El passat 26 de juliol va acabar la Conferència Internacional de la Alzheimer ‘s Association (l’Associació d’Alzheimer d’USA) , la que segurament sigui la reunió científica sobre Alzheimer més rellevant de l’any.
En questa edició es van aportar menys novetats que en anys anteriors, però igualment es van realitzar presentacions d’investigacions molt interessants.
Si no has pogut seguir el dia a dia de AAIC18, no et preocupis, perquè aquí et portem un resum de les novetats que més han destacat.
RECOMANACIONS PER A L’AVALUACIÓ DE LA MALALTIA D’ALZHEIMER I ALTRES DEMÈNCIES EN ATENCIÓ PRIMÀRIA I EN LES CONSULTES DE ESPECIALITZADES
Una vintena de recomanacions encaminades a promoure les millors pràctiques en l’atenció a les persones amb deteriorament cognitiu lleu.
Les recomanacions van dirigides a metges i infermers i en destaquem aquestes:
- Han de passar per una avaluació cognitiva totes aquelles persones que es queixen de canvis cognitius o que una persona propera o el seu metge informe de canvis cognitius, funcionals o conductuals.
- Les preocupacions no s’han de descartar com “envelliment normal” sense una avaluació adequada.
- L’avaluació ha d’involucrar no només al pacient i al clínic, sinó que, gairebé sempre, també ha d’involucrar a una persona propera (per exemple, un membre de la família o un confident).
Amb aquestes recomanacions es fa èmfasi en la necessitat de detectar el deteriorament cognitiu en la consulta d’atenció primària i en què les queixes dels pacients no s’han de descartar sense fer abans una valoració adequada.
MÉS ENLLÀ DELS SÍMPTOMES COGNITIUS: EL TRACTAMENT DELS SÍMPTOMES CONDUCTUALS A LES PERSONES AMB ALZHÈIMER.
Que no hi hagi de moment tractaments eficaços alentint el deteriorament cognitiu en les persones amb Alzheimer, no vol dir que no hi hagi altres símptomes igual de difícils que també mereixen atenció.
Per exemple, els trastorns del son o l’agitació. A l’ AAIC18 es van presentar els resultats d’alguns estudis que precisament avaluaven tractaments per a aquestes alteracions.
Un assaig clínic del Centre de Ciències de la Salut de Sunnybrook, a Toronto, Canadà, va trobar que la nabilona, un fàrmac cannabinoide, millorava els símptomes d’agitació en pacients amb Alzheimer en fase moderada i severa.
La investigadora que va presentar els resultats de l’estudi en AAIC18, adverteix: “Aquestes troballes suggereixen que la nabilona pot ser un tractament efectiu per a l’agitació; però, el risc de sedació ha de ser monitoritzat acuradament. Un assaig clínic més ampli ens permetria confirmar els nostres troballes sobre com d’efectiva i segura és la nabilona en el tractament de l’agitació per l’alzhèimer “.
Un altre estudi va avaluar l’impacte de manipular la il·luminació per millorar les alteracions del son en les persones amb demència.
Segons explica Mariana G. Figueiro, directora de l’Lighting Research Center a Rensselaer Polytechnic Institute a Troy, Nova York: “Atès que els patrons de llum/foscor són senyals fonamentals perquè una persona determini el moment actual, la llum tènue constant que normalment experimenten les persones que viuen en centres d’atenció residencial pot ser una causa subjacent de les alteracions del patró de son tan comú en aquesta població “.
Els investigadors van manipular la il·luminació en els centres residencials on van desenvolupar l’estudi, de manera que es va augmentar la intensitat de la llum durant el dia i es va disminuir durant la nit. Van observar que les persones que van rebre la intervenció amb llum van experimentar una disminució significativa de les seves alteracions del son.
Un tercer estudi va avaluar l’impacte del tractament de l’insomni amb els anomenats fàrmacs Z (zolpidem, zopiclone i zaleplon) en les persones amb demència.
Els resultats van ser clars: els fàrmacs Z augmenten el risc de fractures en les persones amb demència.
OBJECTIU: DISMINUIR LA PRESSIÓ ARTERIAL PER TENIR MENYS RISC DE DETERIORAMENT COGNITIU.
Els valors elevats de pressió arterial augmenten el risc de deteriorament cognitiu i demència, disminuir la pressió arterial disminuirà aquest risc?
Segons un dels estudis més sòlids que s’han fet sobre aquest tema, també presentat en AAIC18, la resposta és sí, almenys en relació al deteriorament cognitiu.
Els investigadors van realitzar un assaig clínic en què van participar més de 9 mil adults grans hipertensos que van ser dividits en dos grups.
En un grup es va administrar un tractament antihipertensiu tradicional (amb un màxim de dos fàrmacs) amb l’objectiu de mantenir la pressió sistòlica per sota dels 140 mm / Hg.
En el segon grup es va administrar un tractament més agressiu amb l’objectiu de baixar la pressió sistòlica a menys de 120 mm / Hg.
Durant 8 anys de seguiment, els investigadors van observar que els pacients en el grup de tractament més agressiu tenien menys risc de deteriorament cognitiu lleu, una condició que moltes vegades està antecediendo a la demència.
En paraules de Jeff Williamson, un dels investigadors responsables d’aquest assaig clínic: “Aquests resultats recolzen la necessitat de mantenir la pressió arterial ben controlada, especialment en persones majors de 50 anys”.
OBRIR LA BARRERA HEMATOENCEFÀLICA PER A DUR FÀRMACS A REGIONS MOLT ESPECÍFIQUES DEL CERVELL
Tot i que ja s’havien divulgat anteriorment, els resultats no deixen d’impressionar: investigadors canadencs han aconseguit obrir temporalment la barrera hematoencefàlica utilitzant ultrasons focals.
I per què obrir la barrera hematoencefàlica? Doncs per portar fàrmacs que d’altra manera mai arribarien al cervell, a causa precisament de la protecció que representa aquesta barrera natural.
El procediment no té importància només per a l’alzhèimer, sinó per a moltes altres malalties relacionades amb el sistema nerviós central.
De moment han estat molt pocs els pacients en els quals s’ha avaluat aquesta tècnica, però el resultats preliminars la mostren com a segura.
Hi ha dos assaigs clínics planificats per seguir avaluant la utilització del ultrasò focal per obrir de forma precisa, i temporalment, una porta al cervell. Tot apunta que és una tècnica que ha arribat per quedar-se.
BAN2401, UN FÀRMAC QUE DÓNA “UNA MICA D’AIRE”
BAN2401 és l’últim fàrmac a guanyar notorietat en el camp de l’alzhèimer, encara que els seus resultats disten de ser brillants.
BAN2401, desenvolupat per la companyia japonesa Eisai i Biogen, és un antiamiloide, és a dir, un fàrmac orientat a disminuir les acumulacions de proteïnes tòxiques que s’acumulen en el cervell dels malalts.
I en aquest sentit ho fa molt bé, igual que ho han fet altres fàrmacs anteriorment.
El problema és que aquests altres fàrmacs, capaços de disminuir els nivells de proteïnes tòxiques, eren incapaços de generar millores funcionals o cognitives (intel·lectuals).
I és en aquest últim punt on BAN2401 sembla destacar, lleugerament. Després que a finals de 2017 es trobés que era inefectiu, una anàlisi diferent fet aquest 2018 va reflectir cert alentiment del deteriorament en els malalts als quals se’ls va administrar.
Suficient perquè tota l’atenció se centrés en aquest fàrmac que, a més, torna a donar una mica d’aire a aquells que defensen que en la beta amiloide (el principal component de les plaques senils) està la clau per vèncer la malaltia.
Dunia Chapottin
Fuente: www.infotiti.com // Traducció al català: X. R.
