Les persones de 50 anys o més que miren la televisió almenys tres hores i mitja diàries experimenten més pèrdues de memòria verbal al cap d’uns anys. Aquesta és la conclusió d’un estudi publicat a la revista Scientific Reports.
La motivació dels autors, Daisy Fancourt i Andrew Steptoe, del University College de Londres, era que existeixen molts estudis sobre els efectes de la televisió en les capacitats cognitives dels nens, però molt pocs sobre com influeixen en els adults.
Per això, van fer servir l’English Longitudinal Study of Aging, una gran base de dades sobre salut, benestar i altres factors relacionats amb la població anglesa de 50 anys o més. Els investigadors es van basar en dades de 3.662 persones, de les quals van comparar si hi havia relació entre les hores que passaven mirant la televisió i la memòria verbal sis anys més tard.
Els resultats indicaven que les persones que miraven la televisió 3,5 hores diàries o més mostraven més declivi de la memòria verbal -de paraules i llenguatge-. El declivi era superior en les persones que tenien un nivell més alt a l’inici de l’estudi. En canvi, no es va observar cap relació amb pèrdua de fluïdesa semàntica.
Els autors van controlar factors com l’estatus socioeconòmic, salut física, depressió i altres i van veure que no interferien en els resultats.
Menys temps dedicat a activitats estimulants
Fancourt i Steptoe també suggereixen que el declivi de memòria no es produeix per les hores de sedentarisme associades a mirar la televisió, sinó a la disminució de temps dedicat a altres activitats menys passives i més estimulants, com fer servir internet o participar en jocs.
Els dos investigadors expliquen que la televisió s’ha descrit com una activitat cultural única, que combina, d’una banda, estímuls sensorials fragmentaris i que canvien amb rapidesa i, de l’altra, passivitat de l’espectador. Tot i estudis sobre el seu efecte positiu en l’adquisició del llenguatge i d’habilitats visuals en nens molt joves, també citen estudis que ho associen amb pitjor capacitat de lectura i de comprensió lectora, més dificultats en matemàtiques i retards en el desenvolupament cognitiu i motor.
Per als autors, els seus resultats encaixen amb els d’altres estudis, si bé demostren de forma més clara l’associació amb el declivi cognitiu. Citen un estudi xinès del 2006 en què s’associava veure televisió amb un increment en deficiències cognitives.
Xavier Duran
Font: www.ccma.cat
