La millor notícia per a la lluita contra l’Alzheimer no ha sortit d’un laboratori, sinó del Senat dels Estats Units. El país d’Obama, bressol de la investigació mundial, ha aprovat 400 milions de dòlars per seguir estudiant el 2017 la principal malaltia neurodegenerativa, que se sumen als 350 milions aportats aquest any. És la major injecció econòmica que rep la ciència que busca combatre la malaltia i, tot i que encara està a anys llum dels recursos que es destinen a gegants com el càncer o la sida, permet parlar d’un abans i un després, i sobretot d’un futur «esperançador». «Vol dir que l’Alzheimer es pren seriosament, i aquí està l’esperança. L’única solució contra l’Alzheimer és la investigació. I la investigació és qüestió de prioritats, de decisions polítiques. Fins que els països no plantegin com a prioritat que estem davant d’una de les majors pandèmies que afectarà entre el 30 i 40% de la població major de 75 anys no hi haurà solució. I Espanya encara no té un Pla Nacional d’Alzheimer », denuncia el neuròleg català Rafael Blesa, que parla dels nous descobriments sobre l’Alzheimer i del camí obert per trobar un fàrmac que aconsegueixi controlar el risc de patir la demència.
El neuròleg, considerat una de les majors autoritats del país en la malaltia, desmitifica la idea que no sabem res sobre l’Alzheimer. Tot i que les causes segueixen sent desconegudes, «en els últims cinc anys s’ha avançat moltíssim en coneixement», el que està permetent explorar en diversos assajos clínics tractaments per a les fases més primerenques.
Un llarg procés de 35 anys
El primer que aclareix l’expert és que l’Alzheimer no s’inicia quan comencen les primeres distraccions i les fallades de memòria amb els que s’associa a la malaltia. «L’Alzheimer és una malaltia amb un procés llarguíssim de més de 35 anys». I de la qual ja s’han identificat dues expressions clares: la proteïna beta amiloide i la proteïna Tau, dos marcadors que han revolucionat la investigació i que estan permetent obrir portes a un diagnòstic precoç i a possibles tractaments per frenar l’avanç de la demència abans de que es desenvolupi. Aquestes vies estan encara en fase d’assaig, i caldrà esperar als pròxims cinc anys per certificar si el salt en coneixement suposa també un salt en fàrmacs eficaços, apunta l’especialista.
Els neuròlegs són ara capaços de diagnosticar l’Alzheimer en la seva primera fase, la preclínica, és a dir, quan encara no ha donat senyals. Ho fan a través de la proteïna amiloide. «En la primera fase de la malaltia, que pot durar vint anys, aquesta proteïna es va dipositant en el cervell. Quan passa aquest temps, l’excés d’amiloide comença a causar la mort de les neurones ». Llavors es donen les primeres alarmes d’un lleuger deteriorament cognitiu, que sol atribuir-se de forma errònia al procés natural de l’envelliment. «Aquí és on apareix la proteïna TAU, que és l’expressióde que ja ha començat la mort neuronal», el principi de la demència. La fase més greu és també la més evident, la qual comporta fallades de memòria, desorientació i problemes de comunicació, fins que el deteriorament és tal que la persona no es pot valer per si mateixa i deixen de reconèixer fins a la seva pròpia família.
Blesa insisteix que identificar l’Alzheimer amb l’envelliment és el primer de molts errors que poden menystenir la incidència d’aquest trastorn neurodegeneratiu amb 30.000 afectats a Euskadi. «Que una persona estigui sana, amb 30 o 40 anys, no vol dir que no tingui risc de patir Alzheimer, perquè igual el seu cervell ja porta anys acumulant amiloide», apunta. Mesurar aquest nivell de risc i atacar la demència abans que es desenvolupi és l’objectiu de les investigacions: trobar un fàrmac, o una combinació d’ells, per poder prevenir l’Alzheimer. «L’equivalent a quan es va descobrir que tenir el colesterol alt és un risc per patir patologies cardíaques. No estem dient que qui tingui molta amiloide en el seu cervell vagi a patir Alzheimer, igual que tenir colesterol no vol dir que vagi a patir un infart, però sí que porta un biomarcador de risc d’arribar a desenvolupar la demència », puntualitza.
Els científics ja són capaços de posar aquesta etiqueta, d’identificar els pacients amb major risc d’Alzheimer, a través de l’estudi del cervell mitjançant imatge (tomografia per emissió de positrons) i també a través d’una punció lumbar per mesurar el líquid cefaloraquidi. Ara que ja saben que l’Alzheimer deixa la seva signatura, el repte dels propers anys és donar amb les estratègies terapèutiques per frenar l’acumulació de la proteïna amiloide i de bloquejar la mort neuronal quan aquesta ja ha començat, enfront dels fàrmacs actuals quan la malaltia ja s’ha manifestats. Queda molta feina per davant, diu el neuròleg, «però el camí ha començat».
Dieta sana, exercici i no fumar, recepta contra la demència
A l’espera dels resultats científics, la recepta contra l’Alzheimer també passa per uns hàbits saludables: dieta sana, exercici físic, dormir les hores suficients i no fumar. «Està comprovat que aquests hàbits beneficien les persones que, tot i haver acumulat en el seu cervell grans quantitats d’amiloide, no han desenvolupat lesions neuronals», afirma el neuròleg Rafael Blesa. L’estratègia passa per anar preparant al cervell per defensar-se quan apareguin els riscos. I no cal esperar a l’edat adulta o la vellesa. «L’obesitat infantil és l’enemic», diu Blesa, igualment combatiu en la guerra contra el tabac. «És inconcebible que l’Estat posi un impost a un tòxic. És un pur negoci que mata ».
font: el correo.com, tradució: X.R., àrea de Comunicació AFA BAix Llobregat
