Si has hagut de passar per la difícil experiència de l’alzhèimer en un dels teus pares, és possible que l’edat en què va començar a manifestar els símptomes sigui del teu interès.
Una nova investigació, dirigida per científics de la universitat canadenca de McGill, va trobar que, a mesura que els fills s’acosten a aquest període, augmenta l’acumulació de proteïnes tòxiques que caracteritzen la malaltia.
Els resultats de l’estudi, publicat a la revista JAMA Neurology, estan basats en informació recollida a persones amb un historial familiar d’alzhèimer esporàdic (del qual no es coneixen les causes), però que al moment de la investigació estaven cognitivament sanes.
Tenir un progenitor amb aquesta malaltia no implica que necessàriament els fills desenvoluparan la malaltia, tot i que sí que tenen un risc més elevat que les persones sense historial familiar d’alzhèimer.
Aquest estudi ve a suggerir que la influència de la genètica en el tipus d’alzhèimer més comú, pot ser més àmplia que el que s’ha admès fins ara, especialment en les persones amb característiques genètiques particulars.
UNA PERSONA DE 63 ANYS POT TENIR MÉS PROTEÏNES TÒXIQUES EN EL SEU CERVELL QUE UNA DE 85 ANYS
Per a aquest estudi, els investigadors van analitzar les dades recollides a 101 persones amb historial familiar d’alzhèimer, però que podien considerar-se sanes. Estem parlant d’individus que van tenir un pare o una mare amb Alzheimer i van decidir fer-se voluntaris per participar en investigacions científiques.
Analitzant l’acumulació de proteïna beta amiloide, un dels signes més coneguts de la malaltia d’Alzheimer, els investigadors van observar que com més s’acostaven aquests voluntaris a l’edat en què el seu pare o mare manifestar els símptomes de la malaltia, major era l’acumulació d’aquestes proteïnes en el cervell.
En les dones aquesta associació va ser encara més forta, igual que en les persones portadores de l’al·lel apoE4, el factor de risc genètic de la malaltia d’Alzheimer més conegut en l’actualitat.
Aquests resultats van ser replicats en uns altres dos grups d’individus, en els quals es va trobar la mateixa associació.
Una de les autores de l’estudi, la Dra. Sylvia Villeneuve, il·lustra una de les moltes interpretacions que poden tenir aquests resultats: “Algú de 60 anys la mare del qual va desenvolupar alzhèimer als 63 anys, té més possibilitats de tenir plaques amiloides al cervell que algú de 70 anys la mare del qual va desenvolupar la malaltia als 85 anys “.
¿VOL DIR AIXÒ QUE TINDRÉ ALZHÈIMER A LA MATEIXA EDAT QUE ELS MEUS PARES?
No, definitivament aquests resultats no poden ser interpretats en aquest sentit. Moltes persones amb acumulacions tòxiques de proteïnes al cervell mai arriben a desenvolupar alzhèimer.
De fet, cal recordar que els participants en aquest estudi, alguns d’ells amb una edat superior a la dels seus pares en el moment de manifestar símptomes d’Alzheimer, no patien d’alteracions intel·lectuals.
Els resultats de l’estudi sí que poden ajudar a incorporar voluntaris a investigacions científiques on es necessiten persones sense símptomes d’Alzheimer, però que presentin acumulacions tòxiques de proteïnes.
El coneixement de l’associació descrita pels científics canadencs, és a dir, que com més a prop s’està de l’edat en què el familiar va manifestar Alzheimer, major acumulació de beta amiloide hi ha, pot actuar com un primer filtre per a incloure’ls en les investigacions.
Redacció Titi
Font: www, infotiti.com // Traducció al català: X. R.