ca

L’Alzheimer després del confinament

 

El confinament ha provocat que molts col·lectius vegin afectat el seu dia a dia d’una manera radical i molt preocupant. Un d’ells són els pacients amb Alzheimer i les seves famílies, que van veure trastocades les rutines i teràpies de manera sobtada per l’obligat tancament dels centres de dia.

AFAPO (Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer i altres demències de Pontevedra) va reprendre les activitats dimarts passat. Les teràpies tindran caràcter individual i amb cita prèvia, fins que l’àrea sanitària de Pontevedra permeti el tractament grupal a finals de juliol o principis d’agost.

En els primers pacients que van acudir a centre de dia, situat al carrer Pedro Sarmiento de Gamboa, per reprendre les seves teràpies, els tècnics de l’associació han pogut observar un important empitjorament en l’estat de la malaltia, amb pèrdues de mobilitat i un detriment cognitiu.

El confinament de tres mesos “ha estat un impacte brutal” confessa el president de AFAPO, Jose Manuel Fontenla, “s’ha demostrat i ho hem comprovat que 114 dies suposen tres anys d’endarreriment. El deteriorament és molt important”. La malaltia comporta la pèrdua de capacitats cognitives el que implica l’empitjorament de les capacitats físiques.

En aquest punt l’objectiu principal dels tractaments és frenar l’avanç de la malaltia, emprant teràpies no farmacològiques que consisteixen en activitats cognitives i físiques que es complementen.

Per aconseguir-AFAPO compta amb terapeutes ocupacionals, psicòlegs, fisioterapeutes i auxiliars que imparteixen teràpies individuals per intentar frenar l’efecte negatiu que ha tingut la tancada a la majoria dels pacients.

Molts dels usuaris que abans de l’confinament comptaven amb una mínima autonomia han tornat a les teràpies en pitjors condicions, sense poder caminar, necessitant una cadira de rodes, sense poder vestir-se o sense ser capaços de menjar per si mateixos.

Per aquestes raons és important que s’accentuï la teràpia sobre ells, com més aviat, perquè puguin recuperar la seva autonomia i que la malaltia no avanci tan ràpid com en els últims mesos.

 

Després de dos mesos les famílies sol·liciten ajuda psicològica

“Alguns es podran curar en el sentit de caminar i no fer servir cadira de rodes tot i que amb dificultat, altres tornen a aprendre a menjar de la seva pròpia mà però el que s’ha destruït en el cervell és irrecuperable en la majoria dels casos” assegura Fontenla .

Durant el confinament tant AFAPO com les associacions encarregades dels centres de dia acudien als domicilis per visitar als residents que ho demanaven i treballar amb ells unes hores. “El que hem detectat és que després de dos mesos, març i abril, les famílies ens sol·licitava ajuda psicològica per al cuidador o la cuidadora, és a dir, per a ells mateixos”, assenyala el president de l’associació.

Els motius que incentiven la recerca d’ajuda psicològica recauen sobretot en què “es famílies estan desbordades. Va arribar un moment que no aguantaven més. Ara els més necessitats, a part de l’usuari mateix, són les famílies, necessiten un respir perquè han suportat tot el pes a casa “, apunta Fontela.

 

 

Carolina Cifuentes

https://www.diariodepontevedra.es/articulo/pontevedra/alzheimer-despues-confinamiento/202007091713171094414.html