemicicle.
No lluny d’allà, un grup de treballadors socials només es va acostar al televisor en el moment de la votació. Els discursos / motius de cada formació política no els interessaven. Només el resultat. Quan la presidenta del Congrés, Ana Pastor, va llegir el triomf del no, les seves cares van reflectir una profunda decepció. No és per a menys.
L’increment pressupostari permetria reduir un 40% la llista d’espera
Cent mil dependents, la majoria grans i severs dependents, d’aquests que requereixen ajuda per a gairebé tot o tot, seguiran esperant l’assistència que les administracions els han atorgat d’acord amb la llei del 2006, però que no poden donar per falta de diners. Sí, 100.000. Aquest és el nombre de ciutadans que encara romanen en llista d’espera (més altres 150.000 més) i que s’anava a beneficiar dels 515 milions afegits a aquest capítol.
Lluny del Congrés dels Diputats, a Granada, Inmaculada González, de 54 anys, també es lamenta. Filla única, fa tres llargs anys va deixar el seu treball per poder atendre la seva mare, de 88, gran dependent i que esperava una atenció que no arribava. Inma veia en els pressupostos la via per poder cotitzar a la Seguretat Social i, almenys, no comprometre encara més la seva jubilació. Els pressupostos incloïen 315 milions per fer front a la Seguretat Social dels cuidadors familiars retirats en els anys de crisi (170.000 van perdre aquesta cotització). Actualment, 408.000 familiars perceben una quantitat del sistema d’atenció a la dependència, que ronda els 270 euros però la cotització corre pel seu compte.
Els partits, menys PP, van acordar aportar 500 milions més encara que no aprovessin els comptes
Per al sector de la dependència, que ha passat dimecres és, senzillament, “una desgràcia”, tal com assenyala José Manuel Ramírez, president de l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials. Quan semblava que els polítics s’havien posat d’acord per impulsar la llei que, sense cap dubte més retallades ha patit durant la crisi, la de dependència, tot se’n va en orris. A dia d’avui, hi ha uns 250.000 dependents en aquesta llista d’espera per ser atesos, tot i que tenen reconegut el dret, d’aquests, uns 100.000, considerats dependents severs o grans dependents. Els més vulnerables, els més necessitats.
L’Observatori Estatal de la Dependència del 2017 (últim publicat), realitzat per l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials, assenyala que durant aquest any han mort 38.000 persones sense haver pogut exercir els seus drets derivats de la condició de persona en situació de dependència. “Per descomptat que no van morir per aquesta causa, però sí que ho van fer amb l’expectativa incomplerta d’exercir els seus drets i rebre atencions”, assenyala Ramírez. Això suposa que diàriament moren més de 100 persones dependents sense haver arribat a rebre prestacions o serveis.
El Govern, disposat: Un decret llei per urgència social permetria ‘salvar’ als dependents
De totes les persones amb dependència reconeguda, aproximadament 1,4 milions, és a dir dos terços, són dones (65%) mentre que un terç (35%) són homes. El 72,24% dels dependents reconeguts té més de 65 anys i els majors de 80 representen el 54,57%.
“Aquest increment dels pressupostos permetien treure d’aquesta llista a gairebé la meitat. A més, desahogaría financerament les comunitats autònomes que, en la majoria dels casos, han sostingut el desenvolupament de la llei com bonament han pogut aportant el 80% de la despesa del servei, encara que segons la norma hauria de ser a parts iguals entre administració central i autonòmica (nivell mínim garantit) “, assenyala Ramírez.
Segons les dades de l’Observatori Estatal de Dependència, la despesa mitjana per persona en situació de dependència atesa al 2017 va ser de 8.225 euros anuals, dels quals, 6.884 van ser aportats per les CCAA, i només 1.341 euros, pel Govern central.
Realitat vergonyosa: Cada dia moren 100 persones sense rebre els serveis als quals tenia dret.
Segons les dades que maneja aquesta associació, referent en el sector, l’increment de 515 milions d’euros no permetria encara acabar amb la llista d’espera, ni tan sols amb la de grans dependents. En realitat, suposava el 72% de el necessari per acabar amb la desatenció dels grans dependents i dependents sever (715 milions), però un pas de gegant. L’esperança era que a finals del 2020 o 2021, aquesta llista d’espera desaparegués, tal com van acordar els partits parlamentaris que van subscriure el Pacte per la Dependència. Tots van signar el pacte, menys el PP.
Però no tot està perdut, asseguren des del Govern. Tots els grups parlamentaris del Congrés, a excepció del PP, van acordar el passat mes de desembre exigir al Govern que reverteixi les retallades en dependència des del 2012, bé a través dels pressupostos o a través d’un reial decret.
Així ho van acordar quan van ratificar el pacte subscrit el 2016 a instàncies de l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials. Llavors, conscients de les dificultats que hi hauria per tirar endavant els pressupostos, tots els partits, excepte el PP, es van comprometre, com a alternativa, demanar a l’Executiu un decret llei, en virtut de la urgència social que suposa aquest tema, per abordar de manera directa i immediata l’increment del finançament adreçada a la dependència. Fonts del Govern van confirmar que mantindran l’acordat.
Inma González, però, té poques opcions de cotitzar a la Seguretat Social per a l’atenció a la seva mare. Aquesta partida no està inclosa en el pacte.
CELESTE LÓPEZ, MADRID
Font: lavanguardia.com
