ca

La història de la malalta d’alzheimer que no volia seguir vivint surt a la llum.

 

Maribel Tellaetxe, malalta d’alzheimer, va deixar per escrit quan encara estava en ús de les seves facultats mentals seu desig de morir quan ja no pogués recordar els seus noms ni els reconegués.

El passat mes de març, Maribel morir a l’hospital Sant Joan de Déu de Santurtzi sense que els seus familiars veiessin el seu desig complert. Tenia 75 anys i feia 12 amb la malaltia.

La seva família va dur a terme una campanya de recollida de signatures a través de la plataforma en línia change.org i presentar més de 180.000 al Congrés per sol·licitar la despenalització de l’eutanàsia.

Un dels seus fills, Danel Lorente, ha dirigit un documental, titulat La promesa i que avui es presenta, en el qual mostra com era un dia a la vida de la seva mare “des que la ajudàvem a aixecar-se del llit fins que la ajudàvem a anar a dormir “i” com eren tots els dies de la meva estima [mare], tots iguals “.

Avui (pel dijous 11 d’abril) es durà a terme a Portugalete una preestrena privada per a premsa, amics i equip tècnic que ha participat en la seva elaboració, abans d’iniciar una gira per festivals, i es podrà veure com eren els dies de Maribel amb “una manca d’autonomia absoluta” i “una falta de records i de capacitat de comunicació”. 

 

22 minuts i 11 segons

Amb més de sis hores de gravació, el documental dura 22 minuts i 11 segons, per recordar la data de naixement de Maribel Tellaetxe, un 22 de novembre, i en la seva elaboració s’ha cuidat la selecció de les imatges.

“El meu estima l’únic que va demanar és que no volia viure sense ser autònoma, sense integritat física, sense records i sense capacitat d’estimar, i m’he limitat a ensenyar això, com hi havia una dona sense autonomia, sense cap integritat”, explica Danel .

 

“Un cos a casa”

Destaca que el documental mostra que “hi ha un cos en aquesta casa, però ni és la meva estima ni és la dona de la meva aita [pare]”, perquè “no ens reconeix ni té capacitat de parlar amb nosaltres”, i com es “va obligar “a viure d’aquesta manera a una dona que” mai va voler viure així “.

Assenyala que “sembla que per PP i Ciutadans contraure una malaltia terminal i degenerativa és un delicte, i així ho penen ells, perquè la pena que tenen aquests pacients és obligar-los a viure en contra de la seva voluntat, sofrint un dolor mental i físic continu” .

 

Condemnada a viure

Danel relata que a la seva mare es la va condemnar a viure en aquestes condicions “només per cometre el delicte” de contraure una malaltia degenerativa “i això és el que no pot seguir passant en aquest país”.

La família destinarà els diners que es recaptin amb el documental a pagar a tots els que han participat de forma altruista en la seva elaboració, entre ells l’escola de cinema Plató de Cinema, de Catalunya, ia seguir impulsant campanyes a favor de la despenalització de l’ eutanàsia.

 

 

font:www.lavanguardia.com