ca

El documental Alive Inside, mostra per què la musicoteràpia convenç com a teràpia d’estimulació amb els seus resultats.

 

Music is the strongest form of magic -La música és la forma més forta de màgia- és la frase amb la qual es promociona Alive Inside -vius per dins-, un documental estrenat en el passat festival de Sundance que explora l’ús de la música com a teràpia per ajudar a resoldre alguns dels problemes que afligeixen a la gent a la vellesa, entre ells l’Alzheimer.

Aquesta pel·lícula, que projectarem en format cinefòrum en el marc del Dia Internacional de l’Alzheimer, ha estat produïda pel cineasta Michael Rossato-Bennet (llegeixi entrevista clicant a l’enllaç de final de pàgina), i recull en 74 minuts el treball realitzat durant tres anys per Dan Cohen, un treballador social que un bon dia decideix portar reproductors de música a residències de gent gran i comprova el “despertar” de les emocions i records d’aquestes persones en escoltar cançons del seu passat. Així, apareixen moments plens d’emoció com, per exemple, la reacció d’una pacient d’Alzheimer en escoltar ‘I get around’ dels Beach Boys que deixa d’estar passiva al que passa al seu voltant per començar a ballar per la sala de estar, expressant una eufòria que el seu marit no havia vist des de fa anys.

Una bona mostra és aquest film del que venim opbservando en els nostres centres de dia, en el programa es va implantar aquesta teràpia des de la seva inauguració el 2001, quan tot just havia indicis de la seva eficàcia, sent dels primers de tot Espanya que la inserim en el nostre repertori de teràpies d’estimulació cognitiva. És més: el pròleg del “Manual de Musicoteràpia en geriatria i demències”, de Melissa Mercadal (primera musicoterapeuta de la nostra Associació) i Patricia Martí, editat en 2008, és de la presidenta d’AFA Baix Llobregat, Ma. Rosa Giner.

De fet, l’any 1999, quan es van presentar a la II Conferència Nacional sobre l’Alzheimer els resultats de l’aplicació de la musicoteràpia en malalts d’Alzheimer, obtinguts en un projecte realitzat per la Fundació “La Caixa”, vam veure molt clar que nosaltres havíem incorporar sense demora en l’atenció als nostres malalts i familiars. En aquells moments va representar una novetat i un impacte per als assistents. Sabíem de l’efecte terapèutic de la música, però fins llavors no vam conèixer aquesta metodologia de treball, que permet millorar l’estat anímic i cognitiu dels nostres malalts, retardant el seu deteriorament neuronal ..

La casualitat o el destí van fer que en el transcurs d’aquella jornada tinguéssim una trobada amb Melissa Mercadal i Patríciia Martí, creadores del projecte, i després d’una breu conversa, vam decidir, allà mateix, començar amb la musicoteràpia en els nostres centres.

L’efecte positiu, lúdic i terapèutic d’aquesta disciplina no tan sols aporta beneficis a nivell personal, sinó que millora notablement la relació entre els que la practiquen, potenciant la participació, estimulant la memòria i el llenguatge, i oferint un espai lúdic en el qual rememorar experiències gratificants relacionades amb la música i vinculades, de manera molt especial, als seus records. Oscar Wilde va deixar dit que “la música és l’art més proper a la llàgrimes i el records”.

La música dóna significat a moments de les nostres vides: calmem i dormim als petits amb cançons de bressol, una melodia pot ser el nostre consol i la nostra amiga en moments de solitud, malenconia o alegria …

Hem comprovat reiteradament que malalts que han oblidat gran part de la seva història personal, quan senten una música o una quan ció coneguda, recuperen la intensitat de la seva mirada i el seu estat anímic millora sensiblement, transmetent tranquil·litat i benestar, i és per tot això que constatem que aquesta avtividad els resulta sempre agradable i beneficiosa.

És molt curiós observar que pacients en fases avançades, amb els quals la comunicació ja és molt difícil pels problemes que tenen per parlar i fer-se entendre, són capaços de seguir correctament la lletra i el ritme d’una cançó que, en un passat ja llunyà , en la seva joventut o en la seva infància, van cantar o taral·lejar …

El contacte físic que proporciona el moviment i la dansa, acompanyats de somriures i carícies, és un dels aspectes més trabajadops durant les sessions. Cal tenir en compte, a més, que els instruments també formen part de la Musicoteràpia, i que la seva utilització fa que la coordinació i el ritme ajudin en gran medidad a potenciar la mobilitat i l’atenció. En els nostres centres de dia, els pals xinesos, les maraques, castanyoles i altres donen resultats molt positius. De fet, vist el resultat de la teràpia en general i de l’ús dels instruments en particular, recentment hem ampliat el repetori instrumental amb l’adquisició d’instruments percussius com la darbuka, el repenique i la pita.

A nivell cognitiu, la musicoteràpia millora l’aprenentatge, millora l’orientació en la realitat, augmenta la capacitat d’atenció i concentració, i manté o millora les habilitats de comunicació. De la mateixa manera, augmenta la interacció i comunicació social, redueix i prevé l’aïllament i millora les habilitats socials i l’autoestima i, pel que fa al pla físic, promou la relaxació, redueix l’agitació i disminueix els nivells d’ansietat.

I és que la musicoteràpia és una disciplina cada vegada més estesa per la seva capacitat per promoure la comunicació, les relacions, l’aprenentatge, el moviment, l’expressió i satisfer amb això les necessitats físiques, emocionals, mentals, socials i cognitives dels pacients .