El deteriorament cognitiu lleu és un avís del cos sobre possibles falles en processos cognitius que es poden atendre a temps.
El deteriorament cognitiu lleu afecta milions de persones al món, d’acord amb el reporti titulat Alzheimer’s Disease Facts and Figures. Tot i això, conèixer exactament quantes persones tenen M.C.I. com se’l coneix per les sigles en anglès de Mild Cognitive Disorder, és difícil, ja que moltes vegades el diagnòstic d’aquesta malaltia no es pren seriosament, en part perquè hi ha molta evasió a les famílies, que prefereixen no endinsar-se en aquests temes , i en part també perquè la seva simptomatologia no és tan fàcil d’identificar en un primer moment, ja que els símptomes poden semblar normals de la tercera edat o poden passar desapercebuts en una consulta ràpida.
Tot i això, és important conèixer detalls sobre el deteriorament cognitiu lleu per identificar-lo a temps i poder així treballar amb els canvis en la rutina, exercicis per activar la ment, els medicaments i cures especials que es requereixen davant del patiment. Ara, comencem pel primer.
Què és el deteriorament cognitiu lleu?
El deteriorament cognitiu lleu és una branca de les malalties neurodegeneratives, les quals afecten diverses activitats que el cos realitza, com l’equilibri, moviment, parlar, respirar i funcions del cor, com a conseqüència de factors genètics, deficiències vitamíniques, problemes de son o efectes col·laterals d’alguns medicaments. Per exemple, l’Alzheimer n’és una.
En el cas del deteriorament cognitiu lleu, els seus símptomes poden progressar als de la demència en un 10% dels casos, encara que el temps perquè això passi varia molt en cada cas. Pel mateix, es considera el M.C.I. com una etapa prèvia a la demència, en què es presenten més problemes cognitius dels que hi hauria d’haver per a l’edat del pacient. I encara que encara hi ha un nivell important d’autonomia, ja que les persones amb aquest patiment no requereixen assistència per a les seves funcions bàsiques, algunes poden començar a complicar-se.
Quins són els símptomes del deteriorament cognitiu lleu?
Atès que és normal i comú que les persones de la tercera edat manifestin algunes problemàtiques de memòria o atenció pel pas del temps i els canvis del cos, un primer símptoma de deteriorament cognitiu lleu pot ser que el pacient comenci a implementar estratègies per recordar i realitzar les activitats quotidianes. Per exemple, haver d’anotar el que estan fent o el que acaben de llegir o veure, ja que ho obliden a la brevetat.
Diagnòstic
A partir dels 65 anys, es recomana fer alguna prova per identificar l’estat cognitiu de la persona. Al principi, es pregunten les qüestions més elementals com conèixer si la persona ha notat tenir dificultats de memòria o retenció d’informació. Després, si la família o la persona considera que és bo avançar amb les proves, se’n solen aplicar dues: el test Mini-Mental i el Montreal Cognitive Assessment (MOCA).
Ambdues proves, que duren al voltant de deu minuts, se centren a avaluar la memòria, l’atenció, les habilitats mentals i l’atenció, mitjançant exercicis com anomenar elements que es mostren en imatges, preguntar sobre el lloc i el dia en què es troben , comptar en reversa, lletrejar paraules al revés, fer exercicis de càlcul mental, escriure algunes paraules, repetir paraules en grups, etc.
Tot i que diversos factors poden intervenir en els resultats, per exemple, l’origen ètnic, educatiu i econòmic en les habilitats d’aprenentatge adquirides, en general es pot identificar mitjançant aquestes proves l’estat cognitiu d’una persona. Si el resultat és baix, sumat a alguns comportaments que hagin pogut cridar l’atenció de la família o la persona en qüestió, és probable que es diagnostiqui el deteriorament cognitiu lleu o que es manin a fer proves complementàries com ara exàmens de sang.
En cas de tenir deteriorament cognitiu lleu, les cures següents es basen en exercicis, tant mentals com físics, alguns canvis d’hàbits com dormir prou, una alimentació saludable, evitar alcohol i cigar, entre d’altres.
Deterioro cognitivo leve: qué es, síntomas, diagnóstico y tratamiento | GQ