L’alzheimer és la segona malaltia que més preocupa els ciutadans, per darrere del càncer i per davant de l’ ictus , i és percebuda com el principal problema de salut de la gent gran. Tot i això, més de dos terços creuen que la sanitat pública no està preparada per atendre aquests pacients i els seus familiars.
En concret, gairebé la meitat opina que el sistema públic està poc preparat i un 22%, gens, davant del 21% que pensa que està una mica preparat. Només el 4% considera que està molt preparat. Així ho reflecteix l’informe ‘Estudi sobre la percepció social de l’Alzheimer a Espanya’ de la Fundació Pasqual Maragall presentat aquest dimarts.
En números, s’estima que més de 950.000 persones tenen una demència a Espanya, i l’alzheimer n’és la causa més comuna, ja que representa entre el 60 i el 70% dels casos. Però aquesta xifra, que es podria duplicar en les properes dècades per l’envelliment de la població, és errònia perquè es limita a les persones diagnosticades sense incloure els seus familiars, que també conviuen amb la malaltia. “És un tsunami que ens està venint a càmera lenta”, ha alertat Arcadi Navarro, director de la Fundació.
Realitzat amb més de 1.600 enquestes a finals de gener, l’estudi revela que dos terços dels espanyols coneixen algú amb alzheimer i el 67% tenen contacte directe amb un pacient, segons les dades que ha desgranat Eva Nebot, directora d’Incidència i Relacions Institucionals.
Es tracta de la segona malaltia que més preocupa: un 68% la cita (el 2023 era el 63%), gairebé el càncer (72%, que també puja des del 68% de fa dos anys), i molt més que l’ictus (48%). També és percebuda com el principal problema de salut de la gent gran (78%). Tot i això, només el 18% ha rebut una mica d’informació en els últims sis mesos , principalment a través d’internet i mitjans de comunicació, però amb prou feines d’un professional sanitari.
Factors de risc sobre l’alzheimer
Per contra, el desconeixement sobre els factors de risc és elevat: el 69% sap que els antecedents familiars influeixen , el 65% que ho fa l’edat i un 43% la manca d’estimulació cognitiva, però una minoria (15%) sap de l’impacte que tenen factors modificables com l’estrès, la depressió (11%), l’alcohol (14%), l’alcohol (14%), l’alcohol (14%). A més, més de la meitat (52%) no identifica les circumstàncies socioeconòmiques com un factor de risc.
La majoria considera que les institucions públiques no fomenten prou l’adopció d’hàbits de vida saludables i només un 10% opina que estan fent un esforç suficient. En aquest context, el 90% dóna suport a un increment de la inversió pública en investigació i del finançament públic de nous tractaments. Navarro ha lamentat, en aquest sentit, que Espanya s’hagi convertit en un dels països que més triga a incorporar medicaments a la cartera de serveis, amb una mitjana d’uns dos anys, per la qual cosa ha reivindicat que s’agiliti aquest procés.
Segons els enquestats, el desafiament més gran de pacients i famílies són els costos d’atenció mèdica i cures especialitzades (62%), seguit de la manca d’acompanyament i formació adequada per als cuidadors (41%) i la manca de suport psicològic i emocional (40%). Finalment, el 63% estaria disposada a participar voluntàriament en estudis de recerca i/o assaigs clínics per a la prevenció i el tractament de l’alzheimer ia la immensa majoria, el 85%, li agradaria saber si té risc de patir alzheimer si existís un aprova que ho determinés.