La malaltia d’Alzheimer s’ha colat per primera vegada en el rànquing de les deu principals causes de mort a nivell global realitzat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que segueixen liderant les cardiopaties isquèmiques i els accidents cerebrovasculars.
A la inquietud generada per la classificació, cal afegir-li la publicació recent d’un informe descoratjador realitzat per Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels EUA (CDC, segons les seves sigles en anglès), on ja és la sisena causa de mort. Els científics han revelat canvis preocupants en la taxa de mortalitat per Alzheimer: un augment del 55% entre 1999 i 2014.
La demència afecta al voltant de 800.000 persones a Espanya i més de la meitat es troben en situació de dependència
Es tracta de la forma més comuna de demència i, de moment, és incurable. A més, és degenerativa, pel que la seva freqüència augmenta amb l’edat: afecta el 5% de la població d’entre 60 i 69 anys, al 20% dels que tenen entre 80 i 89 i al 30% d’entre 90 i 99. en total, més de 46 milions de persones (l’equivalent a la població espanyola) pateixen la malaltia a tot el món i, si la tendència continua, el 2050 seran 131 milions, segons Alzheimer Disease International, centre de referència.
El preu de l’augment de l’esperança de vida
L’estudi, publicat a l’Informe Semanal de morbiditat i mortalitat, indaga les causes que han portat a semblant augment de les morts i apunta a l’envelliment de la població. En aquest sentit, Espanya és un clar exemple de com la millora de les taxes d’esperança de vida comporta que l’Alzheimer es situï entre les principals malalties. Les dades demostren la cruel (però real) tendència que a mesura que s’han anat aconseguit èxits sanitaris per pal·liar els problemes físics associats amb l’edat, han augmentat les probabilitats que alguna cosa vagi malament en la nostra ment.
Així mateix, hi ha qui afegeixen un factor més en l’equació. La societat està molt més conscienciada i les tècniques mèdiques han millorat considerablement, de manera que també és més fàcil que aquest tipus de malalties es diagnostiquin avui que fa 15 anys. Potser encara no s’hagi aconseguit trobar la cura, però sí que s’ha desenvolupat la detecció de símptomes primerencs, el que permet que comenci abans el tractament.
No obstant això, és innegable que el preu que a la resta de països industrialitzats hagin millorat els seus índexs d’esperança de vida es materialitza en la malaltia d’Alzheimer. Aquest augment s’emmarca dins de la preocupació general dels professionals de la salut que adverteixen que el pes de l’envelliment en la societat podria ser superior a l’avanç de la Medicina. Al nostre país es cobra la vida de 14.000 persones a l’any, segons les últimes dades disponibles de l’Institut Nacional d’Estadística, afectant majoritàriament a dones.
No tenim una cura, ni tan sols sabem per què es desenvolupa, tot el que tenim són tractaments simptomàtics
“Estem millorant el tractament de l’envelliment en general, però la malaltia d’Alzheimer és una bèstia diferent”, matisa per a ‘Newsweek’ el doctor Luca Giliberto, del Centre d’Investigació Litwin-Zuzker per a l’Estudi de la Malaltia d’Alzheimer, un cop es van donar a conèixer els resultats de l’informe. “No tenim una cura, ni tan sols sabem per què es desenvolupa, pel que no podem prevenir la mort causada per la malaltia. Tot el que tenim són tractaments simptomàtics “. En el cas nord-americà, les últimes dades recullen que les morts relacionades amb l’Alzheimer eren de 16,5 per cada 100.000 persones el 1999 i ha augmentat a 25,4 el 2014.
Més pacients moren a casa
Un altre canvi important que identifica l’informe és a on moren aquells que pateixen Alzheimer. “A mesura que augmenta el nombre de persones grans amb la malaltia, més famílies estan prenent el paper, emocional i físicament desafiant de cuidadors. Aquestes famílies necessiten el nostre suport “, declara Anne Schuchat, directora interina dels CDC.
L’estudi reflecteix que les morts d’Alzheimer en hospitals i asils s’han reduït del 80 al 60% en els últims 15 anys. Alhora, els decessos a la llar van augmentar del 14 al 25%. En aquest cas, una gran part dels cuidadors tendeixen a ser no remunerats. És a dir, es tracta d’una malaltia compartida que reclama més d’una víctima: a més del malalt, cònjuges o fills es sacrifiquen per mantenir al seu ésser estimat a casa. Darrere de cada pacient, hi ha, per tant, cada vegada més familiars que pateixen i comparteixen la dependència del malalt.
“Com a metges, els sistemes de salut, els legisladors i la societat, ens cal invertir en la cura i l’assistència d’aquests pacients i el seu cuidador. Aquest tipus d’apostes són l’única manera de reduir la càrrega social i econòmica no tal llunyana de la malaltia d’Alzheimer “, assenyala Schuchat sobre la realitat nord-americana, també aplicable a l’espanyola.
Font: MIGUEL SOLA- El confidencial / Traducció al català X.R.
