La Confederació Espanyola d’Associacions de Familiars de Persones amb Alzheimer i altres Demències és una entitat que agrupa 300 associacions de familiars, i que representa els interessos i necessitats dels més de 3,5 milions de persones que conviuen a Espanya amb la malaltia de Alzheimer i altres Demències (incloent també als familiars cuidadors). L’Alzheimer representa més del 60% de la dependència al país, i suposa un cost anual de 24.000 milions d’Euros.
La majoria d’aquestes persones són d’edat avançada, pensionistes amb un escàs poder adquisitiu que estan veient com en els darrers temps els seus recursos econòmics es van reduint de manera progressiva simplement per fer ús d’uns Sistemes als quals tenen dret, la Sanitat i els Serveis Socials, però que no utilitzen perquè volen, sinó perquè ho necessiten. Bastant tenen aquestes persones amb la malaltia, com per aixecar-se als matins i escoltar notícies com la implantació del copagament farmacèutic i, ara l’augment del copagament en dependència …, però les seves pensions segueixen congelades o no adaptades a les pujades de els productes bàsics generades, per exemple, com conseqüència de l’increment de l’Impost sobre el Valor Afegit.
En època de crisi no tot val per sortir-ne, sobretot quan les mesures principals se centren en l’estrangulament de la qualitat de vida i de la dignitat de les persones. Com s’espera que un dependent amb una pensió mitjana de 400 € pugui fer front al copagament dels seus medicaments i dels serveis de dependència que necessita, a més de les contínues pujades de preus dels productes bàsics o de primera necessitat?
Les persones dependents no han generat la crisi econòmica, la majoria, durant la seva vida activa, han cotitzat i s’han produït, contribuint a la riquesa i sosteniment de l’Estat. En conseqüència, no se’ls pot posar com a escuts, ni fer-los pagar els plats trencats. No obstant això, en els últims temps, han estat els principals damnificats de les polítiques econòmiques i socials; se’ls ha vulnerat el seu dret subjectiu a ser beneficiaris de la Llei de la Dependència; se’ls ha limitat l’accés als recursos específics que necessiten simplement per qüestions pressupostàries; han estat patint els efectes de la desigualtat (poc lògica) territorial que ha condicionat l’aplicació de la mateixa Llei; … Caldria dir que el dependent gairebé té l’obligació de treure l’Estat de la crisi renunciant als seus drets com a tals . Això és totalment inadmissible.
I ara el Govern pretén estalviar novament a costa dels dependents incrementant el co-pagament per l’accés als recursos de la dependència, eliminant la contribució a la Seguretat Social dels cuidadors familiars … S’està posant en risc la qualitat de vida i la pròpia dignitat de les persones dependents, i en no poques ocasions, s’està abocant a moltes famílies a la pobresa: amb les pensions mitjanes espanyoles, hauran de triar entre pagar per accedir al Sistema de dependència o destinar els seus escassos recursos per menjar.
CEAFA té el convenciment que hi ha altres fórmules d’estalvi que permetran a l’Estat sortir d’aquesta agonitzant crisi econòmica sense asfixiar ni estrangular les famílies de persones dependents. Per això, insta el Govern a que explori altres opcions que “alliberin d’aquesta càrrega” als 3,5 milions d’afectats per l’Alzheimer en particular ia tots els dependents en general. Perquè, no es mereixen això.
A Pamplona, a 3 maig 2013
