ca

Alzheimer: nous fàrmacs i formes d’entrenament.

 

Gairebé 3 dotzenes de nous medicaments per l’Alzheimer podrien arribar al mercat en els propers 5 anys, afirmen els investigadors.

Això inclou a 27 medicaments en assajos clínics de fase 3, que és l’última en el procés de revisió de medicaments. També inclou 8 medicaments en assajos clínics de fase 2, segons una anàlisi dels investigadors de ResearchersAgainstAlzheimer s (RA2), una xarxa de treball de UsAgainstAlzheimer.

“Ja toca que els projectes per a la malaltia d’Alzheimer, desbaratats per dècades de fracassos i de poques inversions, aconsegueixin grans victòries”, va dir George Vradenburg, cofundador i president de UsAgainstAlzheimer.

“Gràcies a l’augment de les inversions dels líders del sector, seguim tenint un optimisme caut respecte al fet que l’actual collita d’innovacions sobre l’Alzheimer en etapa tardana porti a les famílies unes solucions molt necessàries en un futur pròxim”, va dir en un comunicat de premsa de la xarxa.

“No hi ha cap panacea pel que fa al tractament de l’Alzheimer”, va dir el Dr David Morgan, membre fundador de RA2 i professor de farmacologia molecular i fisiologia a la Universitat del Sud de Florida.

“Com més sabem sobre la patologia subjacent a l’Alzheimer, més ens acostem a una cura per a una malaltia que suposa una enorme càrrega per als pacients, els cuidadors i els sistemes de salut global”, va afegir en el comunicat de premsa.

Aproximadament 5.5 milions de nord-americans tenen Alzheimer. En 2050, el nombre de casos als Estats Units podria ser de fins a 16 milions, segons l’Associació de l’Alzheimer (Alzheimer ‘s Association).

Les morts per la malaltia van augmentar un 55 per cent entre 1999 i 2014, segons els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) d’EE. UU.

Una qüestió principal és si els sistemes d’atenció de la salut a tot el món han d’assegurar que les persones amb o en risc d’Alzheimer tinguin accés als nous tractaments.

“L’Alzheimer habitualment es diagnostica de manera incorrecta, i els Estats Units pateix una escassetat de geriatres, i aquests problemes només creixeran a mesura que la generació de postguerra es faci més gran”, va dir Vradenburg.

“Els líders dels sectors privat i públic necessitaran treballar de prop amb les asseguradores en els propers anys per assegurar-se que els pacients tinguin accés a aquests medicaments quan estiguin disponibles”, ha conclòs.

L’anàlisi es va presentar dimarts a la Conferència Internacional de l’Associació de l’Alzheimer, a Londres, Anglaterra. La informació presentada a les reunions es considera preliminar fins que es publiqui una revista revisada per professionals.

 

Un entrenament especial i la medicació podrien ajudar a les persones amb un Alzheimer avançat

Les persones amb un Alzheimer avançat poden tornar a aprendre algunes habilitats bàsiques quan reben un entrenament especial juntament amb la medicació, suggereix un petit estudi.

La investigació, que va incloure a 20 pacients d’Alzheimer, va posar a prova a un programa que combina un “coaching de la memòria” especialitzat amb altres serveis, incloent l’entrenament i els grups de suport per als familiars cuidadors.

Els investigadors van trobar afegir el programa a la medicació (memantina [Namenda]) va millorar la capacitat dels pacients de realitzar les tasques quotidianes, com vestir-se i banyar-se per si sols, al llarg de 6 mesos.

Encara que el grup d’estudi era petit, els resultats demostren una idea bàsica, segons l’investigador principal, el Dr. Barry Reisberg.

“Les persones amb un Alzheimer més greu encara poden aprendre”, va dir Reisberg, professor de psiquiatria al Centre Mèdic Langone de la NYU de la ciutat de Nova York.

A mesura que progressa l’Alzheimer, va explicar Reisberg, les persones experimenten un augment en la dificultat amb la cura quotidià, com vestir-se, banyar-se i fer servir el bany. Finalment això empitjora fins arribar a la incontinència i a la dependència total dels cuidadors.

El nou estudi es basa en la premissa que els pacients poden “tornar a aprendre” aquestes habilitats bàsiques, una idea que ha rebut poca atenció a causa de la naturalesa progressiva de l’Alzheimer, segons Reisberg.

Reisberg va presentar les troballes de l’estudi diumenge a la Conferència Internacional de l’Associació de l’Alzheimer (Alzheimer ‘s Association), a Londres, Anglaterra. Els resultats presentats en reunions mèdiques generalment es consideren preliminars fins que es publiquin en una revista revisada per professionals.

Més de 5 milions de nord-americans pateixen d’Alzheimer, segons la Alzheimer ‘s Association. La major part de la seva cura recau en els familiars.

De fet, segons l’associació, els nord-americans van proporcionar més de 18 mil milions d’hores de cura de l’Alzheimer sense rebre cap pagament només en 2016.

Hi ha una gran necessitat de teràpies conductuals i de serveis de suport per a alleujar el problema, segons una especialista en geriatria, la Dra. Gisele Wolf-Klein.

L’objectiu no és només ajudar els pacients, sinó oferir un alleugeriment als cuidadors exhausts, va dir Wolf-Klein, directora d’educació geriàtrica a Northwell Health a Great Neck, Nova York.

Ja hi ha altres recursos disponibles, incloent els grups de suport per als cuidadors, va dir Wolf-Klein. També hi ha “centres d’atenció diürna per a gent gran” que donen als pacients d’Alzheimer l’oportunitat de socialitzar, i podrien oferir serveis que ajudin amb els símptomes.

“Aquests programes poden ajudar a estabilitzar alguns dels símptomes conductuals, com la conducta ‘antisocial’, que sovint són la part més pertorbadora de la malaltia per a les famílies”, va dir Wolf-Klein.

Però els serveis dels centres diürns o altres centres de la comunitat varien d’un lloc a un altre, segons l’Associació de l’Alzheimer.

I pocs realment atenen els pacients en les etapes més avançades de l’Alzheimer, va comentar Barbara Vogel, treballadora social al Centre de Medicina Geriàtrica i Cures Pal·liatives de Northwell Health.

El que és clau sobre el programa del nou estudi és que està dirigit a l’etapa posterior de la malaltia, van dir Vogel i Wolf-Klein.

Segons Reisberg, el programa es basa en una teoria que el seu equip diu “retrogènesi”. La idea és que les persones amb Alzheimer perden les seves habilitats de la cura diari en ordre invers al que les van adquirir quan eren nens petits.

Però els investigadors creuen que els pacients poden tornar a aprendre aquestes habilitats, si el seu entrenament s’ajusta a l’edat de desenvolupament en què les van adquirir en primer lloc.

Van posar a prova aquesta idea a l’atzar assignant a 20 famílies a realitzar el programa, o a mantenir-se amb el tractament estàndard. Els pacients d’ambdós grups prenien memantina, i es va donar a les famílies del grup de tractament estàndard una remissió als serveis comunitaris, incloent els centres diürns, els grups de suport, la fisioteràpia i la teràpia ocupacional.

Els cuidadors del programa van rebre primer una sessió d’entrenament general, i després els terapeutes van fer visites a domicili, per donar als pacients un coaching de memòria en les habilitats que havien perdut.

Quan es va avaluar als pacients després de 28 setmanes, els que eren al programa van tenir una puntuació més alta en un mesurament estàndard de les habilitats bàsiques. En comparació amb l’inici de l’estudi, van millorar en 6 punts de mitjana, enfront de 3 punts en el grup d’atenció estàndard.

Per posar-lo en un context més ampli, Reisberg va apuntar a un assaig de 2003 que va provar la memantina sola (un assaig que ell va dirigir).

En comparació amb els beneficis modestos que es van observar llavors, els pacients d’aquest estudi van obtenir una puntuació 7.5 vegades més alta quan van rebre l’entrenament especialitzat juntament amb la memantina.

“Prendre la medicació és important, però òbviament necessitem fer més”, va dir Reisberg. “Els efectes de la medicació són relativament petits. Els efectes d’afegir aquest [entrenament] poden ser grans”.

Calen investigacions de major grandària i a més llarg termini, va dir Wolf-Klein. I segons Reisberg, els resultats d’un estudi d’un any de durada arribaran aviat.

Per ara, Wolf-Klein va suggerir que les famílies busquin recursos ja disponibles a la seva comunitat, preguntar al seu metge, a la sucursal local de l’Associació de l’Alzheimer o als centres de gent gran propers.

 

Font: http://www.intramed.net  // Traducció al català: X. R.