És tan important pensar en el pacient com en el cuidador
Quan la demència es cola a la vida d’una persona trastoca la seva existència, però també la de tots els que l’envolten. L’acompanyament resulta un tràngol difícil, però aquest es fa fins i tot més dur quan toca fer un abordatge des de les cures pal·liatives.
Conscient d’això, el segon webinar de la sèrie de sessions en què es tracten aspectes essencials de les cures pal·liatives en l’abordatge de l’Alzheimer i altres demències, organitzat per la Confederació Espanyola d’Alzheimer i Altres Demències (Ceafa) i la Societat Espanyola a Curiositats sentit i dignitat en pacients amb demència’.
En aquesta ocasió, la psicòloga social de la Societat Espanyola de Psicologia Pal·liativa (SEPP-Psicopalis) Soraya Pérez va afirmar que l’Alzheimer no només transforma la vida de qui el pateix, sinó també la dels qui l’envolten. “Més enllà del deteriorament cognitiu, la necessitat de cura es converteix en un eix central de l’experiència emocional tant per a la persona amb la malaltia com per al seu cuidador. La cura és un vincle entre dues persones en què totes dues s’han de comprendre”.
El deure de cura
Per a la psicòloga, el deure de la cura es converteix en un acte de resistència: “preservar junts la seva història, la seva dignitat i els llaços que l’uneixen al món. Perquè, al final, no són els records els que defineixen algú, sinó l’amor amb què viu i és acompanyat “. I va afegir que “a vegades, quan un cuida i l’altra persona no es pot comunicar, costa molt, però al final has de deixar que segueixi sent un mateix. A vegades és difícil, perquè el pacient no controla i sorgeix el sentiment de protecció, però cal deixar que segueixi sent aquesta persona” .
