Són diverses les coincidències: busquen en un arxiu de patologia de l’Hospital Nacional de Neurologia i Neurocirurgia, a Londres, Regne Unit, i troben 4 casos de angiopatia amiloide cerebral en persones menors de 60 anys.
Això ja és rar, aquesta condició és poc comú en adults joves i afecta fonamentalment a adults ancians. Dels 4 casos analitzats, tres voltàven els trenta anys i un tenia 57.
La coincidència més notable és que tots van passar en la seva infància o adolescència per una cirurgia cerebral.
¿Més casualitats? Que una revisió de les investigacions prèvies sobre casos d’angiopatia amiloide cerebral en menors de 60 anys va revelar uns altres 4 casos amb el mateix historial previ de neurocirugíes. Casualitat o causalitat?
Pels autors d’aquest estudi, publicat recentment a la revista Acta Neuropathologica, cal seguir indagant, perquè ja són moltes les casualitats.
I en aquest punt t’estaràs preguntant… com es relaciona tot això amb l’alzhèimer?
RELACIÓ ENTRE ANGIOPATIA AMILOIDE CEREBRAL I MALALTIA D’ALZHEIMER
La angiopatia amiloide cerebral és el dipòsit de proteïna beta amiloide a la paret de les petites artèries cerebrals. Aquesta condició augmenta el risc de patir accident cerebrovacular.
L’acumulació de beta amiloide es considera una de les principals causes de la malaltia d’Alzheimer, encara que no l’única. De fet, l’angiopatia amiloide cerebral és comú entre els malalts d’alzhèimer, però també en adults grans sans.
Tenir angiopatia amiloide cerebral no vol dir tenir alzhèimer, un punt important a tenir en compte a l’hora de valorar els resultats d’aquest estudi.
COM INTERPRETAR LES TROBALLES D’AQUEST ESTUDI?
Entre temors, hipòtesis i evidències es poden esmentar tres punts importants a aclarir:
L’ ALZHEIMER POT SER TRANSMÈS?
No, aquest estudi no diu això. No es té constància que cap de les persones analitzades hagi patit la malaltia. Tenir acumulació de beta amiloide no significa tenir demència.
Un dels autors de l’estudi, el professor Sebastian Brandner de l’University College London, segurament conscient de la polèmica que despertaria aquest estudi, va comentar: “Hem trobat nova evidència que la patologia beta amiloide pot ser transmissible. Això no vol dir que es pugui transmetre la malaltia d’Alzheimer, ja que no trobem cap quantitat significativa de proteïna tau patològica, que és una altra proteïna distintiva de la malaltia d’Alzheimer “
Per al Dr. David Reynolds, director de l’oficina científica de l’organització Alzheimer’s Research UK: “Aquest estudi no va analitzar si els que es van sotmetre a neurocirurgia a la infància van desenvolupar la malaltia d’Alzheimer i actualment no hi ha evidència que la malaltia d’Alzheimer es pugui transmetre per mitjà de cirurgia cerebral “.
LA PROTEÏNA BETA AMILOIDE POT SER “SEMBRADA”?
Tampoc és una cosa que s’hagi demostrat, però és el dubte amb més fonament que es pot extreure. Estudis previs en animals d’experimentació han mostrat que la beta amiloide pot tenir un comportament semblant als prions.
Els prions són els causants de l’anomenat síndrome de Creutzfeldt-Jakob, una malaltia que causa demència i és mortal. Els prions poden ser transmesos mitjançant determinats procediments mèdics i un cop al cervell, infectar altres cèl·lules.
Des de fa alguns anys diverses investigacions han apuntat al fet que la beta amiloide podria comportar-se de manera semblant als prions.
ES POT ADQUIRIR LA BETA AMILOIDE MITJANÇANT NEUROCIRURGIA?
Aquest és el temor que es desprèn de la investigació: que es pugui adquirir la proteïna beta amiloide – i amb ella l’angiopatia amiloide cerebral- mitjançant els instruments quirúrgics usats en cirurgia cerebral.
No obstant això, per analitzar aquest punt tirarem de seny: no és que precisament estiguem tots desitjant tenir una cirurgia cerebral…
Si arriba el moment de necessitar un procediment tan invasiu, segurament la necessitat és tan gran que el llunyà risc d’adquirir patologia amiloide serà una preocupació menor.
Per la resta, com recorda el Dr. Reynolds, desde que les persones estudiades van passar per cirurgia fins a l’actualitat, els procediments i protocols han millorat, disminuint el risc de que aquesta o qualsevol altra infecció passi.
SENSE PORS, PERÒ AMB MOLT PER INVESTIGAR
Aquest estudi, i els que l’han precedit sobre aquest tema, planteja preguntes que han de ser respostes, però que no han d’ alarmar ni posar en dubte els beneficis d’una cirurgia cerebral quan aquesta és necessària.
Les interrogants que genera l’estudi sí mereixen ser investigades a major escala. Segons l’opinió de Brandner: “(…), la possibilitat de transmissió de proteïnes patològiques, encara que és poc comú, cal ser tinguda en compte en les revisions de les pràctiques d’esterilització i seguretat per als procediments quirúrgics”.
Font: www.infotiti.com // Traducció al català: X. R.
