Les malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, Parkinson, Huntington o ELA suposen un problema de salut pública molt important, amb un elevat cost, i a dia d’avui no hi ha fàrmacs que les curin, en gran part perquè “encara no entenem les causes moleculars que estan darrere de les mateixes “.
Així ho assenyala a Efe l’investigador espanyol Rubén Fernández Busnadiego, líder de grup a l’Institut Max Planck de Bioquímica, a Martinsried (Alemanya), que recorda que avui en dia el 16% dels europeus té més de 65 anys, un percentatge que augmentarà fins el 25% el 2030.
Això suposarà, per exemple, que el nombre de pacients que avui pateixen la malaltia d’Alzheimer a Europa -uns 7 milions- es dupliqui en els propers 20 anys, de manera que “és un gran problema humà per a pacients i familiars i un repte per a la investigació “.
Fernández, que afegeix que les malalties neurodegeneratives tenen un cost d’uns 130.000 milions d’euros anuals per als europeus, recorda que no hi ha opcions terapèutiques per a guarir cap d’aquestes patologies, només medicaments per pal·liar alguns dels símptomes.
No obstant això, hi ha molts grups científics centrats en aquestes patologies i cada vegada tecnologia més puntera que “està començant a suposar un gran salt en la investigació de qualsevol procés cel·lular, tant de cèl·lules sanes com en el context patològic”.
Fernández (Madrid, 1981) acaba de ser premiat per la Federació Europea de Societats de Bioquímica, amb un guardó que destaca la trajectòria de joves investigadors menors de 40 anys. Es va llicenciar en Física a la Universitat Complutense de Madrid i ara està immers en la investigació de les malalties neurodegeneratives utilitzant tècniques d’avantguarda.
En concret, estudia els anomenats dipòsits de proteïnes agregades en el cervell, un procés comú en moltes d’aquestes malalties.
Perquè les proteïnes puguin dur a terme les seves funcions han d’adoptar una forma determinada: passen per un procés de plegament per construir després la seva correcta forma tridimensional.
Si la proteïna no ho fa o en el curs de la seva vida dins de la cèl·lula perd aquesta forma, deixarà de realitzar la seva funció.
En les cèl·lules sanes hi ha mecanismes de “control de qualitat cel·lular” que desfan les proteïnes no funcionals i les reciclen en aminoàcids per construir-ne de noves, però en les malalties neurodegeneratives “alguna cosa falla”: hi ha proteïnes que no arriben a la seva forma tridimensional i no hi ha una via per fer-les fora de les cèl·lules.
Aquestes proteïnes que no serveixen van formant unes estructures macroscòpiques, els dipòsits de proteïnes agregades, comuns i similars en malalties com Alzheimer, Parkinson o Huntington.
Això es coneix de fa molt temps i al principi es va pensar que aquests grans agregats eren els causants de les patologies, hipòtesi que després no va resultar tan clara, detalla via telefònica Fernández, que afegeix que a dia d’avui sí se sap que són molt prominents però no el seu paper exacte.
“Una de les causes per les quals nosaltres creiem que hi ha aquesta manca d’informació sobre aquests agregats és perquè hi ha poques dades sobre la seva estructura”, aclareix aquest investigador, que, al costat del seu equip, les investiga al detall amb crio-tomografia electrònica, una tècnica que també desenvolupa el Max Planck i que permet prendre imatges en 3D i usar microscòpia electrònica avançada per analitzar les proteïnes en el seu propi context cel·lular, i no fora.
“Volem mantenir els agregats dins de la cèl·lula per no variar la seva estructura”, apunta aquest científic: “si entenem com funcionen les cèl·lules davant la presència d’aquests agregats de proteïnes o quins processos patològics poden desencadenar, potser esbrinem com aquests poden arribar a causar problemes en humans “, el que és fonamental per a un futur desenvolupar nous fàrmacs.
Fernández es va doctorar a Alemanya, va passar després per la Universitat de Yale (EUA) i ara porta al Max Planck des de 2013.
Pel que fa a la situació a Espanya, resumeix: el problema de la ciència espanyola no és només la falta d’inversió, sinó la falta de continuïtat d’aquesta, el que és imprescindible, per exemple, per comprar i mantenir tecnologia punta, essencial al seu vegada per desenvolupar recerca bàsica també d’avantguarda.
font: Agencia EFE
