Un estudi publicat a «British Medical Journal» confirma que hi ha una relació entre l’educació i l’acumulació de placa i cabdells de proteïnes defectuoses que provoca la mort gradual de les neurones característica de la malaltia d’Alzheimer.
Les causes de la malaltia encara no es coneixen amb precisió i el desenvolupament dels fàrmacs disponibles ha patit contratemps d’envergadura. D’aquesta manera, s’ha dedicat l’atenció a trobar formes de reduir la quantitat de casos que es produeixen a través dels factors de risc abans que es produeixi la malaltia. Aquesta estratègia ha tingut cert èxit: la investigació del Cambridge Institute of Public Health va mostrar que la incidència d’Alzheimer està descendint al Regne Unit, probablement a causa de millores en l’educació, la reducció del consum de tabac, l’increment de l’activitat física i una alimentació i millor.
En aquest últim estudi, titulat «To determini which potentially modifiable risk factors, including socioeconomic, lifestyle / dietary, cardiometabolic, and inflammatory factors, are associated with Alzheimer ‘s disease» (NdT: “Per determinar quins factors de risc potencialment modificables, inclosos factors socioeconòmics, d’estil de vida/dieta, cardiometabolic i inflamatoris, estan associats amb la malaltia d’Alzheimer) paticiparen 17.008 pacients d’Alzheimer i hi hagué 37.154 controls. En ell es van tenir en compte quatre factors de risc potencialment modificables.
Els estudis d’observació convencionals mostren de manera sistemàtica que un baix nivell educatiu està associat a un major risc i es calcula que el 19% dels casos poden ser degut a una educació deficient.
Els indicis no conclusius d’estudis d’observació convencionals apunten els següents factors de risc: obesitat; hipertensió i colesterol alt durant la mitjana edat; diabetis; consum de tabac, concentracions baixes de vitamina D i folat; hiperhomocisteinemia (un nivell elevat de l’aminoàcid homocisteïna al plasma sanguini), i concentracions altes de proteïna C reactiva (una proteïna de fase aguda que exerceix de marcador d’inflamació o infecció). L’exercici físic, una dieta equilibrada, un consum d’alcohol moderat i el consum de cafè s’associen amb un risc menor.
Els investigadors, recolzats en part per la Unió Europea a través del consorci del projecte COSTREAM, van explicar que els indicis disponibles són majoritàriament inadequats atès que els estudis d’observació solen basar-se en informació declarada. Són per tant susceptibles de dubte que sorgeixen de la relació entre causes i efectes. Les dades d’assaigs aleatoritzats són escassos i no conclusius.
Noves dades per alimentar el debat
Els investigadors van agrupar els riscos en categories: socioeconòmiques, estil de vida i dieta, cardiometabólicas i inflamatòries. Van estudiar així les variants genètiques que augmenten el risc de sotmetre a diferents factors de risc ambientals per comprovar si aquests eren més comuns en disset mil pacients d’Alzheimer. Els resultats apunten a una associació més gran de les variants genètiques que prediuen un èxit educatiu més elevat.
«Aquestes dades reforcen la idea que l’educació està associada a un risc menor de patir Alzheimer -va explicar la Dra. Susanna Larsson-. Suggereix que la millora de l’educació podria reduir considerablement la quantitat de persones que pateixen aquesta malaltia devastadora ».
Encara no se sap amb certesa la manera en què l’educació podria reduir el risc d’Alzheimer però podria tenir relació amb el que es denomina la «reserva cognitiva», és a dir, la capacitat per obtenir xarxes encefàliques alternatives o utilitzar estructures o xarxes neuronals que normalment no es fan servir per compensar l’envelliment de l’encèfal. Altres investigacions han mostrat que la mateixa quantitat de danys en l’encèfal s’associa amb un Alzheimer menys greu i freqüent en persones que han rebut més educació, la qual cosa podria recolzar aquesta teoria. Les dades apunten que l’educació, que contribueix a millorar els circuits encefàlics, podria augmentar la reserva de xarxes encefàliques capaços de seguir funcionant.
COSTREAM (Common mechanisms and pathways in Stroke and Alzheimer ‘s disease) reuneix epidemiòlegs, genetistes, radiòlegs, i neuròlegs que estudien les similituds entre l’ictus i l’Alzheimer, les quals mostren patogènesi superposades. L’equip se serveix de la seva enorme xarxa internacional per relacionar grans bases de dades i combinar estratègies analítiques noves amb tecnologies emergents en el camp de la genòmica, la metabolòmica i les imatges encefàliques per ressonància magnètica.
Font:http://cordis.europa.eu/news // Traducció al català: X.R.
