Un estudi ha descobert que en estimular un ritme cerebral específic amb llum i so, s’incrementa l’alliberament de pèptids per part de les interneurones, la qual cosa facilita l’eliminació d’una proteïna associada a l’alzhèimer.
En els últims anys, els estudis realitzats a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i altres centres de recerca han arreplegat llum sobre un possible tractament per a la malaltia d’Alzheimer (EA). La clau sembla estar en la sincronització de la llum i el so en la freqüència del ritme cerebral gamma de 40 hertzs (Hz), una troballa que està cobrant cada vegada més rellevància en la comunitat científica.
S’estima que més de 55 milions de persones amb demència a tot el món, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i es realitza un nou diagnòstic cada tres segons, segons la Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA). A això se suma que, segons l’estimació dels experts, per al 2050 els casos de malalties neurodegeneratives es triplicaran a tot el món. La demència i la malaltia d’Alzheimer, que és el tipus de deteriorament cognitiu més comú, són un repte per als sistemes sanitaris al qual diferents investigadors intenten donar resposta.
Un recent estudi publicat a Nature, liderat pel professor Li-Huei Tsai del MIT, revela un mecanisme clau darrere d’aquests efectes beneficiosos. Els resultats de l’estudi suggereixen a més que aquests senyals proteics curts impulsen processos específics que promouen una major eliminació d’amiloide a través del sistema glifàtic. Aquest descobriment proporciona noves perspectives sobre com l’ estimulació sensorial pot influir en la progressió d’ aquesta malaltia devastadora.
L’equip d’investigació, dirigit per Mitch Murdock, ha demostrat que l’estimulació sensorial de 40 Hz augmenta l’activitat neuronal al cervell dels ratolins, cosa que desencadena l’alliberament de pèptids associats amb l’eliminació d’amiloide a través del sistema glifàtic. Aquest procés implica l’activació de les cèl·lules d’astròcits i la pulsació dels vasos sanguinis propers, facilitant així el flux de líquid que elimina les deixalles cerebrals.
“Encara no tenim un mapa lineal de la seqüència exacta d’esdeveniments que ocorren, però les troballes dels nostres experiments donen suport a aquesta via d’eliminació a través de les principals rutes glinfàtiques”, diu Murdock, qui va ser supervisat conjuntament per Tsai.
L’equip d’investigació va dur a terme un experiment en el qual van desactivar químicament les neurones que produeixen un pèptid intestinal vasoactiu. Quan van fer això i després van exposar els ratolins a estimulació sensorial gamma, van observar que ja no hi havia un augment en la pulsatilitat arterial i que no es produïa més eliminació d’amiloide estimulada per gamma. En resum, van demostrar que no hi ha una connexió directa entre l’alliberament de pèptids i l’eliminació de l’amiloide en aquest context.
Els resultats són prometedors, però encara queden preguntes per respondre. Tot i que aquest estudi proporciona una comprensió més profunda de com l’ estimulació gamma pot afectar positivament els pacients amb alzhèimer, es necessiten més investigacions per comprendre completament els mecanismes subjacents i optimitzar aquest enfocament terapèutic.
“Una nova direcció important per a la investigació del laboratori serà determinar quins altres pèptids o altres factors moleculars poden ser impulsats per l’estimulació gamma sensorial”, confirmo Tsai.
A mesura que avancem en aquesta direcció, queda clar que l’estimulació sensorial dels ritmes cerebrals podria representar una esperança real en la lluita contra els trastorns neurològics com la malaltia d’Alzheimer. Amb cada avenç, ens acostem una mica més a trobar una solució efectiva per a aquesta malaltia que afecta milions de persones a tot el món.
Estimulació sensorial, base del tractament de l’ alzhèimer (consalud.es)