El cervell humà, i el d’altres espècies, segueix guardant secrets que són descoberts a mesura que avança la ciència. Un dels més recents és SLYM, una prima membrana gairebé indetectable, però que tindria un rol clau en el funcionament del cervell.
SLYM una membrana prima que es va mantenir oculta fins avui, malgrat que podria tenir un paper clau al cervell. Especialment elusiva i de només unes poques molècules de gruix, no és detectable pels escàners regulars i es desintegra quan el crani és extret.
Per fi a la mira dels científics mèdics, el seu descobriment publicat a Science i Nature Neuroscience podria ajudar-nos a entendre les malalties cerebrals ia desenvolupar nous tractaments.
El seu nom complet és ‘membrana subaracnoïdal de tipus limfàtic’ (escurçat a SLYM en anglès, similar a la paraula “slim” que significa “prim”), i resulta ser part de les defenses del cervell així com dels seus mecanismes de neteja i lubricació .
El SLYM és un mesoteli, una membrana que també és present en altres òrgans com el cor o els pulmons, però els científics tenien motius per creure que pogués també existir un al cervell. Tenien raó.
“Quarta meninge”
El cervell està recobert per tres membranes, anomenades meninges: piamadre, aracnoides i duramare. Aquestes membranes creen una barrera entre el cervell i la resta del cos.
Entre la piamadre i l’aracnoide es troba un espai anomenat espai subaracnoide, ple de líquid cefaloraquidi, que flueix dins i al voltant del cervell per ajudar a esmorteir-lo i proporcionar nutrients.
La nova estructura recent descoberta seria una quarta membrana ubicada a l’espai subaracnoide, per sobre de la piamadre, que és la membrana més interna.
Com expliquen els investigadors, la funció de la membrana SLYM, a més de recobrir el cervell, sembla ajudar a controlar el flux de líquid cefaloraquidi que entra i surt del cervell.
“La nostra hipòtesi és que la SLYM pot actuar com a barrera entre el líquid cefaloraquidi “net” que entra al cervell, i el líquid “brut” que surt, arrossegant amb ell proteïnes de deixalla”, li explica a BBC Món la doctora Virginia Plá Requena , investigadora del Centre de Neuromedicina Traslacional de la Universitat de Copenhaguen, i una de les autores de l’estudi.
“En conseqüència, el deteriorament d’aquesta membrana dificultaria la neteja del cervell, afectant la funció neuronal”, afegeix.
Una membrana amb moltes funcions
Forma part del sistema glinfàtic, també recentment descobert i que maneja les deixalles al cervell, podent per tant ser important per comprendre algunes malalties neurològiques, com l’Alzheimer o l’esclerosi múltiple. Per exemple, estudiar-ho permetrà saber com és afectat per diferents medicaments i teràpies genètiques.
“El descobriment d’una nova estructura anatòmica que segrega i ajuda a controlar el flux de fluid cervellespinal (CSF) dins i al voltant del cervell ara ens proveeix d’una millor apreciació del rol sofisticat que el CSF compleix no només transportant i removent deixalles del cervell , sinó també recolzant les seves defenses immunes”, van explicar conjuntament en anunciar aquest descobriment el codirector del Centre de Neuromedicina Traslacional de la Universitat de Rochester i la de Copenhagen, Maiken Nedergaard, i el seu col·lega Kjeld Møllgård, professor de neuroanatomia de la Universitat de Copenhaguen.
Segons explica el lloc especialitzat Psychiatrist, SLYM forma un segell hermètic al voltant del cervell, filtrant partícules mentre dormim i permeten així mantenir net l’òrgan en expulsar les proteïnes tòxiques que acumulem mentre estem desperts.
Així mateix, defensa el cervell en mantenir les cèl·lules immunes natives dins d’aquest i les externes fora, tenint també sistemes per detectar signes d’infeccions a la superfície de l’òrgan.
Finalment, funciona com un “búfer” protector del cervell dins del crani. Segons van descobrir, si es van trencar durant un impacte cranial, cèl·lules immunes alienes al cervell van poder entrar, causant dany neurològic.
Por Matías Vega
amb Cómo es la SLYM, la estructura del cerebro recién descubierta (y qué función tiene) – BBC News Mundo