La Confederació Espanyola d’Alzheimer i l’Associació Dret a Morir Dignament (DMD) demanen al PSOE una major claredat sobre la Llei d’Eutanàsia proposada pels socialistes i que està a l’espera de ser tramitada al Congrés. De moment, i encara que l’aritmètica dóna si Ciutadans vota a favor com va anunciar, està bloquejada pel PP i el partit taronja a la taula de la càmera. La proposta estableix que es pot practicar a aquells pacients amb una “malaltia greu i incurable i que provoqui sofriments físics o psíquics, constants i insuportables, sense possibilitat d’alleujament i amb un pronòstic de vida limitat, en un context de fragilitat progressiva”. Per a Fernando Marín, vicepresident de Dret a Morir Dignament federal, “parlar de context de fragilitat és una ficada de pota. Restringeix tant el marc que es corre el risc que només es vagi a practicar a pacients que estiguin en fases molt avançades d’una malaltia “.
Amb la definició que fa la llei, explica Marín, “quedarien dins casos com el de Ramón Sampedro, però no està molt clar si s’inclouria a persones amb altres patologies fins que no siguin totalment dependents, ni tampoc quin grau de dependència es va a exigir “en el cas que finalment sigui aprovada.
La proposta socialista, que va en línia amb la de països com Holanda o Bèlgica i que convertiria a Espanya en un dels països més avançats en la matèria, tampoc determina amb exactitud què passa si un pacient amb una malaltia degenerativa voldria demanar la mort abans que els símptomes de la malaltia apareguessin. “Què passa amb els malalts d’Alzheimer en fases prèvies? ¿Haurien d’esperar a ser dependents?”, Es pregunta la presidenta de la Confederació Espanyola d’Alzheimer, Cheles Cantabrana.
Els dubtes es plantegen sobre altres patologies degeneratives com el ELA. “La llei fa una definició molt física de la malaltia. Igual hi ha persones que prefereixen morir quan no poden agafar un autobús o passejar amb els seus fills i no volen esperar fins a estar postrats en un llit”, sentencia Marín. L’Associació Espanyola d’ELA va debatre la setmana que la seva posició respecte a la futura norma.
Jesús María Fernández, portaveu del PSOE a la Comissió de Sanitat del Congrés dels Diputats, defensa la proposta socialista. “Que es parli de patiments constants i insuportables i de fragilitat no vol dir que s’hagi d’arribar a un dolor intolerable”. Segons Fernández, el terme “sofriment” és prou general com perquè si una persona sap que les seves condicions de vida van a empitjorar se li pugui practicar l’eutanàsia.
Fernández creu que en els casos en què la malaltia no s’ha manifestat encara l’eutanàsia també podria practicar-se. “Hi haurà un comitè que valorarà les sol·licituds, i un diàleg entre el metge i el pacient. Sempre i quan estigui en el context de la llei, prevaldrà la voluntat de la persona afectada”, explica.
Però des de l’associació DMD veu una falta de concreció perillosa que podria ser utilitzada per evitar l’aplicació de la llei. Coincideixen des Podem, els qui ja van presentar una norma d’eutanàsia en 2017 i que finalment va ser rebutjada. “La nostra proposta era més concreta. Creiem que en una norma d’aquestes característiques ha de quedar tot molt clar perquè no depengui de futures interpretacions interessades”, explica Amparo Botejara, portaveu de Sanitat de Units Podem al Congrés. La formació estatge ha presentat un total de 24 esmenes a la proposta socialista.
“Nosaltres creiem que la llei d’eutanàsia plantejada és positiva, però es queda curta”, explica la presidenta de la Confederació Espanyola d’Alzheimer. Segons ella, la proposta deixa en l’aire la situació dels tutors dels malalts. “Demanem més garanties. En el marc d’aquest projecte de llei no estem representats”. Els seus dubtes vénen sobre el paper que tindran els responsables dels malalts. “Fins i tot amb documents d’últimes voluntats signats pel pacient, són els tutors els que han de fer la petició i no sabem si podran fer-ho sense conseqüències. Ens sentim discriminats”, diu Cantabrana.
El portaveu del PSOE a la Comissió de Sanitat del Congrés dels Diputats assegura que si hi ha un document d’instruccions prèvies no hi haurà problemes per a cap tutor o responsable. “El que cal tenir en compte és que tampoc es pot aclarir cada racó de la llei. No es fa en cap de les normes d’altres països”.
Si no hi ha document d’instruccions prèvies i la persona no és conscient de la situació, no podrà aplicar l’eutanàsia. “Això estaria més en la línia dels homicidis compassius i està fora de la proposta”, explica Fernández. Un problema derivat d’aquests testaments vitals, és que en moltes ocasions s’han redactat sobre plantilles que se centren en cures pal·liatives i no de la eutanàsia. “això vol dir que moltes persones van a tenir un document que no inclou l’eutanàsia”, explica el vicepresident de DMD. Per això, assegura, cal que s’ampliïn els documents d’últimes voluntats. el portaveu del PSOE assegura que aquests punts s’afegiran en els documents, tot i que indica que ja hi ha comunitats en les que s’inclouen.
La norma segueix bloquejada al Congrés dels Diputats tot i el compromís de Ciutadans de aprovar-la. El partit d’Albert Rivera va votar favorablement a la seva tramitació a canvi que el PSOE els ajudés a passar la seva Llei de drets i garanties de la dignitat de la persona davant el procés final de la seva vida, com finalment va succeir el passat desembre. “Ells sempre han manifestat que estaven en contra i després van votar a favor. Així que no sabem el que faran al final”, conclou Fernández. Ciutadans no ha respost a les preguntes de eldiario.es.
font:www.eldiario.es
