La ashitaba, una planta japonesa a la qual s’atribueixen propietats medicinals, conté una substància que allarga la vida de mosques i cucs, protegeix el cor de ratolins i frena la senescència en cèl·lules humanes. Tots aquests beneficis es deuen al fet que estimula l’autofàgia, és a dir, el procés pel qual les cèl·lules eliminen i reciclen els seus residus, de manera que no s’acumulin ni causin danys. El descobriment, presentat a la revista Nature Communications, obre una nova via per desenvolupar fàrmacs contra l’envelliment.
“No trobem la substància a partir de la planta, sinó al revés”, explica per correu electrònic Didac Carmona-Gutiérrez, biòleg molecular de la Universitat de Graz (Àustria) i coprimer autor de la investigació. “Buscàvem nous compostos naturals amb propietats antienvelliment i analitzem 180 flavonoides”, que són un grup de molècules d’origen vegetal, moltes de les quals tenen propietats antiinflamatòries, anticancerígenes o antioxidants -entre altres efectes beneficiosos-.
Dels 180 flavonoides analitzats, el que es va seleccionar com a millor candidat per contrarestar l’envelliment va ser el DMC (nom complet: 4,4′-dimetoxichalcona). Posteriorment, els investigadors van descobrir que el DMC està produït en la naturalesa per la planta ashitaba (Angelica keiskei). Originària de la costa oriental de Honshu, la major illa del Japó, se li han atribuït tradicionalment propietats diürètiques i digestives quan s’ingereix, així com la capacitat de guarir ferides quan s’aplica sobre la pell. Aquestes propietats no han estat confirmades ni refutades en estudis científics.
Els investigadors van explorar primer el potencial del DMC en llevats, un microorganisme habitual en investigacions sobre la biologia de l’envelliment. Van comprovar que tenia un efecte protector superior al del resveratrol, una molècula present en alguns fruits vermells i el vi negre a la qual s’atribueixen efectes saludables i antiaging.
Després van analitzar l’efecte del DMC en cucs de laboratori i mosques del vinagre, dos organismes habituals en investigacions de biologia. La longevitat mitjana de les dues espècies va augmentar un 20% simplement afegint DMC a la dieta dels animals.
En ratolins, el DMC va tenir efectes protectors per a les cèl·lules del cor. Concretament, en animals que patien falta de reg sanguini al múscul cardíac com ocorre durant un infart, l’àrea lesionada era més petita si havien rebut DMC que si no ho havien fet.
Els investigadors van comprovar que, si els donaven el DMC amb el menjar, la molècula passava la sang. Aquest resultat indica que, si en el futur es desenvolupa un fàrmac a partir de l’DMC, podria administrar-se per via oral.
Finalment, en cultius de cèl·lules humanes, el DMC va reduir els canvis característics de la senescència.
Però el resultat més sorprenent de la investigació va ser que el DMC exerceix aquests efectes antienvelliment per un mecanisme insospitat. A diferència d’altres estratègies antiaging que s’estan investigant, el DMC actua inactivant les proteïnes GATA. Això, al seu torn, afavoreix que les cèl·lules eliminin de manera més eficient els seus residus en un procés anomenat autofàgia.
“Aquest treball estableix el potencial del DMC com a eina farmacològica contra l’envelliment i contra les malalties associades a l’edat”, conclouen els investigadors a Nature Communications.
Els propers passos de la investigació, informa Dídac Carmona-Gutiérrez, consistiran en seguir desxifrant com el DMC actua contra l’envelliment a nivell molecular; en comprovar si allarga la vida dels mamífers igual que la de mosques i cucs; i, si els resultats són positius, en avançar cap al futur desenvolupament de fàrmacs que previnguin les malalties de l’envelliment en persones.
font: www.lavanguardia.com
