Cristina Sáez- Cada tres segons una persona al món desenvolupa demència, un terme que agrupa diverses malalties neurodegeneratives que afecten la memòria, el raonament, el comportament, les emocions, i que acaben despullant als qui la pateixen de tot allò que, segurament, ens fa humans . I no obstant això i malgrat la seva elevada prevalença -hi ha prop de 50 milions de persones afectades al món-, se sap molt poc sobre les bases cel·lulars i moleculars d’aquestes malalties, i no hi ha tractaments efectius.
Totes les demències, la més coneguda de les quals és l’associada alAlzheimer, comparteixen símptomes molt similars i quan s’analitzen mostres de teixit cerebral s’observen característiques semblants. Aquestes similituds van portar a un equip de científics de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL) a sospitar que havia d’existir una base biològica compartida per totes elles.
En un article que publiquen a la revista Translational Psychiatry suggereixen que aquest conjunt de malalties neurodegeneratives posseeixen de manera comú un grup de 20 gens alterats que podrien ser el detonant de la demència, que després evoluciona a malalties diferents, amb característiques moleculars i cel·lulars diferents. Aquestes alteracions són epigenètiques, és a dir, es tracta dels canvis que es produeixen en els gens a causa d’interaccions amb el medi ambient, per exemple si fumem, portem una dieta inadequada o estem exposats a contaminants.
Aquest descobriment és crític en la comprensió d’aquestes malalties, podria proporcionar nous biomarcadors per detectar de forma primerenca la malaltia, i també obre la porta anuevos tractaments farmacològics.
“Hem identificat els primers esdeveniments que succeeixen al cervell quan es comença a desenvolupar una demència -apunta l’investigador Icrea Manel Esteller, qui és coautor de l’article i dirigeix el Programa de Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de IDIBELL-. La epigenètica podria subjaure als canvis moleculars que es produeixen i que acaben generant la malaltia “, afegeix.
Quan els gens s’alteren
Els investigadors es van centrar en l’estudi de les demències més comuns -que suposen el 95% de tots els casos- i amb major prevalença, com són, a més de l’associada a l’Alzheimer, la relacionada amb els cossos de Lewy, amb el Parkinson i amb la Síndrome de Down, totes elles molt complexes causades per una combinació de factors genètics i mediambientals.
“El per què comença la malaltia podria explicar-se gràcies a l’epigenètica, que estudia els canvis que es produeixen en el genoma i que poden ser estables i duradors en el temps, i fins i tot passar d’una generació a una altra -apunta l’investigador postdoctoral de IDIBELL Raúl Delgado-Morales, coautor de l’article-. A vegades en una mateixa família es donen diversos casos d’Alzheimer, el pare, l’avi, el besavi; no es tracta d’un cas genètic, perquè el tipus d’Alzheimer genètic suposa un percentatge molt baix dels casos, sinó epigenètic “.
Van estudiar les marques químiques en el genoma
Utilitzant mostres procedents d’un banc de cervells, primer van analitzar l’epigenoma complet de la regió prefrontal del còrtex, una de les àrees més afectades per la demència, de set pacients. D’aquest primer anàlisi van aconseguir identificar els gens clau en les malalties i després van comprovar aquests resultats en mostres d’altres 100 pacients més.
“Vam trobar 20 gens, importants per a moltes funcions, que estaven ‘apagats’ o ‘encesos’ erròniament. Entre aquests hi havia dos que eren especialment importants ja que ja havien estat identificats en investigacions anteriors, el que reforça la solidesa dels nostres resultats “, apunta Esteller.
Un d’aquests gens a que aquest expert en epigenètica fa referència és ankirina1, implicat en el citosquelet cel·lular, l’estructura de la cèl·lula, així com en la transmissió de missatges d’una neurona a una altra. El segon és el RHBDF2, relacionat amb la inflamació cerebral.
Reutilitzar fàrmacs per accelerar el tractament
“El següent pas serà estudia si aquests gens alterats que hem vist poden ser diana de fàrmacs”, explica Esteller. Per això, el primer serà veure de tots aquests gens quins s’alteren abans o tenen un paper clau en l’activació o desactivació de la resta i dirigir contra ells els fàrmacs.
Per Delgado-Morales, “Es tracta de reajustar aquests gens que s’han desregulats, no de canviar-los. I per això es podrien utilitzar fàrmacs ja provats per a altres demències, per exemple un medicament per al Parkinson que també pugui ser efectiu per l’Alzheimer o Parkison, ja que comparteixen una mateixa base genètica. Això acceleraria el tractament d’aquests pacients. “.
Font-la Vanguardia digital.
