En aquests dies de confinament obligat per la pandèmia del COVID-19, i en un moment de silenci en el qual la població està pràcticament desapareguda i les ciutats han quedat podríem dir deshabitades, voldria parlar d’un tema que a molts de nosaltres ens preocupa i del que en tot aquest temps de confinament se n’ha parlat poc, per no dir que no se n’ha parlat gens.

Es tracta de les persones afectades per la malaltia d’Alzheimer, usuaris dels Centres de Dia especialitzats en aquesta malaltia, que al publicar les informacions de la nova apertura dels diferents recursos i serveis, pràcticament ningú en parla, ni se les ha tingut en compte. Són persones suficientment autònomes, sobretot en les primeres fases, però alhora són també malalts molt fràgils que necessiten exercitar la memòria i precisen també de les teràpies especialitzades que reben als nostres centres, per intentar mantenir al màxim les seves capacitats cognitives.

Tots tenim oblits de tant en tant, perdem les claus, ens descuidem d’alguna cita o reunió, o guardem a vegades objectes que després, quan ens fan falta, ens costa trobar. Aquests oblits quotidians són en principi normals, però quan passen a ser motiu de preocupació i provoquen gran ansietat a moltes persones grans, es relacionen sovint amb algun tipus de demència com la malaltia d’Alzheimer.

Així doncs, des de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer del Baix Llobregat volem donar resposta a aquests malalts davant la falta de recursos especialitzats. Es diu de l’Alzheimer que la família viu la malaltia i que el malalt la pateix, tot i que també es podria dir, sense equivocar-nos, que la família la pateix i que la viu el malalt, ja que es tracta d’una malaltia molt complicada que afecta a tot el nucli familiar. Poc a poc, l’afectat va perdent totes les seves capacitats, deixa de raonar, de parlar i va oblidant tota la història de la seva vida. Deixa també de conèixer als seus familiars i amics, i acaba per no reconèixer-se al mirar-se al mirall.

L’estança d’aquests malalts als nostres Centres de Dia permet als familiars i cuidadors mantenir un ritme i una qualitat de vida més normalitzada, i al mateix temps, els dona la tranquil·litat de saber que estan ben cuidats; també facilita un espai de respir per tal d’alleujar la seva càrrega i poder compaginar alhora la seva vida laboral i social. Pel que fa als malalts, els experts adverteixen que la falta d’activitats i d’exercici físic degut al confinament actual, els perjudica i ocasiona una evolució més ràpida de la malaltia d’Alzheimer.

Durant aquest aïllament hem procurat estar al seu costat en aquests moments difícils, mitjançant terapeutes i psicòlegs els quals han resolt dubtes, han aconsellat i ajudat als familiars en situacions d’estrès i angoixa, i també en processos de dol.

Per ajudar al confinament, hem fet un seguiment continuat dels usuaris dels centres, oferint tallers online perquè els malalts poguessin seguir una part dels programes d’estimulació cognitiva que rebien presencialment dia a dia. També hem potenciat el servei d’atenció domiciliària i hem creat un nou servei d’estimulació cognitiva personalitzat a domicili.

Els nostres experts han comprovat que la falta d’aquestes activitats i d’exercici físic els ha perjudicat severament, ocasionant una evolució més ràpida de la malaltia, malgrat la bona feina que han fet els seus cuidadors a casa;  cuidadors a qui vull agrair tot l’esforç que han realitzat. Ells també son uns herois.

Esperem que tot evolucioni cap a una nova normalitat on puguem tornar a oferir els serveis que oferíem, que se’n beneficiï tota la gent que se’n beneficiava i els nostres professionals puguin tornar a treballar per a qui tant ho necessita. S’han de poder garantir aquests serveis amb el màxim nivell que es mereixen tots i totes i en tots els escenaris. Malauradament, tot apunta que no podrà ser una ocupació plena. Si ja teníem llista d’espera, ara moltes famílies es trobaran desemparades davant la difícil situació que es pot presentar.

Aquest dies s’ha parlat de tots els col·lectius que han quedat afectats i confinats per la pandèmia, però els nostres malalts d’Alzheimer han estat oblidats pràcticament per l’administració. Tots sabem que són moments delicats i que vivim situacions difícils i complexes, però ells també formen part de la nostra societat i no poden, de cap manera, quedar al marge.