El descobriment, publicat a la revista Nature pels seus autors, podria revolucionar la mirada actual sobre algunes malalties.
Un grup de científics de la Universitat de Lausana (Suïssa) ha descobert un nou tipus de cèl·lula cerebral, un descobriment que podria tenir importants implicacions en la recerca sobre malalties neurodegeneratives com l’alzheimer i el Parkinson. La troballa, publicada a la revista Nature, descriuen un tipus de cèl·lula híbrida, a mig camí entre les neurones i les cèl·lules glials. Aquestes cèl·lules, denominades “astròcits glutamatèrgics”, tenen característiques de totes dues cèl·lules, la qual cosa suggereix que podrien exercir un paper important en la transmissió d’informació entre neurones.
Fins ara, es pensava que les neurones eren les úniques cèl·lules del cervell capaces d’alliberar neurotransmissors, com el glutamat, que permeten a les neurones comunicar-se entre si. No obstant això, els astròcits, que són les cèl·lules glials més abundants del cervell, també envolten les sinapsis, els punts de contacte entre neurones i moment en què es transmet la informació.
L’equip de Lausana va utilitzar una combinació de tècniques d’imatge i genètica per identificar un subgrup d’astròcits que són capaços d’alliberar glutamat de manera ràpida i específica. Aquests astròcits es troben en totes les regions del cervell, però són especialment abundants a les àrees involucrades en l’aprenentatge i la memòria. Els investigadors van demostrar que els astròcits glutamatèrgics exerceixen un paper important en la regulació de l’activitat neuronal. Quan aquests astròcits estan danyats o alterats, es produeix una deterioració de la memòria i l’aprenentatge.
Aquestes troballes podrien tenir importants implicacions per a la recerca sobre malalties neurodegeneratives. L’alzheimer i el Parkinson es caracteritzen per la mort de neurones i la pèrdua de sinapsi. Els astròcits glutamatèrgics podrien ser una diana terapèutica per aquestes malalties, ja que podrien ajudar a protegir les neurones i les sinapsis. Els investigadors estan ara estudiant el paper dels astròcits glutamatèrgics en altres malalties neurodegeneratives, com l’esclerosi múltiple i la malaltia de Huntington. També estan investigant com aquests astròcits podrien ser utilitzats per a desenvolupar noves teràpies per aquestes malalties. “Aquest descobriment és una fita important en la recerca del cervell”, afirma Andrea Volterra, autor principal de l’estudi. “Els astròcits glutamatèrgics podrien obrir noves vies per a la prevenció i el tractament de malalties neurodegeneratives”.
Quines implicacions té aquest descobriment per a la recerca sobre l’alzheimer i el Parkinson?
Els astròcits glutamatèrgics podrien ser una diana terapèutica per a l’alzheimer i el Parkinson, ja que podrien ajudar a protegir les neurones i les sinapsis, que són les principals víctimes d’aquestes malalties. Els investigadors estan ara estudiant com els astròcits glutamatèrgics podrien ser utilitzats per a desenvolupar noves teràpies per a aquestes malalties. Una possibilitat és que els astròcits glutamatèrgics puguin ser estimulats perquè alliberin més glutamat. Això podria ajudar a compensar la pèrdua de sinapsi que es produeix en l’alzheimer i el Parkinson.
Una altra possibilitat és que els astròcits glutamatèrgics puguin ser modificats genèticament perquè siguin més resistents a la mort. Això podria ajudar a protegir les neurones i les sinapsis de la degeneració. Els investigadors encara estan en les primeres etapes de recerca, però les troballes d’aquest estudi són prometedores. Podrien conduir al desenvolupament de noves teràpies que ajudin a alentir o detenir la progressió de malalties actualment sense cura com l’alzheimer o el Parkinson.
Quim Riera Guitart / Agències
