Tranquils tots. Els humans no podem saber quin número sortirà a la loteria, quin serà el resultat del pròxim Barça-Madrid o ni tan sols què passarà amb el Brexit o el procés independentista a Catalunya. Almenys no per ara. Però el que si indica un estudi de la Universitat de Berkeley és que fem prediccions temporals i que aquestes depenen de diferents parts del cervell.
Aquest procés sí que té implicacions, per exemple, quan una persona està conduint i trepitja el pedal de l’accelerador una fracció de segon abans que canviï la llum del semàfor o fins i tot quan mou els peus abans que es toqui la primera nota de piano. Aquest és el temps d’anticipació a què es refereixen els científics.
Les dues accions, però, tenen un origen diferent. Una es basa en records d’experiències passades. L’altra, al ritme. Però el que comparteixen és que tots dos procediments són essencials a l’hora de “millorar la nostra capacitat de navegar o gaudir del món”, assenyalen els investigadors en l’estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences.
“Es tracti d’esports, de música, de llengua o només de prestar atenció, el nostre estudi suggereix que el temps no és un procés unificat, sinó que hi ha dues formes diferents en què fem prediccions temporals i aquestes depenen de diferents parts del cervell” , assegura Assaf Breska, un dels autors principals del document.
La seva investigació mostra que les xarxes neuronals que suporten a cada un d’aquests processos es divideixen entre dues parts diferents del cervell, depenent de quina sigui la tasca en qüestió. Les troballes ofereixen una nova perspectiva sobre com els humans calculen quan han de fer un moviment.
“Junts, aquests sistemes cerebrals ens permeten no només actuar en el moment, sinó també anticipar activament el futur”, assenyala Richard Ivry, neurocientífic de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Breska i Ivry van estudiar fortaleses i dèficits en el temps d’anticipació de les persones amb Parkinson i les persones amb degeneració del cerebel.
Els dos neurocientífics van connectar la sincronització rítmica als ganglis basals i la sincronització a intervals -un temporitzador intern basat en gran mesura en la nostra memòria- al cerebel. Aquestes dues regions cerebrals primàries estan associades amb el moviment i la cognició.
Els seus resultats suggereixen que si un d’aquests dos rellotges neuronals falla, l’altre podria prendre la iniciativa. “El nostre estudi identifica no només els contextos afectats per aquestes malalties neurològiques, sinó també les activitats en les que no tenen dificultats, el que suggereix que podríem modificar els seus entorns per facilitar-los la interacció amb el món malgrat els seus símptomes”, diu Breska en un comunicat.
Breska i Ivry van comparar com els pacients amb Parkinson i degeneració del cerebel utilitzen senyals de temps o temporals per centrar la seva atenció. Els dos grups van veure passar seqüències de quadrats vermells, blancs i verds a diferents velocitats en una pantalla, i van pressionar un botó quan van veure el quadrat verd. Els quadrats blancs alertaven que el verd arribava.
En una seqüència, el ritme era constant, i els pacients amb degeneració del cerebel van respondre bé als senyals rítmiques. La següent seqüència, però, era més complexa, amb diferents intervals entre quadrats vermell i verd. Aquesta seqüència va ser més fàcil de seguir per als pacients amb Parkinson.
“Vam demostrar que els pacients amb degeneració del cerebel tenen problemes per utilitzar senyals temporals no rítmiques, mentre que els pacients amb degeneració dels ganglis basals associada amb la malaltia de Parkinson tenen problemes per utilitzar els senyals rítmiques”, ha apuntat Ivry.
Al final, els resultats confirmen que el cervell utilitza dos mecanismes diferents per al temps d’anticipació, desafiant les teories que un sol sistema del cervell maneja totes les nostres necessitats de temps, van concloure els investigadors.
“Un sistema basat en el ritme és sensible als esdeveniments diaris al món, com ll és inherent a la parla i la música”, han afegit. “I un sistema d’intervals proporciona una capacitat d’anticipació més general, sensible a les regularitats temporals fins i tot en absència d’un senyal rítmica”, han afegit.
DAVID RUIZ MARULL
https://www.lavanguardia.com
