ca

Alzheimer i nutrició: els tres nutrients que compten amb més suport científic.

 

Que si oli de coco, que si una planta poderosíssima del Amazona, que si inflarte a quefir … la nutrició és el camp per excel·lència de la polèmica. I dels venedors de falses il·lusions ( ó el que, en altres temps menys políticament correctes, s’anomenàven simplement estafadors).

I no és precisament perquè la nutrició importi poc, al contrari, el seu rol en la nostra salut és tal que dóna peu a aquestes situacions. Però quan totes aquestes afirmacions es posen a prova en investigacions científiques ben dissenyades, no passen l’avaluació.

L’Alzheimer no és l’excepció. Diversitat de nutrients s’han associat a un menor risc de desenvolupar aquesta malaltia neurodegenerativa, sense que encara s’hagi arribat a conclusions fermes.

En aquest article et parlarem  dels nutrients que compten amb més proves de possibles beneficis, però sempre hem de tenir en compte una cosa: l’evidència no és concloent, molts estudis diuen que sí, mentre d’altres que no. Coneixem-los.

 

Antioxidants

Entre els més estudiats hi ha les vitamines E, C i flavonoides. Se sap que en el cervell de les persones amb Alzheimer l’estrès oxidatiu està relacionat amb el dany que experimenten les neurones. Coneixent això ja és fàcil suggerir que els antioxidants poden tenir algun efecte, prevenint -o fins i tot tractant- la malaltia d’Alzheimer.

Dels tres antioxidants esmentats, la vitamina E i els flavonoides són els que compten amb més suport. S’ha trobat que ratolins als quals s’ha donat una dieta rica en vitamina E aprenen i retenen millor la informació.

En provar en éssers humans la suplementació amb aquesta vitamina els resultats són més contradictoris, especialment perquè les dosis que sembla que es necessiten per aconseguir algun benefici són molt elevades, arribant a provocar efectes no desitjats.

Aliments rics en vitamina E: ametlles, avellanes, llavors de gira-sol, cacauets, bròquil, espinacs

Aliments rics en flavonoides: raïm, mores, maduixes i tomàquets

 

Vitamines B

Un grup de nutrients que, d’estar en dèficit, afecten el nostre cervell. En aquest grup es troba el folat (B9) que sintèticament es troba al popular àcid fòlic. A causa de que a mesura que envellim els nivells de vitamines B tendeixen a ser menors, mantenir uns nivells saludables és fonamental per a la nostra salut cerebral.

Un dèficit extrem de vitamina B12 pot provocar símptomes semblants a la demència.

Aliments rics en folats: llegums, espàrrecs, suc de taronja.

Aliments rics en vitamina B12: vísceres com fetge i ronyons, cloïsses, verats, salmó

 

Àcids grassos Omega 3

Reis de la polèmica nutricional en el camp de l’Alzheimer. Amb multitud d’estudis que diuen que sí funcionen i altres tant que diuen que no, que no aconsegueix tenir un efecte protector davant l’Alzheimer.

Acaparen tanta atenció per un fet bàsic: formen part de les membranes neuronals i el nostre organisme no és capaç de produir per si mateix, sinó que hem de obtenir-lo de fonts externes.

Un estudi que va seguir durant sis anys a un grup de 6158 residents d’una ciutat de Chicago, als EUA, va trobar que aquells que tenien una ingesta més elevada d’Omega 3 a través de la dieta, tenien un risc menor de desenvolupar Alzheimer.

Fins i tot, les persones que menjaven de mitjana un cop per setmana peix tenien un risc 12% menor d’Alzheimer que els individus que el menjaven menys d’una vegada per setmana.

 

Fins aquí els nutrients que compten amb més suport, sense que deixin de ser polèmics. Una última observació: si en alguna cosa hi ha consens, és que els majors beneficis s’aconsegueixen amb els nutrients que s’obtenen a través de la dieta, no de complements sintètics.

Atipar-se a acolorides píndoles a primera hora del matí poc farà si a l’hora de menjar, el teu plat és més uniforme que la mili. Alimentem-nos en clau de salut.

 

font: www.2ti.es,  redacción Titi   /// traducció al català:  X.R.