L’any 2015 un estudi publicat a la revista ‘Nature’ va provocar titulars arreu del món: la malaltia d’Alzheimer podia ser contagiosa.
L’estudi, però, no afirmava res. El que deien els autors, investigadors de l’University College of London, és que, en determinades circumstàncies, la proteïna beta-amiloide podia transmetre entre humans. Era un descobriment preocupant perquè sabem que aquesta proteïna s’acumula en quantitats anormals en el cervell dels malalts d’Alzheimer. Per ara, però, desconeixem si és la causa de la malaltia o només un símptoma.
En la seva investigació, els científics van trobar altes acumulacions de beta-amiloide en els cervells de persones que havien rebut un tractament amb hormones de creixement humà procedents de pacients afectats de Creutzfledt-Jakob, una rara malaltia neurodegenerativa.
Diverses organitzacions, com la Societat Espanyola de Neurologia, van advertir llavors del perill de generar titulars escandalosos a partir d’aquell estudi. Per començar, recordaven, “transmissió” no és sinònim de “contagi”. A més, la malaltia de Creutzfledt-Jakob és molt diferent a l’Alzheimer, afecció aquesta que en cap moment esmentaven els investigadors de l’estudi.
Amb tot, la idea que l’Alzheimer “podia” ser contagiós va quedar instal·lada no només en la ment de molts, sinó també en la memòria inesborrable de Google ia les hemeroteques.
Menys repercussió va tenir un estudi de 2016 realitzat per l’Institut Karolinska d’Estocolm. Els seus autors van analitzar més de dos milions de transfusions de sang practicades a Dinamarca i Suècia. Van tractar de localitzar a totes aquelles persones que haguessin rebut plasma procedent de pacients amb alguna malaltia neurodegenerativa i van trobar a 40.000.
Van establir llavors dos grups de seguiment: un conformat pels que havien rebut transfusions de persones malaltes i un altre, de control, compost pels que havien rebut sang de persones sanes. El resultat de la seva investigació va ser contundent: els dos grups presentaven exactament les mateixes possibilitats d’acabar desenvolupant Alzheimer.
Fa unes setmanes, però, un nou estudi va tornar a posar-ho tot cap per avall. En un experiment realitzat amb ratolins genèticament dissenyats, els investigadors van descobrir que, quan es transfereix sang d’un rosegador malalt d’Alzheimer a un altre sa, el segon comença a desenvolupar plaques de proteïna beta-amiloide, el que acaba desembocant en una degeneració del teixit cerebral . Segons els científics, el seu treball no deixa cap dubte: aquesta proteïna es transmet per la sang i acaba provocant problemes neurològics severs.
És a dir, que a hores d’ara gairebé res està clar. Pot ser que la proteïna beta-amiloide es transmeti per la sang o potser no. Pot ser que aquesta proteïna sigui la causant de l’Alzheimer o potser no. I pot també que els nous estudis que ja s’estan realitzant llancin nova llum sobre aquest assumpte.
Sigui com sigui, una cosa és segura: els titulars escandalosos no ajuden a ningú, ni als malalts, ni als científics, ni tampoc al periodisme.
Jose A. Pérez
Font: http://www.tecnoxplora.com // traducció al català: X. R.
