ca

Aubrey de Grey, director de l’equip SENS d’investigadors contra l’envelliment:“D’aquí dues dècades farem que la vellesa sigui una opció”

Resistir i rejovenir

De Grey assegura que d’aquí un parell de dècades convertirem la vellesa en optativa. Paga la pena –ànims, amics– que resistim per comprovar-ho. I aquí he d’admetre que fa una dècada que em va anunciar el mateix termini, però també he d’animar-vos a constatar, amb les reserves que vulgueu, que la seva tesi de l’acumulació de residus envellidors ha resistit debats científics com el del MIT; i que Science acaba de publicar alguns dels seus descobriments. Sense renunciar al seu carisma xamànic, De Grey va aconseguint –i hi ha invertit la seva abundant fortuna personal– que la ciència consideri la possibilitat de rejovenir. Li queda el pas més difícil: convertir-la en tractaments. Els estarem esperant.

 

Per què envellim?

Un prejudici cultural fa que molts creguin que l’envelliment és un misteri i, com que és inevitable, acaben per considerar-lo desitjable…

Aquest pensament no és científic.

…Però en realitat la vellesa és fàcil d’entendre: el nostre organisme envelleix perquè en viure acumula residus i desperfectes que el danyen. No és tan diferent d’un cotxe vell.

És més fàcil arreglar un cotxe que un cos.

L’essència del problema és la mateixa: residus i desperfectes acumulats fins al col·lapse; però si retirem aquestes deixalles i arreglem els danys que causen… No hi ha cotxes d’un segle, avui, en perfectes condicions?

Per què alguns humans envelleixen més de pressa que d’altres?

Algunes persones acumulen residus a més velocitat que d’altres, però els mecanismes d’envelliment i les substàncies que s’acumulen i ens malmeten són les mateixes en tots nosaltres. És tan senzill de descriure com difícil d’evitar i de revertir.

Revertir seria rejovenir-nos?

Si aprenguéssim a eliminar aquestes substàncies de rebuig, podríem revertir el procés d’envelliment. Sens dubte.

Que uns envelleixin més de pressa, és qüestió de genètica o d’hàbits?

La primera causa és la sort. Sens dubte que fumar o beure importa, però no perdi de vista que som el resultat de la combinació de la fortuna –els gens i el medi que ens toquen– i de les nostres decisions. Des de la primera cèl·lula, el nostre futur es juga com en una loteria… I si et toca envellir jove, ja t’ha tocat.

Almenys puc triar com m’ho prenc.

La bona notícia és que, una vegada aprenguem a eliminar aquests residus del nostre cos, tots podrem ser rejovenits per igual: sigui quina sigui la nostra velocitat d’envelliment.

A més de fumar o la dieta, què ens fa envellir i no depèn de la sort?

En simulacions amb models animals al laboratori vam eliminar les variacions genètiques i gairebé del tot les ambientals i, tot i això, la sort molecular, que ja decideix molt des d’abans de néixer, continua sent determinant en condicionar la velocitat d’envelliment.

Quins residus vitals envelleixen?

Hi ha set processos d’acumulació de residus que ens degraden l’organisme.

Vostè va ser precursor de la teoria dels radicals lliures, avui tan popular.

Fa vint anys que vaig descriure aquests set ­processos: les mutacions i epimutacions causants de càncer; mutacions mitocondrials; ­rebuig intracel·lular que causa arterios-clerosi, alzheimer i altres neurodegeneracions; el residu extracel·lular; la pèrdua de cèl·lules o de la seva capacitat per dividir-se i la d’interconnexions en un teixit que causen la seva rigidesa.

És el que passa amb l’arteriosclerosi?

I en alguns humans més ràpid que en d’altres.

I allò del nivell de colesterol dolent i bo?

Hem descobert bacteris capaços de destruir el colesterol rovellat que les nostres cèl·lules no saben processar i que s’acaba acumulant i obstrueix les nostres artèries. Ara els hi volem introduir perquè els ajudin a destruir aquest rovell nociu. Ho hem publicat a Science

El que proposa vostè és un remei per als dipòsits d’amiloide que causen alzheimer?

Hem demostrat que podem estimular el sistema immunològic perquè els elimini. Vacunarem el sistema immunològic per activar-lo. Però, a més del cervell, hi ha altres dipòsits d’amiloide, com els del cor, que són els que acaben amb molts avis ja centenaris.

I la teràpia gènica no hi ajudaria?

És fonamental. Però el nostre equip no es pot avançar en tot. Tan sols provem de millorar algun aspecte dels progressos que es fan en altres centres de recerca.

Sense frenar aquests processos, la medicina ja ha doblat les nostres vides.

Només ha evitat, gràcies a les vacunes i els antibiòtics, que ens morim per infeccions abans d’envellir, però no ha progressat per poder combatre la vellesa mateixa: aquesta degeneració que he descrit i que causa l’envelliment per acumulació de residus.

Suposo que també hi influeix l’alimentació, l’assistència primària, la prevenció…

L’essencial encara són les vacunes i els antibiòtics. Per això mateix, la diferència en esperança de vida entre països rics i pobres està desapareixent, perquè cada vegada més pobres tenen els nostres mateixos antibiòtics i vacunes. I arriben a viure tant com nosaltres.

Doncs és un progrés i ens n’ alegrem.

Però ara els països rics hauríem de guanyar anys a l’envelliment fins a arribar a derrotar-lo igual com ara derrotem les infeccions. I, en canvi, continuem destinant més diners a gairebé qualsevol altra cosa que a investigar.

Quant falta per viure el que vulguem?

Fa deu anys li vaig dir que en vint-i-cinc venceríem l’envelliment amb teràpies per eliminar els residus que el causen i avui li dic que hem guanyat només tres anys. Avui encara ens falten dues dècades, perquè tenim quatre milions de dòlars a l’any i en necessitaríem quaranta.

 

font: La Vanguardia, entrevista de “La Contra”