Un fàrmac contra l’alzhèimer desenvolupat per la farmacèutica Eli Lilly no ha aconseguit frenar la progressió de la malaltia en un assaig clínic de fase 3. Segons publica la revista The New England Journal of Medicine, el medicament no ha produït cap efecte significatiu en els pacients que el van provar, en comparació amb els que van rebre placebo.
El fàrmac de Lilly, anomenat solanezumab, va ser dissenyat per unir-se a la proteïna beta amiloide de la sang i neutralitzar-la. Segons una de les hipòtesis més acceptades pels científics, la beta amiloide juga un paper clau en l’alzhèimer. En les persones que pateixen la malaltia, una forma defectuosa de la proteïna s’acumula al cervell, fet que produeix danys a les neurones i, a la llarga, un deteriorament de les capacitats cognitives i pèrdua de memòria.
Els primers assajos del solanezumab en persones es van fer públics el 2010. En 2014 van arribar els primers resultats de dos assaigs clínics de fase 3, en què van participar un total de més de 2.000 pacients amb alzhèimer lleu o moderat, publicats també a The New England Journal of Medicine. Van ser negatius, però els investigadors van detectar un efecte beneficiós del solanezumab en un grup de participants que presentava símptomes menys greus.
A partir d’aquest indici, els científics van decidir centrar-se en pacients en una fase més primerenca de la malaltia per dur a terme un tercer assaig clínic. En el nou assaig van participar més de 2.100 persones amb símptomes lleus d’alzheimer. La meitat va rebre el tractament amb solanezumab, i l’altra meitat placebo, durant una mica més de 17 mesos. No obstant això, el fàrmac no va tenir més èxit que el placebo a l’hora de frenar la progressió dels símptomes de la malaltia.
Lilly ja va anunciar el fracàs del solanezumab al novembre de 2016, quan va obtenir els resultats preliminars de l’assaig. Des de llavors, la farmacèutica ha abandonat el producte com una opció per tractar l’Alzheimer quan els símptomes ja han començat.
“Hi havia moltes expectatives en aquest fàrmac perquè havia tingut un recorregut molt llarg, i ja gairebé estàvem al final. Si hagués sortit bé l’assaig, avui tindríem un tractament per l’alzheimer “, declara a Big Vang Mercè Boada, directora mèdica de la Fundació ACE-Barcelona Alzheimer Treatment Research Center i coautora de la investigació.
Per Boada, el fracàs del solanezumab ha estat “un terratrèmol” i “una gran decepció”. “Han estat molts anys invertits en seguir aquesta línia d’investigació. Molt esforç i talent “, lamenta. “Però també hem après de l’error”.
Els investigadors pensen que una de les raons per les que ha fallat el tractament amb el solanezumab podria ser que només neutralitza la proteïna beta amiloide de la sang, ja que és incapaç d’accedir al cervell. Pel que sembla, això no és suficient per frenar els danys neuronals. “La hipòtesi del funcionament del solanezumab tenia un fonament fisiopatològic poc contrastat”, valora en entrevista telefònica José Luis Molinuevo, director científic del BarcelonaBeta Brain Research Center, centre impulsat per la Fundació Pasqual Maragall. “No hi havia garanties que pogués tenir un impacte sobre la beta amiloide dipositada en el cervell”, explica Molinuevo, que no ha participat en els assajos.
D’altra banda, per als pacients que comencen a mostrar símptomes d’alzheimer, pot ser que un tractament contra la proteïna beta amiloide arribi massa tard, segons argumenten Boada i Molinuevo. “Estem parlant de cervells que ja han patit molt de mal, que porten dues dècades acumulant beta amiloide. Són anys de pèrdues de neurones i connexions. Revertir això és impossible “, argumenta Molinuevo.
Una altra possible raó per al fracàs del solanezumab és que la pròpia hipòtesi sobre la beta amiloide sigui errònia o que aquesta proteïna no jugui un paper tan important en la malaltia com es creu. “Fa quinze anys que estem combatent la beta amiloide. Potser hi ha altres dianes a les quals no estiguem donant suficient importància “, assenyala Mercè Boada. Per a José Luis Molinuevo, els resultats de l’assaig no resten importància d’aquesta proteïna. “La hipòtesi amiloide no quedarà derogada fins que no s’actuï directament eliminant-la o reduint el seu dipòsit en el cervell”, subratlla.
“L’Alzheimer és una malaltia extremadament difícil”, afirma Boada. S’associa amb una multitud de factors de risc tant genètics com ambientals. “Per tractar-la probablement haurem de combinar medicaments que afectin diferents vies”, afegeix la neuròloga. “No serà ara, i potser tampoc d’aquí a deu anys, però ho acabarem aconseguint”.
Actualment hi ha altres fàrmacs contra l’alzheimer en diferents fases d’assaig clínic, contra la beta amiloide i contra altres mecanismes de la malaltia. Un dels més prometedors és el aducanumab, que també bloqueja la beta amiloide, però des de dins del cervell.
“Hi continua havent esperances, més en la prevenció que en el tractament”, opina però Molinuevo. “Quan arriba el tractament ja és molt tard; la malaltia està massa avançada “.
Precisament en la prevenció se centra un assaig encara en curs amb el solanezumab. Lilly ho està provant en persones totalment sanes però que experimentin una acumulació anormal de proteïna beta amiloide. Segons dades dels National Institutes of Health dels Estats Units, es preveuen els resultats per 2022.
ELSA VELASCO ,BARCELONA
Fuente: www.lavanguardia.com // Traucció al català: X.R.
