L’Alzheimer provoca a Espanya entre un 50 i un 60% de situacions de dependència, amb un risc definit per l’OMS de doblar els casos cada 20 años.¿Qui té cura d’ells i en quines condicions?
La família, especialment les dones d’aquesta, sol ser l’encarregada d’assumir les cures de persones amb Alzheimer, almenys en les fases inicials de la malaltia, quan la persona malalta encara té prou autonomia per poder realitzar les activitats de la vida diària.
El fet de veure com el familiar va perdent habilitats i la seva identitat, a mesura que avança la malaltia pot provocar en el cuidador principal sentiments de tristesa, ansietat i fins i tot arribar a situacions de sobrecàrrega extrema.
Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona ha creat un instrument per poder avaluar aquestes situacions, abans d’arribar a posar en compromís la salut del cuidador i la seva qualitat de vida. La diferència d’aquest instrument amb els creats anteriorment és que, preventivament, se centra en les fases inicials per les quals passa el cuidador, mentre que els creats fins ara se centren en fases on ja s’observen símptomes depressius i de sobrecàrrega.
Aquest instrument intenta incloure totes les variables que puguin portar a aquesta sobrecàrrega, com per exemple: que no hi hagi un bon suport per part de la família, que no es tingui una bona percepció de control sobre la cura del seu familiar, que empitjori la relació amb el seu familiar pels trastorns de conducta que comporta la malaltia o la inconveniència de compartir certes preocupacions amb la persona malalta per no generar-li una ansietat innecessària.
L’instrument també inclou variables que puguin actuar com a factor protector per al cuidador, com ara que hi hagi una bona relació amb els altres familiars, que hi hagi una bona organització de les cures, que recorrin a ajudes externes d’Associacions de Familiars o que sàpiguen reconèixer quan necessiten una estona per a ells i crear pautes per poder desconnectar de la cura.
Els resultats de l’instrument mostren bons valors estadístics, de manera que se seguirà investigant en aquesta direcció. De moment l’instrument seguirà en vies de desenvolupament, tot i que es pot recórrer a ell des de les Associacions per a utilitzar-lo com a guia per realitzar les primeres entrevistes amb cuidadors. Val a dir que en alguns cuidadors participants es va observar una fase de negació de la malaltia del seu familiar, encara que s’hagi rebut el diagnòstic i que l’instrument no té la capacitat de detectar.
És important incidir que quedar estancata en aquesta negació pot comportar una major sobrecàrrega i una disminució de la qualitat de vida important, especialment en fases avançades de la malaltia. Per tant, en cas de detectar aquests casos per part de les associacions, rofessionals de la salut, del propi cuidador o dels seus familiars, es recomana treballar en un bon afrontament, entrenant en solució de problemes i enfrontaments centrats en el pensament positiu i la recerca de suport social.
“El Alzheimer golpea el cerebro del enfermo y el corazón de los familiares”
Alicia Ruíz, 2001
NOTA DE PRENSA del Treball de Final de Grau de Noelia Maturano – Facultat de Psicología de la Universitat Autònoma de Barcelona (2017)- realitzat amb la col·laboració de, entre altres, AFA Baix Llobregat.
