El cervell suposa al voltant d’un 2% del total del pes corporal. No obstant això -i atès que el seu funcionament resulta absolutament vital per al conjunt de l’organisme- rep fins a un 12% de la sang que bomba el cor. Tal és així que qualsevol mínim descens en aquest flux sanguini podria tenir conseqüències molt negatives per a la salut del cervell, contribuint a l’aparició i progressió de malalties cerebrals associades a l’edat. Seria el cas -si més no en teoria- de l’Alzheimer i d’altres tipus de demència. Però, això és realment així? Doncs sembla que sí. I és que com mostra un estudi dirigit per investigadors del Centre Mèdic de la Universitat Vanderbilt a Nashville (EUA), la gent gran que té un cor què bombeja menys sang experimenten una reducció del flux sanguini en els seus lòbuls temporals -les regions cerebrals en les que s’inicia la malaltia d’Alzheimer.
Com explica Angela Jefferson, directora d’aquesta investigació publicada a la revista «Neurology», «a dia d’avui hem acumulat un gran coneixement sobre com prevenir i abordar clínicament moltes de les formes de la malaltia coronària. No obstant això, encara no sabem com prevenir o tractar l’Alzheimer. El nostre treball és especialment important ja que pot ajudar-nos a aprofitar el nostre coneixement sobre el maneig de la salut cardíaca per abordar i tractar els factors de risc per a la pèrdua de memòria en la gent gran abans que es desenvolupin els símptomes cognitius ».
Flux sanguini ‘envellit’
Per dur a terme l’estudi, els autors van comptar amb la participació de 314 persones grans amb una edat mitjana de 73 anys i sense malalties cardiovasculars o demència, 122 de les quals -o el que és el mateix, el 39% del total- havien estat diagnosticades de deteriorament cognitiu lleu. I, exactament, què és aquest ‘deteriorament cognitiu lleu’? Doncs és un estat precursor de la malaltia d’Alzheimer en què els afectats, tot i que encara poden viure d’una forma totalment independent, ja presenten una menor capacitat cognitiva -cas, per exemple, d’una disminució de la memòria, del raonament o de la capacitat d’atenció.
Els autors van recórrer a l’ecocardiografia ia les proves d’imatge per ressonància magnètica per mesurar, respectivament, l’índex cardíac -o ‘despesa cardíaca’, paràmetre que mesura el volum de sang bombat pel cor i ajustat per la grandària corporal- i el flux sanguini cerebral. I d’acord amb els resultats, el flux sanguini cerebral associat a un índex cardíac baix era, en el cas específic dels lòbuls temporals, més propi d’una persona entre 15 i 20 anys més gran.
Com indica Angela Jefferson, «els nostres resultats mostren que quan el cor no bombeja sang de forma tan efectiva, llavors el flux sanguini podria ser menor en els lòbuls temporals esquerre i dret, és a dir, les àrees del cervell en què es processen els records . Però el que és realment sorprenent és que la reducció que hem observat és comparable a la del flux sanguini cerebral en una persona amb una edat de 15 a 20 anys més gran ».
Cor i cervell
En definitiva, sembla que la gent gran que tenen el cor tenen una menor capacitat de bombejar experimenten un descens en la quantitat de sang que arriba als seus lòbuls temporals. Un resultat que, si bé no explica -ni demostra- que la reducció en el flux sanguini cerebral sigui el causant de l’aparició o progressió de l’Alzheimer, planteja moltes preguntes. És el cas, com apunten els autors, «de quan els mecanismes d’autoregulació del flux sanguini cerebral són menys efectius segons la població envelleix, o del major paper que pot jugar la salut vascular a l’hora d’exacerbar la malaltia d’Alzheimer o els símptomes clínics de la demència ».
Com conclou Angela Jefferson, «les evidències mostren de forma cada cop més clara l’existència d’una forta connexió entre la salut cardíaca i la salut cerebral. Estem molt satisfets d’haver plantat la llavor inicial per aquesta ciència que està començant a identificar i investigar els mecanismes subjacents a aquesta connexió. Uns mecanismes que, un cop confirmats, podrien tenir la clau per al disseny d’estratègies de prevenció i de tractaments efectius per a l’Alzheimer i altres demències ».
A. OTERO @abc_salud
Font: www.abc.es // Traducció al català: X. R.
