ca

Així canvia la personalitat i la conducta en els que pateixen alzhèimer (però encara no ho saben).

 

Si el deteriorament de la memòria en l’alzhèimer se suposa que comença entre 10 i 15 anys abans que en realitat els símptomes siguin notables per al malalt i els que l’envolten, els canvis de personalitat i conducta arriben una mica després, però igualment abans de del que imagines.

Segons una investigació recent de la prestigiosa Clínica Mayo publicada a la revista Journal of the American Geriatrics Society, els canvis de personalitat comencen a ocórrer en el període de transició de l’estat presimptomàtic a l’estat de deteriorament cognitiu lleu.

És a dir, comencen a desenvolupar-se en la fase en què s’està passant de no tenir símptomes notables, a començar a manifestar símptomes lleus de deteriorament de la memòria o algun altre procés cognitiu.

 

I QUINS SÓN AQUESTS CANVIS DE PERSONALITAT I CONDUCTA QUE EXPERIMENTEN LES PERSONES AMB ALZHEIMER?

Segons el que han identificat els investigadors, hi ha dos factors de personalitat que canvien de forma especial:

  • Els afectats es tornen més neuròtics, és a dir, més inestables emocionalment, amb poc control sobre els impulsos. Potser pateixin amb més freqüència de depressió, ansietat i trastorns del son. Un individu neuròtic té una tendència a respondre desproporcionadament en situacions quotidianes, portant més temps tornar a un estat d’equilibri.
  • Disminueix l’obertura a l’experiència, mostrant-menys interessats pel que els envolta i per les novetats, sent més reticents a provar noves experiències.

Això és el que sembla que succeeix en la personalitat. Ara bé, com es manifesten aquests canvis en la conducta? Doncs segons els investigadors, des del punt de vista conductual també s’experimenten canvis, però no són notables quotidianament, sinó que surten a la llum en proves especialitzades.

Entre les alteracions de conducta que els test van poder detectar hi trobem:

  • irritabilitat
  • ansietat
  • actituds agressives
  • depressió
  • somatització

Recordem que són precisament aquestes alteracions del comportament en l’Alzheimer les que després es fan més significatives i tant estrès afegeixen a la tasca de cura.

 

COM ARRIBAR A AQUESTES CONCLUSIONS DELS INVESTIGADORS?

Per a aquest estudi els científics van analitzar les dades que tenen recopilades de 277 persones portadores del gen apoE4, el factor de risc genètic d’Alzheimer més conegut.

Ser potador de apoE4 no implica que es desenvoluparà Alzheimer, però sí que hi ha més risc. Si a això se li uneix canvis cognitius i conductuals, llavors les possibilitats de desenvolupar la malaltia són molt altes.

Doncs bé, en aquest estudi van seguir durant anys aquestes persones que tenien l’apoE4 i cada dos anys els van realitzar proves neuropsicològiques, incloent-hi tests de personalitat.

De les 277 persones que van començar l’estudi sense símptomes d’Alzheimer, 25 van acabar desenvolupant deteriorament cognitiu lleu (DCL), una condició en què la persona manifesta dèficits en la memòria i altres processos cognitius que, tot i ser evidents, no arriben a afectar la vida quotidiana del malalt.

El DCL és en molts casos un estadi predemència, és a dir, el primer avís que una síndrome demencial no està molt lluny.

Després de 7 anys de seguiment, els investigadors van notar que els voluntaris que van acabar desenvolupant DCL tenien canvis de personalitat i conducta més marcats que les persones que van continuar lliures de deteriorament.

Els canvis ja saps quins són, els que comentem a dalt. Ara bé, això vol dir que si ens realitzem test de personalitat i es detecten canvis com els descrits patirem Alzheimer?

En aquest cas els investigadors van realitzar moltes proves per tenir un marge de seguretat que es tractava d’alzhèimer, no només els tests de personalitat. Fins i tot, una de les debilitats de l’estudi és aquesta, que no poden estar 100% segurs que la causa de l’DCL és Alzheimer.

En el cas dels canvis de personalitat i conducta, aquests poden tenir causes molt allunyades de les malalties neurodegeneratives i no sembla possible que acabin per si sols sent un marcador de vàlid i únic per diagnosticar l’Alzheimer. 

 

 

font:infotiti.com //Traducció al català: X. R.