ca

«El malalt d’ Alzheimer necessita afecte i carícies; i la seva família, esbarjo».

 

 ‘Alzheimer. Manual de instruccions’ és el títol del seu últim llibre, tancat al gener i del qual ja s’han tret dues edicions. «I ja està per sortir a la tercera», afegeix Nolasc Acarín; cadascuna d’elles, de 5.000 exemplars. Aquest metge català, cap de Neurologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona entre 1976 i 2006, va decidir fa un any posar sobre paper les recomanacions que feia a malalts i pacients. «Vaig pensar en un fullet de 15 o 20 pàgines». Finalment ha estat un llibre de 125. Molt interessant.

– És la pèrdua de memòria el principal símptomade l’Alzheimer?

L’Alzheimer és un procés del deteriorament cognitiu, una malaltia lenta, insidiosa, llarga, que va absorbint. Com es nota? El tòpic és que es té un problema de memòria, d’anar pel carrer i no recordar alguna cosa o algú. Però el primer trastorn, que ho noten abans les famílies que els malalts, és una alteració en els comportaments i les conductes, com ficar el diari o la bossa a la nevera o deixar el pa al bany. Després hi ha el factor de la desorientació. I després del deixar de reconèixer a familiars. A més, i enmig de tot, hi ha el problema de la memòria.

-I a quines edats es comencen a notar aquests sentiments o quines persones són més vulnerables?

Una de cada tres persones majors de 90 anys té Alzheimer. Però dos de cada tres no el tenen. Així que no convé crear pànic. L’Alzheimer afecta més en funció de l’edat, al 5% de la població d’entre 60 i 70 anys, al 20% dels que tenen entre 80 i 89, i al 35% dels d’entre 90 i 99.

-És cert que les dones són més vulnerables que els homes?

Sí, i no se sap molt bé per què. Potser per la pèrdua d’estrògens amb motiu de la menopausa. També és probable que sigui per alguna cosa molecular relatiu al ‘cromosoma x’, que la dona té un més. Són línies d’investigació.

-persones grans, dones més que homes i …

També pateixen Alzheimer les persones amb alteracions circulatòries cerebrals, provocades per una tensió alta, elevats índexs de colesterol i persones obeses o sedentàries. Molts tenen dificultat cognitiva o mental.

-Convé, per tant, portar una vida sana i fer exercici. També per combatre l’Alzheimer en el futur.

És per preocupar-se també per la important cultura alcohòlica a les nostres ciutats, a la qual la joventut està molt vinculada. Què passarà amb les generacions de joves amb hàbit alcohòlic diari, de beure dos dies de cinc cada la setmana?

-Llavors, el consum d’alcohol també té una influència important a l’hora de poder patir Alzheimer.

Es poden patir trastorns circulatoris cerebrals d’una manera més precoç.

-I que poden derivar en la malaltia?

Si hi ha hagut un consum d’alcohol important, amb l’edat si augmenta el risc.

-Té curació l’Alzheimer?

No hi ha un tractament que curi la malaltia com un antibiòtic cura una infecció o com hi ha tractaments que pal·lien el Parkinson. Però el grau d’invalidesa del pacient no es modifica amb la medicina actual, encara que sí ajuda a resoldre complicacions d’ansietat, depressió, insomni o agressivitat. No hi ha una medicina que curi l’Alzheimer però sí moltes medicines que ajuden a suportar-ho. Ni el malalt ni la família han de patir.

-I és mortal la malaltia?

En pacients amb vuit, deu o dotze anys desenvolupant Alzheimer i amb una edat ja avançada, poden patir una aturada cardíaca dormint a la nit, quan el cor rendeix a menys potència. El que si fa l’Alzheimer és menjar el pensament al malalt i menjar els sentiments als familiars.

-I que necessiten un i altres?

El malalt necessita afecte, carícies i la seva família necessita esbarjo, tenir temps lliure per descansar, per recuperar l’ànim, perquè no reben compensació ni somriures ni agraïments. 

 

Font: www.elcorreo.com //traducció al català X.R.