Fongs, virus herpes i també bacteris, què tenen en comú a més de ser microorganismes infecciosos? Doncs que s’han postulat com a possibles causants, o almenys factors predisposants, de la malaltia d’Alzheimer.
Una investigació recent, publicada a la revista Science Advances, ve a afegir noves evidències a favor d’aquesta teoria, suggerint que el bacteri Porphyromonas gingivalis, un dels agents causants de la gingivitis i de la malaltia periodontal crònica (una forma de la malaltia de les genives) podria estar jugant un paper clau en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer.
No és la primera vegada que es vincula les malalties de la geniva amb l’Alzheimer.
Per exemple, un estudi que va analitzar a 59 pacients amb Alzheimer va trobar que aquells que patien de periodontitis (o malaltia periodontal) tenien un deteriorament cognitiu (mental) més marcat que els pacients que no patien aquesta malaltia de les genives.
En ratolins dissenyats per expressar una mutació genètica que predisposa en humans a patir Alzheimer, els investigadors van observar que el bacteri Porphyromonas gingivalis va ser capaç d’infectar el cervell, cosa que no va passar amb altres dos bacteris orals.
En aquest nou estudi, els investigadors van observar que era més freqüent la presència del bacteri en el cervell de persones mortes amb malaltia d’Alzheimer i que un fàrmac dissenyat per la companyia que va finançar la investigació, Cortexyme, podria ajudar a evitar els danys produïts per Porphyromonas gingivalis en el teixit cerebral.
QUÈ MÉS ES VA OBSERVAR EN L’ESTUDI?
Essencialment, aquests van ser els principals troballes:
- En analitzar teixit cerebral de persones mortes amb Alzheimer i persones mortes sense la malaltia a la recerca de dues proteïnes tòxiques produïdes per la Porphyromonas gingivalis, les anomenades gingipaínas, aquestes estaven presents en el 91% i el 96% dels malalts d’Alzheimer (cadascuna de les dues proteïnes). En les persones sense la malaltia, les proteïnes eren presents en el 39% i 52% dels subjectes.
- Com més nivell de les dues proteïnes tòxiques analitzades, més gran era l’acumulació de dues proteïnes vinculades a l’origen i progressió de l’Alzheimer.
- L’anàlisi del líquid cefaloraquidi i de mostres de saliva de pacients vius amb Alzheimer va revelar també la presència del bacteri.
- En cultius cel·lulars als quals es va infectar amb gingivalis, els investigadors van observar que es danyava una de les proteïnes associades a la malaltia d’Alzheimer, la tau.
- En ratolins als quals es va infectar per via oral amb gingivalis, a les sis setmanes es va poder constatar la presència del bacteri en el cervell, dany neuronal i un augment anormal de beta amiloide, una de les proteïnes que s’acumula al cervell de els malalts d’Alzheimer.
- En tractar a ratolins que tenien infecció cerebral d’gingivalis amb un fàrmac que inhibia la producció de gingipaínas, els investigadors van observar que disminuïa la càrrega bacterial, l’acumulació de beta amiloide, la neuroinflamació i la neurodegeneració resultant d’aquests mecanismes.
Per als autors de l’estudi, els resultats suggereixen que: “Els inhibidors de la gingipaína podrien ser valuosos per tractar la colonització cerebral de P. gingivalis i la neurodegeneració en la malaltia d’Alzheimer”
Citat en un article de divulgació de la revista Science, un dels autors de l’estudi, el psiquiatre Stephen Dominy, va més enllà dient que els resultats suggereixen que: “P. Gingivalis està causant Alzheimer”.
ÉS AIXÍ?
Al contrari que Dominy, alguns experts no estan d’acord amb la interpretació dels seus resultats.
En un article publicat pel Servei Nacional de Salut del Regne Unit (NHS) es fa notar que: “L’estudi suggereix que la infecció pot ser part del quadre. Però només mostra una associació, encara no prova un vincle causal”.
I assenyala una cosa que no hem de passar per alt: “Val la pena notar que no totes les persones amb Alzheimer tenien P. gingivalis en el líquid cefaloraquidi – i no hi havia cap grup de comparació sense Alzheimer. Les persones sanes també podrien tenir ADN de P . gingivalis en el seu LCR. Després de tot, es van trobar signes de P. gingivalis fins a la meitat de les mostres de teixit cerebral de persones sense la malaltia “.
Per al científic de Harvard, Robert Moir, que també defensa la idea d’un component infecciós en la malaltia d’Alzheimer, més que una causa, el bacteri podria ser un factor més que contribueix a la formació de plaques amiloides i la neuroinflamació.
I és que molts elements suggereixen un origen multicausal de l’Alzheimer; potser no hi hagi una única causa, sinó que desenes de factors podrien precipitar l’aparició de la malaltia.
¿Controlant un d’aquests factors es podria prevenir l’aparició de l’Alzheimer en determinats pacients? Les respostes no acaben d’arribar, a causa que no s’han realitzat assajos clínics sòlids amb fàrmacs dirigits a eliminar els organismes infecciosos que estan de base en aquestes teories.
Això podria canviar amb el fàrmac d’Cortexyme, amb el qual es va experimentar en aquesta investigació, que ja està en fase d’assaig clínic.
Mentre la investigació científica continua, recorda que ara mateix el raspall i el fil dental són els nostres millors aliats contra la malaltia periodontal.
Dunia Chappotin
font:www.infotit.com
